| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''Cant valencià''' és el cant expressiu de tradició oral més representatiu dels valencians. Integrat pel [[Cant valencià d'estil|cant d'estil]], les [[Albaes|albaes]], [[Cant de llaurança|cant de llaurança]], [[Cant de batre|cant de batre]], etc. Representa el cant tradicional des dels pobles més lluntans del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Elig]]. | + | [[Archiu:Escola municipal de cant d'estil El Puig, Cant al Ras 2016 11.jpg|thumb|250px|[[Cant valencià d'estil]], escola d'[[El Puig de Santa Maria]].]] |
| | + | |
| | + | [[File:Les albaes, Antoni Fillol Granell, col·lecció particular.JPG|thumb|250px|Cant d'Albades (variant del cant valencià)]] |
| | + | |
| | + | El '''Cant valencià''' és el cant expressiu de tradició oral més representatiu dels valencians. Integrat pel [[Cant valencià d'estil|cant d'estil]], les [[albades]], [[Cant de llaurança|cant de llaurança]], [[Cant de batre|cant de batre]], etc. Representa el cant tradicional des dels pobles més lluntans del [[Maestrat]] fins al Camp d'[[Elig]]. |
| | | | |
| | == Significat == | | == Significat == |
| | | | |
| − | El cant valencià o cant del valencià — constituït pel cant d'estil i per les albaes i analíticament també anomenat pels seus mateixos intèrprets com a cant valencià d’estil des de principis dels [[anys 1990]] — és la menys coneguda entre les quatre principals tradicions vocals monòdiques expressives vives transmeses oralment en [[Espanya]], al costat del flamenco d'[[Andalusia]], la jota parada o d'estil d'[[Aragó]] i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. | + | El cant valencià o cant del valencià — constituït pel cant d'estil i per les albaes i analíticament també nomenat pels seus mateixos intèrprets com a cant valencià d’estil des de principis dels [[anys 1990]] — és la menys coneguda entre les quatre principals tradicions vocals monòdiques expressives vives transmeses oralment en [[Espanya]], al costat del flamenco d'[[Andalusia]], la jota parada o d'estil d'[[Aragó]] i la tonada d'[[Astúries]] o asturianada. |
| | | | |
| | Mentres que el [[Flamenc|flamenc]] i la [[Dansa de la Jota|jota aragonesa]] per raons històriques i polítiques es convertiren en emblemes amplament difosos i reconeguts durant la construcció contemporània de l'[[Estat espanyol]] a lo llarc dels sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[Sigle XX|XX]], tant l'asturianada com el cant valencià s'han mantengut principalment dins dels seus àmbits geogràfics d'orige, sense alcançar en els nostres dies per raons històriques el reconeiximent i la projecció que tingueren abans de la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]]. | | Mentres que el [[Flamenc|flamenc]] i la [[Dansa de la Jota|jota aragonesa]] per raons històriques i polítiques es convertiren en emblemes amplament difosos i reconeguts durant la construcció contemporània de l'[[Estat espanyol]] a lo llarc dels sigles [[sigle XIX|XIX]] i [[Sigle XX|XX]], tant l'asturianada com el cant valencià s'han mantengut principalment dins dels seus àmbits geogràfics d'orige, sense alcançar en els nostres dies per raons històriques el reconeiximent i la projecció que tingueren abans de la [[Guerra Civil Espanyola]] de [[1936]]-[[1939]]. |
| Llínea 11: |
Llínea 15: |
