68 268
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].
El '''Sigle d'Or valencià''' o '''Sigle d'Or de les lletres valencianes''', se correspon en un periodo històric que comprén part del [[sigle XIV]] i casi tot el [[sigle XV]].
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el Regne de Valéncia. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del [[Regne de Valéncia]] es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la corona d'[[Aragó]] junt en la corona de [[Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en [[llengua valenciana]] escrites en el [[Regne de Valéncia]]. L'immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc despuix en el [[descobriment d'Amèrica]], la [[corona d'Aragó]] junt en la [[corona de Castella]] aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.
Un atre important factor serà l'[[inquisició]], que produïx la fugida d'un gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants i orfebres.
== Situació sociopolítica ==
== Situació sociopolítica ==
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, puix qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''Taifa de Balànsiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com la ''[[Taifa de Valéncia|Taifa de Balànsiya]]'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fàbrica de [[Xàtiva]], aixina com multitut de ciències.
També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].
També es varen traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com dels [[Romanç|idiomes romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].
Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]] fins al moment havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret de senyors i nobles.
Despuix de la mort de [[Martí l'Humà]] i l'absència d'un successor directe, seguixen [[Interregne aragonés|uns anys d'inestabilitat]]. [[Valéncia]], fins al moment, havia gojat d'entitat pròpia i era administrada per autoritats públiques, juges i tribunals, anteponent-se estos al dret dels senyors i nobles.
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].
Les ambicions dels nobles aragonesos i senyors catalans, que de nou se veuen en possibilitats d'estendre els seus senyorius i ampliar els seus dominis personals, revocant els drets conseguits pel poble valencià establits des de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]]. En el [[Compromís de Casp]] ([[1412]]), se conseguixen frenar eixes ambicions, puix que és triat com a successor [[Ferrando I d'Aragó]], de la casa de [[Trastamara]]. Esta casa es distinguix per la seua vinculació a la burguesia, llimitant el poder dels nobles. En el regnat de [[Alfons el Magnànim]] ([[1416]]-[[1458]]), la [[Corona d'Aragó]], i la seua certa pacificació en Castella, comença una política exterior expansiva per la [[Mediterrànea]].
Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].
Junt en estos tres grans poetes valencians, els atres, a pesar de ser bons, queden en un segon pla. Aixina podem mencionar a [[Francesc Ferrer]] i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir l'escola d'Ausiàs o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]].
===Els certàmens===
===Els certamens===
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[certàmens]]" la fòrmula per a donar a conéixer les seues obres.
La gran majoria de poetes d'esta época varen trobar en els coneguts com "[[Certamen|certamens]]" la fòrmula per a donar a conéixer les seues obres.
Entre tots els certàmens organisats, el més nomenat fon el de l'any [[1474]] dedicat a la "Verge Maria", i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon [[Bernat de Fenollar]].
Entre tots els certamens organisats, el més nomenat fon el de l'any [[1474]] dedicat a la [[Verge Maria]], i en ell se varen reunir la flor i nata de la poesia valenciana del moment. L'organisador fon [[Bernat de Fenollar]].
Les poesies d'este certamen varen ser editades en el nom de "Els trobes de lahors de la Verge Maria" que fon el primer llibre imprés en Espanya.
Les poesies d'este certamen varen ser editades en el nom de ''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]'' o simplement ''Les Trobes en lahors de la Verge Maria'', que fon el primer llibre imprés en Espanya, editat el [[25 de març]] de l'any [[1474]], en la [[ciutat de Valéncia]].
===Poetes ===
===Poetes ===
La poesia és segurament el gènero que va otorgar a la [[idioma valencià|llengua valenciana]] la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poesia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March.
La poesia és segurament el gènero que va otorgar a la [[idioma valencià|llengua valenciana]] la seua categoria de llengua lliterària. Dels poetes del moment ademés dels nomenats podríem destacar innumerables com [[Jeroni Martí]], [[Lluís Ros]], [[Vicent Ferrandis]], [[Narcis Vinyoles]], [[Bernat Fenollar]], [[Jaume Gasull]], [[Jordi Centelles]], [[Bertomeu Dimas]], [[Joan Escrivá]]... Fenollar i Gasull destacarien dins de la poesia satírica, atres com Escrivá o Vinyoles en els cançoners a l'estil de March.
