| Que el nacionalisme català procedix del Romanticisme és alguna cosa que no era certament negat fins fa poc en círculs nacionalistes. No obstant hui abunda una àmplia bibliografia nacionalista empenyorada en buscar continuïtat entre 1714, la pèrdua de furs, i el resorgir en força “de la consciència nacional”. Res més llunt de la realitat. Reclamar furs, només és reclamar furs, #lo que ve a ser un interés conservador per les tradicions passades. En cada una de les reivindicacions forals en les que els autors nacionalistes pretenen fer vore una reivindicació nacional catalana, nos trobem en que eixos senyors “supostament nacionalistes” nos manifesten també la seua condició de…”Espanyols”, alguna cosa que no encaixa en el nacionalisme, ya que és un moviment basat en la *hispanofobia, per #lo que no podem parlar de que els eixemples que nos aporten siguen eixemple de nacionalistes. I és que per que es vullga a Catalunya, tampoc s'és nacionaliste, és el cas d'els que volem a la nostra terra catalana, pero no seguim l'ideologia sectària, que és verdaderament lo que és el nacionalisme català. Aixina que si comprovem varis d'eixos eixemples mencionats per la mentira nacionalista vorem que per eixemple els diputats catalans que acodixen les Corts de Càdis en l'objecte de reclamar els furs, per molt que s'empenyoren els *hispanófobos en voler fer vore que eixos diputats eren nacionalistes catalans per defendre l'Antic Règim o reclamar els furs i privilegis perduts, la realitat no va ser eixa. I és que per eixemple, el diputat català, el Sr. *Aner, un dels més actius en eixa reclamació, sentència en una de les seues intervencions en tot un: "En Catalunya tots son patriotes". | | Que el nacionalisme català procedix del Romanticisme és alguna cosa que no era certament negat fins fa poc en círculs nacionalistes. No obstant hui abunda una àmplia bibliografia nacionalista empenyorada en buscar continuïtat entre 1714, la pèrdua de furs, i el resorgir en força “de la consciència nacional”. Res més llunt de la realitat. Reclamar furs, només és reclamar furs, #lo que ve a ser un interés conservador per les tradicions passades. En cada una de les reivindicacions forals en les que els autors nacionalistes pretenen fer vore una reivindicació nacional catalana, nos trobem en que eixos senyors “supostament nacionalistes” nos manifesten també la seua condició de…”Espanyols”, alguna cosa que no encaixa en el nacionalisme, ya que és un moviment basat en la *hispanofobia, per #lo que no podem parlar de que els eixemples que nos aporten siguen eixemple de nacionalistes. I és que per que es vullga a Catalunya, tampoc s'és nacionaliste, és el cas d'els que volem a la nostra terra catalana, pero no seguim l'ideologia sectària, que és verdaderament lo que és el nacionalisme català. Aixina que si comprovem varis d'eixos eixemples mencionats per la mentira nacionalista vorem que per eixemple els diputats catalans que acodixen les Corts de Càdis en l'objecte de reclamar els furs, per molt que s'empenyoren els *hispanófobos en voler fer vore que eixos diputats eren nacionalistes catalans per defendre l'Antic Règim o reclamar els furs i privilegis perduts, la realitat no va ser eixa. I és que per eixemple, el diputat català, el Sr. *Aner, un dels més actius en eixa reclamació, sentència en una de les seues intervencions en tot un: "En Catalunya tots son patriotes". |
| + | Per lo que si era patriota espanyol, el Sr. *Aner, per molt encabotament que li posara en voler recuperar furs perduts, no podia ser al mateix temps un nacionaliste catalaniste, és dir un *hispanófobo. Un atre eixemple de que el recort dels furs catalans, no és sinònim de nacionalisme català, ho trobem en el següent document en el que queda reflectit la @españolidad de l'autor. I és que acordar-se o fer menció simplement de fets històrics passats no poden ser considerats perque sí com a reivindicacions. De fet la major part de les voltes eixos recordatoris o mencions *són només això, acordar-se de fets passats, tal i com ho pot ser qualsevol menció d'un atre acontenyiment. Aixina que trist és comprovar la contínua mesquinea d'autors nacionalistes en pretendre manipular de forma grotesca tals fets en la finalitat de demostrar lo indemostrable. Pero encara aixina, i encara que coste entendre-ho, els creuen, tenen molts feligresos; tal és el grau preocupant al que han aplegat les coses hui en Catalunya, i he ací un atre eixemple de l'irracionalitat que caracterisa esta ideologia, heretada del propi romanticisme, de la qual procedix. |