71 007
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Paper sheet.jpg|thumb|250px|Una fulla de paper.]]
El '''paper''' (del [[llatí]] ''papyru'', i este del [[grec]] ''πάπυρος'', nom d'una planta oriental papirus, i este de l'[[idioma egipci|egipci]] ''per-peraâ'' (papir), per analogia en els [[Papir|papirs]] egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en [[Celulosa|celulosa]], que s'obté de draps, [[fusta]], palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina.
El '''paper''' (del [[llatí]] ''papyru'', i este del [[grec]] ''πάπυρος'', nom d'una planta oriental papirus, i este de l'[[idioma egipci|egipci]] ''per-peraâ'' (papir), per analogia en els [[Papir|papirs]] egipcis) és una matèria fabricada en una pasta feta en fibres vegetals riques en [[Celulosa|celulosa]], que s'obté de draps, [[fusta]], palla, etc..., i una volta blanquejada se li dona forma de fulles, rolls o plecs, segons l'utilitat per a la que es destina.
Cap a l'any [[1150]] l'indústria paperera de Xàtiva produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En [[1154]], el geògraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Es fabrica en ella un paper del que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”.
Cap a l'any [[1150]] l'indústria paperera de Xàtiva produïa un paper tan exquisit que exportava a tot lo món. En [[1154]], el geògraf àrap Al-Idrîsî va declarar sobre Xàtiva: “Es fabrica en ella un paper del que no es troba parangó en el món i que es coneix en Orient i Occident”.
En Xàtiva ya incorporada al [[Regne de Valéncia]], el rei [[Jaume I]] el Conquistador va favorir la producció paperera. El paper xativenc va nutrir els archius de la Corona i en ell es varen escriure obres com el [[Llibre del Repartiment]] (1237-125) o l'Archiu de la Colegiata de Xàtiva.
En Xàtiva ya incorporada al [[Regne de Valéncia]], el rei [[Jaume I]] el Conquistador va favorir la producció paperera. El paper xativenc va nutrir els archius de la [[Corona d'Aragó]] i en ell es varen escriure obres com el [[Llibre del Repartiment]] (1237-125) o l'Archiu de la Colegiata de Xàtiva.
Per desgràcia poca és l'informació que ha aplegat fins als nostres dies sobre la fàbrica de paper de Xàtiva ya que tots els documents es varen cremar quan [[Felip V]] ordenà cremar la ciutat despuix de la [[Batalla d'Almansa]] en [[1707]]. Com tot lo que rodeja a l'[[Imprenta|imprenta]] i als [[Llibre|llibres]] la seua paternitat no està totalment verificada. No obstant, estudis l'atribuïxen per unanimitat a la localitat valenciana.
Per desgràcia poca és l'informació que ha aplegat fins als nostres dies sobre la fàbrica de paper de Xàtiva ya que tots els documents es varen cremar quan [[Felip V]] ordenà cremar la ciutat despuix de la [[Batalla d'Almansa]] en [[1707]]. Com tot lo que rodeja a l'[[Imprenta|imprenta]] i als [[Llibre|llibres]] la seua paternitat no està totalment verificada. No obstant, estudis l'atribuïxen per unanimitat a la localitat valenciana.
Des de Valéncia el paper es va difondre cap al restant del continent: [[Itàlia]] (1276), [[França]] (1380), [[Alemània]] (1390), [[Suïssa]] (1411), [[Anglaterra]] (1494), [[Àustria]] (1498), etc.
Des de Valéncia el paper es va difondre cap al restant del continent: [[Itàlia]] (1276), [[França]] (1380), [[Alemanya]] (1390), [[Suïssa]] (1411), [[Anglaterra]] (1494), [[Àustria]] (1498), etc.
L'expansió del paper des de Xàtiva va marcar l'anunci de l'[[Edat Moderna]], i la seua història fa de la capital de [[La Costera]] tot un referent per la seua gran aportació a la civilisació occidental. Encara hui el paper seguix sent el principal mig de registre i de transmissió de l'informació.
L'expansió del paper des de Xàtiva va marcar l'anunci de l'[[Edat Moderna]], i la seua història fa de la capital de [[La Costera]] tot un referent per la seua gran aportació a la civilisació occidental. Encara hui el paper seguix sent el principal mig de registre i de transmissió de l'informació.
La paraula anglesa “paper” prové de la paraula valenciana “paper” gràcies a que els valencians foren els principals exportadors de paper a l'estranger. Encara que la paraula “paper” prové del llatí ''papyrus'' que a la seua volta és traducció de la grega ''papyros''.
La paraula anglesa “paper” prové de la paraula valenciana “paper” gràcies a que els valencians foren els principals exportadors de paper a l'estranger. Encara que la paraula “paper” prové del llatí ''papyrus'' que a la seua volta és traducció de la grega ''papyros''.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* GARCIA HORTAL, José. A. ''Fibras Papeleras'' (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160
* GARCIA HORTAL, José. A. ''Fibras Papeleras'' (Edicions UPC, Barcelona, 2007). ISBN 10: 8483019167 ISBN 13: 9788483019160
* ASENJO MARTÍNEZ, José Luis i HIDALGO BRINQUIS, María del Carmen. ''El papel: 2.000 años de historia'' (Asociación Hispánica de Historiadores del Papel, 2010)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Paper}}
{{DGLV|Paper}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Papel Paper en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Papel Paper en Wikipedia]
* [https://elpais.com/diario/1998/10/23/cvalenciana/909170308_850215.html Xàtiva, cuna del papel en Occidente - ''El País'']
* [https://elpais.com/diario/1998/10/23/cvalenciana/909170308_850215.html Xàtiva, cuna del papel en Occidente - ''El País'']
* [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer]
* [https://josueferrer.com/2013/09/10/sabias-que-la-primera-fabrica-de-papel-de-europa-estaba-en-xativa/ ¿Sabías que la primera fábrica de papel de Europa estaba en Xàtiva? - Josué Ferrer]