===Influencies===
===Influències===
Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana.
Com a reflex de la societat valenciana del [[sigle XV]], la poesia valenciana del Sigle d'Or és capaç d'integrar la tradició poètica autòctona en una notable influència italiana i castellana.
El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] .
El [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]] fon la culminació de la narrativa valenciana desenrollada des del [[sigle XIII]] .
Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausiàs March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen començar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
Martorell va nàixer a [[Gandia]] i fon cunyat d'[[Ausiàs March]], pertanyia a una família pròxima a la Corona, tant que el yayo havia arribat a convertir-se en u dels prestadors del rei i el pare en [[Jurat]] de Valéncia en [[1412]]. En el canvi de dinastia, les coses varen escomençar a complicar-se per a la família, lo que va influir en l'autor i en la seua obra.
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme paregut al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del món", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].
La vida que Martorell va seguir, va portar un ritme paregut al del propi personage de la seua obra cim, "[[Tirant lo Blanch]]", editada en [[1490]] i, que fon qualificada per [[Cervantes]] en boca de [[En Quixot]], com el "millor llibre de cavalleries del món", com "un tesor de content i una mina de passatemps". Estos elogis de Cervantes varen permetre al llibre salvar-se de la crema del Quixot i de l'[[Inquisició]].
===Obres===
===Obres===
Entre tot destaquen obres colectives com "El passi en cobles" (Fenollar, Escrivá, Pere Martinez i [[Roig de Corella]]) i "La vida de santa Magdalena Cobles" (Gasull i Corella)
Entre tot destaquen obres colectives com ''El passi en cobles'' (Fenollar, Escrivá, Pere Martinez i [[Roig de Corella]]) i ''La vida de santa Magdalena Cobles'' (Gasull i Corella)
A nivell popular arrelen profundament "els gojos" a sants i advocacions.
A nivell popular arrelen profundament "[[Goigs|els gojos]]" a sants i advocacions.
El ''[[Vita Christi]]'' és l'obra més important i extensa d'[[Isabel de Villena]]. Escrita en "romanç perque els simples i ignorants puguen saber e contemplar la vida e mort de nostre Redentor e Senyor Jesus". Esta obra destaca per la seua naturalitat, llenguage familiar i pròxim.
===Autors===
===Autors===
La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]] i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] a on va arribar a ser [[abadesa]].
La figura més representativa és sense dubte [[Sor Isabel de Villena]], filla illegítima del marqués de [[Villena]], i educada en la cort de [[Maria de Castella]]. Als 15 anys va ingressar en el [[Real Monasteri de la Santíssima Trinitat (Valéncia)|Real Monasteri de la Santíssima Trinitat]] a on va arribar a ser l'[[abadesa]].
[[Bernat Fenollar|Fenollar]], Escrivà, [[Roiç de Corella|Roïç de Corella]], [[Jaume Gasull|Gasull]],... tenen buit en este apartat per les seues aportacions.
[[Bernat Fenollar|Fenollar]], Escrivà, [[Roiç de Corella|Roïç de Corella]], [[Jaume Gasull|Gasull]], entre atres, tenen espai en este apartat per les seues aportacions.
==Lliteratura Satírica==
==Lliteratura Satírica==
Usa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un redolí en un vers llarc i un atre curt.
Usa noves rimes destacant "la [[codolada]]" que consistix en un redolí en un vers llarc i un atre curt.
Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques
Ràpidament un grup numerós de poetes se varen especialisar en este tipo de composicions burlesques.
===Autors i obres===
===Autors i obres===
En el nort de [[Castelló]] destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'[[Àngel Custodi]].
En el nort de [[Castelló]] destacarien les "santonadas", a Gandia "la Colometa" (tema pasqual), en atres llocs les celebracions processionals de la Festa de l'[[Àngel Custodi]].
Entre totes les representacions pronte varen començar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "[[Misteri d'Elig]]" que seguix representant-se, datat en el sigle XV...
