| Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar | | | lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar |
| | | himne_nacional = Hymni i Flamurit | | | himne_nacional = Hymni i Flamurit |
| − | | capital = Tirana | + | | capital = [[Tirana]] |
| | | capital_població = 3.659.616 (130è) | | | capital_població = 3.659.616 (130è) |
| | | capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E | | | capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E |
| Llínea 63: |
Llínea 63: |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. | + | El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Costantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. |
| | | | |
| | == Política == | | == Política == |
| Llínea 70: |
Llínea 70: |
| | La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë''). | | La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë''). |
| | | | |
| − | Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de la Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor. | + | Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor. |
| | | | |
| | == Economia == | | == Economia == |
| | {{AP|Economia d'Albània}} | | {{AP|Economia d'Albània}} |
| | [[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]] | | [[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]] |
| − | Albània és el país on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta. | + | Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta. |
| | | | |
| | En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents. | | En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents. |
| Llínea 89: |
Llínea 89: |
| | | | |
| | L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia. | | L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{commonscat|Albania}} |
| | + | |
| | | | |
| | {{Països Europa}} | | {{Països Europa}} |