| | El cant valencià afonda les seues arrels en l'encreuament de les cultures musulmana, cristiana i judeua en les terres valencianes al final de la [[Baixa Edat Mija]] i principi de l'[[Edat Moderna]] ([[sigle XVI]]). El cant d'estil té la seua génesis en cants a l'aire usats en les faenes del camp, als quals s'afegí l'acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i les albaes provenen de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el [[sigle XIV]] en que es dedicaven cançons a personages destacats. | | El cant valencià afonda les seues arrels en l'encreuament de les cultures musulmana, cristiana i judeua en les terres valencianes al final de la [[Baixa Edat Mija]] i principi de l'[[Edat Moderna]] ([[sigle XVI]]). El cant d'estil té la seua génesis en cants a l'aire usats en les faenes del camp, als quals s'afegí l'acompanyament instrumental de guitarres i guitarrons, i les albaes provenen de pràctiques musicals urbanes de carrer ya documentades en el [[sigle XIV]] en que es dedicaven cançons a personages destacats. |
| | | | |
| − | D'estètica i ethos clarament contrastants en els de les atres tradicions vocals monòdiques expressives espanyoles més amunt dites, el cant valencià es caracterisa principalment per una veu alta i projectada, per la busca d'una màxima claritat vocal i de dicció, i per la mesura i l'equilibri en l'ornamentació meslimàtica i en les actituts corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla—semiadornat—, més antic, base per a deprendre l'estil, i el cant requintat — clarament ornamental i en una tessitura més elevada —, sorgit en les darreres dècades del [[sigle XIX]] i ya predominant en els [[anys 1920]]. | + | D'estètica i ethos clarament contrastants en els de les atres tradicions vocals monòdiques expressives espanyoles més amunt dites, el cant valencià es caracterisa principalment per una veu alta i proyectada, per la busca d'una màxima claritat vocal i de dicció, i per la mesura i l'equilibri en l'ornamentació meslimàtica i en les actituts corporals. Dos estils melòdics són tradicionals: el cant pla—semiadornat—, més antic, base per a deprendre l'estil, i el cant requintat — clarament ornamental i en una tessitura més elevada —, sorgit en les darreres dècades del [[sigle XIX]] i ya predominant en els [[anys 1920]]. |
| | | | |
| | == Les cantaes, les versaes i els balls == | | == Les cantaes, les versaes i els balls == |
| Llínea 28: |
Llínea 32: |
| | | | |
| | * [[Cant valencià d'estil]] | | * [[Cant valencià d'estil]] |
| | + | * [[Cant d'albades]] |
| | * [[Maria Teresa Oller i Benlloch]] | | * [[Maria Teresa Oller i Benlloch]] |
| | * [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"]] | | * [[Enric Pastor Sanmiguel, "Pastoret"]] |
| Llínea 35: |
Llínea 40: |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| − | *[http://www.aecv.info/cantvalencia.html Associació d'Estudis del Cant Valencià] | + | * [http://www.aecv.info/cantvalencia.html Associació d'Estudis del Cant Valencià] |
| − | *[https://www.youtube.com/watch?v=rbV7N0QINGs Vídeo cants populars valencians o d'estil - Youtube] | + | * [https://www.youtube.com/watch?v=rbV7N0QINGs Vídeo cants populars valencians o d'estil - Youtube] |
| − | *[https://www.youtube.com/watch?v=trRFDVdwF-k Per la de l'u i dotze - Pepita de Russafa - Youtube] | + | * [https://www.youtube.com/watch?v=trRFDVdwF-k Per la de l'u i dotze - Pepita de Russafa - Youtube] |
| | + | * [https://www.youtube.com/watch?v=BfPmJnmW0QY "EL Ú i Dos" Victoria Sousa "Victorieta" - [[Lo Rat Penat]] 2016 - YouTube] |
| | | | |
| | [[Categoria:Música]] | | [[Categoria:Música]] |
| − | [[Categoria:Cant]] | + | [[Categoria:Cant]] |
| − | [[Categoria:Musica Valenciana]] | + | [[Categoria:Cant valencià]] |
| | + | [[Categoria:Música Valenciana]] |
| | [[Categoria:Cultura Valenciana]] | | [[Categoria:Cultura Valenciana]] |
| | [[Categoria:Història Valenciana]] | | [[Categoria:Història Valenciana]] |