Entre totes les representacions pronte varen escomençar a destacar els Misteris, celebrats dins dels temples, centrats en temes pasquals, marians o hagiogràfics (documentats en els archius eclesials). Entre atres destacarien "La representació de la Nit de Nadal", els "Misteris de l'Assunció de la Verge", i el més conegut "[[Misteri d'Elig]]" que seguix representant-se, datat en el sigle XV...
El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis.
El teatre profà va començar a manifestar-se a finals del [[sigle XIV]], especialment en commemoracions en honor dels reis.
== Fets rellevants ==
== Fets rellevants ==
*Àngels músics de la Catedral de Santa Maria en Valéncia, La Seu.
*El primer llibre imprés en valencià en Espanya es va realisar en [[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], açò denota un gran impuls sobre les obres escrites. Esta obra es titula '''''[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria]]''''' imprés en l'any [[1474]].
*Els àngels músics de la Catedral de Santa Maria de Valéncia, coneguda com La Sèu.
== Personages ilustres ==
== Personages ilustres ==
* [[Joanot Martorell]], alba, en el seu ''[[Tirant lo Blanch]] '', de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar [...]''".
* [[Joanot Martorell]], alba, en el seu ''[[Tirant lo Blanch]] '', de la novela moderna europea, en el pròlec del qual es destaca "''me atreuire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar [...]''".
* [[Joan Roiç de Corella|Joan Roís de Corella]] (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
* [[Joan Roiç de Corella|Joan Roís de Corella]] (1433/43-1497), que lluïx un humanisme erudit.
* [[Jaume Roig]] (ca. 1400-1478), autor de l'''[[Espill]]'' o ''[[Llibre dels dònes]] '', i l'escola satírica valenciana.
* [[Jaume Roig]] (ca. 1400-1478), autor de l'''[[Espill]]'' o ''Llibre de les dònes'', i l'escola satírica valenciana.
* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra.
* [[Isabel de Villena|Sor Isabel de Villena]] (1430-1490), ploma intimista i tendra.
* [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromís de Casp]].
* [[Sant Vicent Ferrer]] Religiós, intelectual i polític. Destaquen els seus sermons. Artífex del [[Compromís de Casp]].
==Cites==
==Cites==
*{{cita| "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-Ramon Llul (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-}}
*{{cita| "Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...".-[[Ramon Llull]] (1335) en el comentari expositiu de la seua obra en llatí "Liber amici et amati" (fulla 34v del manuscrit "N. 250. sup" de la Biblioteca Ambrosiana de Milá)-}}
*{{cita|"...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .Fra Antoni de Canals (1352-1419), dominic com San Vicent Ferrer, en el pròlec de la seua traducció del "Valeri Maxim"}}
*{{cita|"...perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en LENGA CATHALANA...". .[[Fra Antoni de Canals]] (1352-1419), dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], en el pròlec de la seua traducció del ''[[Valeri Màxim]]''}}
*{{cita|"...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta d'una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat [[Sant Vicent Ferrer]] del orde de pricadors...". [[Bonifaci Ferrer]] ([[1478]])}}
*{{cita|"...Acaba la biblia molt vera e catholica: treta d'una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil cavaller: la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de LENGUA latina en LA NOSTRA VALENCIANA per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret e en facultat de sacra theologia: e don de tota Cartoxa: germa del benaventurat [[Sant Vicent Ferrer]] del orde de pricadors...". [[Bonifaci Ferrer]] ([[1478]])}}
*{{cita|"La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". [[Luis de Fenollet]] ([[1481]]) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"}}
*{{cita|"La present elegantissima e molt ornada obra de la hystoria de Alexandre, per Quinto Curcio Ruffo hystorial fon de grec en lati, e per Petro candido de lati en tosca, e per Luis de Fenollet en la present LENGUA VALENCIANA transferida...". [[Lluís de Fenollet]] ([[1481]]) en "Historia de Alexandre de Quinto Curcio"}}
