Canvis

2031 bytes afegits ,  17:12 13 set 2025
Text reemplaça - ' fou ' a ' fon '
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Joan de Cabriada''', fon un mege valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals.
+
'''Joan de Cabriada i Borrás''', ([[23 de setembre]] de [[1661]] - † [[27 de maig]] de [[1743]]), fon un [[mege]] valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals.
    
En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  
 
En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol.  
   −
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].
+
Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]].  Les opinions i les crítiques expressades per Cabriada en esta obra ocasionaren moltes controvèrsies, majoritàriament consistents en texts d'escassa rellevància científica i abundants en desqualificacions mútues entre galenistes i iatroquímics.
 +
 
 +
En l'any [[1699]], Cabriada fon nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies.
    
== Obra ==
 
== Obra ==
Entre les seues obres tenim:
+
Entre les seues obres destaca:
    
* ''Carta filosofico-medica-chimica'' ([[1686]])
 
* ''Carta filosofico-medica-chimica'' ([[1686]])
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/view/851/1432 López Piñero, José María. «Juan de Cabriada y el movimiento novator de finales del siglo XVII. Reconsideración después de 30 años». Asclepio, Vol. 45, núm. 1, 1993, p. 3-53]
 +
* Tixedas, Cristòfor. Verdad defendida, y respuesta de Fileatro, a la Carta médico-chymica que contra los médicos de la Junta, de la Corte, y contra todos los galénicos, le escrivió el doctor médico-chymico D. Juan de Cabriada. Barcelona: Antonio Ferrer y Balthasar Ferrer, 1688
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/9102-juan-de-cabriada-y-borras Esteva de Sagrera, Juan. ''«Juan de Cabriada y Borrás». Diccionario biográfico español.'' Real Academia de la Historia, 2018]
 +
* López Piñero, José María. ''«Juan de Cabriada y las primeras etapas de la iatroquímica y de la medicina moderna en España».'' Cuadernos de Historia de la medicina española, núm. 2, 1963, p. 129-154
 +
* Rey Bueno, M. M.; Alegre Pérez, M. E.. ''«Juan de Cabriada, médico de cámara de Carlos II»''. A: Actas de las Jornadas conmemorativas del Cuarto centenario de la fundación de la Real Botica. Madrid, 17-19 de enero, 1994
 +
* Rodríguez, Josep. Biblioteca valentina. Valéncia: Josep Tomàs Lucas, 1747
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 14: Llínea 26:  
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Cabriada Joan de Cabriada en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_de_Cabriada Joan de Cabriada en Wikipedia]
    +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
 
[[Categoria:Meges valencians]]
157 633

edicions