*{{cita| "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de l'imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...". "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada.. Miquel Perez (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"}}
*{{cita| "Libre primer de mestre Johan Gerson canceller de Paris de l'imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon esplanat de lati en VALENCIANA LENGUA per lo magnifich en Miquel Perez ciutada...". "...que puix les vides de innumerables sanctes en vulgar prosa se troben escrites que la gloriosa vida de aquesta alta reyna de parays que es sancta sobre totes les sanctes no deu esser en la nostra VALENCIANA LENGUA callada.. [[Miquel Péreç]] (1482. 1494) en sus obras "La imitacio de Jesuchrist" i "Vida de la Sacratissima Verge Maria"}}
*{{cita|"Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". Joan Esteve ([[1488]]) en su obra "Liber Elegantiarum", diccionari Llatí-Valencià}}
*{{cita|"Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri erudittissimi, civis Valentiani regie auctoritate notarii publici, latina et VALENTIANA LINGUA exactissima iligencia emmendatus...". [[Joan Esteve]] ([[1488]]) en la seua obra ''[[Liber Elegantiarum]]'', diccionari Llatí-Valencià}}
*{{cita|"...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". [[Joanot Martorell]] ([[1490]]) en su obra "[[Tirant lo Blanch]]"}}
*{{cita|"...lo libre del valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch Princep e Cesar del Imperi grech de Contestinoble. Lo qual fon traduit de Angles en lengua portoguesa. E apres en VULGAR LENGUA VALENCIANA per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Johanot Martorell...","...de portoguesa en VULGAR VALENCIANA per ço que LA NACIO DON YO SO NATURAL se puxa alegrar e molt aiudar per los tants e tan insignes actes coz hi son...". [[Joanot Martorell]] ([[1490]]) en la seua obra ''[[Tirant lo Blanch]]''}}
== Bibliografia ==
== Vore també ==
*Riquer, M. de (1990): Joanot Martorell, ''Tibant el Blanco'', traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta.
*Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, ''Tirant el Blanch'', traducció espanyola, pròlec de Mario Vargas Llosa, Madrit, Aliança.
* [[Regne de Valéncia]]
*Puerto Ferre, Teresa. El siglo de Oro de la Lengua Valenciana. Conferencia impartida en l'Universitat de Munich en 2009.
* [[Ruta dels Clàssics]]
* [[Llengua Valenciana]]
* [[Cultura valenciana]]
* [[Valencians]]
== Referencies ==
== Referències ==
<references />
<references />
== Vore també ==
* Cavero Hernández, María Pilar. «Bibliografía de la historia de la imprenta valenciana» Universidad Politécnica de Valencia (2013)
*[[Ruta dels Clàssics]]
* [[José Vicente Gómez Bayarri|Gómez Bayarri, José Vicente]]. «El esplendor de la Valencia del siglo xv» Instituto Luis Vives de Valencia (2001)
*[[Llengua Valenciana]]
* de los Reyes Gómez, Fermín. «La imprenta incunable, el nuevo arte maravilloso de escribir» Centro Superior de Investigaciones Científicas (2015)
*[[Cultura valenciana]]
== Bibliografia ==
* [[Teresa Puerto|Puerto Ferre, Teresa]]. ''El siglo de Oro de la Lengua Valenciana''. Conferència impartida en l'Universitat de Munich en 2009.
* [[Martí de Riquer|Riquer, M.]] de (1990): Joanot Martorell, Tirante el Blanco, traducció castellana de 1511, Barcelona, Planeta.
* Vidal Jové, J. F. (1969): Joanot Martorell, Tirant lo Blanch, traducció espanyola, pròlec de [[Mario Vargas Llosa]], Madrid, Alianza.
==Enllaços externs==
== Enllaços externs ==
* [http://www.idiomavalenciano.com/siglo-de-oro-valenciano.html Siglo de Oro Valenciano]
* [http://www.idiomavalenciano.com/siglo-de-oro-valenciano.html Siglo de Oro Valenciano]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080913/vida-ocio/valencia-revive-siglo-20080913.html Valencia revive su siglo de oro]
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20080913/vida-ocio/valencia-revive-siglo-20080913.html Valencia revive su siglo de oro]
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}
{{Llista artículs destacats}}
{{Traduït de|es|Siglo_de_Oro_Valenciano}}
[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]