Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{Comarca | + | {{Infobox_pobles |
− | |nom = La Plana d'Utiel-Requena | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]] |
− | |escut = | + | |image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|165px]] |
− | |image = [[Archiu:Mapa_de_Requena-Utiel.png|190px]] | + | |nom = Ontinyent |
− | |mapa = [[Image: Localisacio_de_la_Plana_Utiel_respecte_de_CV.png|100ox]]<br>Localisació de la Plana d'Utiel-Requena respecte de la [[Comunitat Valenciana]] | + | |image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]] |
− | |país = [[Espanya]] | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
− | |província = [[Província de Valéncia|Valéncia]] | + | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] |
− | |habitants = 39.386 | + | |província = [[Província de Valéncia]] |
− | |cens = | + | |comarca = [[Vall d'Albaida]] |
− | |àrea = 1.725,90 | + | |partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]] |
− | |densitat = | + | |coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O |
− | |capital = [[Requena]] | + | |superfície = 127 km2 |
− | |municipis = | + | |altitut = 359 m. |
− | |Pàgina_web = | + | |població = 35.395 hab. |
| + | |densitat = 278,700 hab./km² |
| + | |gentilici = ontinyentí/na |
| + | |llengua = [[Valencià]] |
| + | |còdic_postal = 46870 |
| + | |festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre |
| + | |alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[PSPV-PSOE]] |
| + | |uep = [http://www.ontinyent.es Web Oficial de l'ajuntament] |
| + | |notes = |
| }} | | }} |
− | '''La Plana d'Utiel-Requena''' (en [[castellà]] ''Altiplano de Requena-Utiel''), és una [[comarca]] de la [[província de Valéncia]] ([[Espanya]]), situada en [[Comunitat Valenciana]]. La seua capital, com a centre administratiu, és el municipi de [[Requena]]. | + | '''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] de la [[Província de Valéncia]]. |
| | | |
− | Altiplà castellà que en la [[Divisió territorial d'Espanya en 1833|divisió provincial de Javier de Burgos]] de l'any [[1833]], s'inclogué en la [[província de Conca]]. Pero, fon incorporada a la [[província de Valéncia]] en l'any [[1851]], constituint (despuix de la divisió en dos províncies de les [[illes Canàries]]) la modificació més important que sofrí la divisió provincial de Javier de Burgos en posterioritat al seu establiment.
| + | == Història== |
| + | La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]]. |
| | | |
− | ==Geografia==
| + | L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. |
− | Llimita pel nort i oest en [[Castella-La Mancha]] (comarca de ''[[La Manchuela]] ''), al nordest en la comarca de [[Els Serrans]], a l'est en la [[La Foya de Bunyol]] i al sur en [[La Vall de Cofrents]]. Delimitada per la Serra del Remei al nort, Serres del Tejo i Cabrillas a l'est, el riu [[Cabriel]] al sur i oest. Solcada pel riu [[Magre]] que naix en [[Utiel]] de l'unió del riu Mare o de Capdet i la rambla de La Torre.
| + | Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal. |
| | | |
− | La comarca forma una meseta o altiplà relativament pla, basculada de nortoest (900 m d'altitut en [[Camporrobles]]) a surest (600 m en [[Campo Arcís]]) i en una altura mija de 750 metros. | + | De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. |
| | | |
− | El clima és continental atenuat, en hiverns molt frets i prolongats en gelades tardanes, estius calorosos en tormentes estivals i pedregades. El màxim de precipitacions se produïx en autumne i primavera.
| + | Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila. |
| | | |
− | ===== Pobles de La Plana d'Utiel-Requena =====
| + | Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya. |
− | * [[Requena]]. Població: 20.440 hab. Superfície: 814,20 km². Densitat: 25,10 hab./km².
| |
− | * [[Utiel]]. Població: 12.053 hab. Superfície: 236,90 km². Densitat: 50,87 hab./km².
| |
− | * [[Venta del Moro]]. Població: 1.445 hab. Superfície: 272,60 km². Densitat: 5,33 hab./km².
| |
− | * [[Camporrobles]]. Població: 1.405 hab. Superfície: 89,50 km². Densitat: 15,69 hab./km².
| |
− | * [[Sinarques]]. Població: 1.201 hab. Superfície: 102,50 km². Densitat: 11,71 hab./km².
| |
− | * [[Capdet de les Fonts]]. Població: 773 hab. Superfície: 34,60 km². Densitat: 22,34 hab./km².
| |
− | * [[Fuenterrobles]]. Població: 731 hab. Superfície: 49,50 km². Densitat: 14,76 hab./km².
| |
− | * [[Chera]]. Població: 664 hab. Superfície: 54,50 km². Densitat: 12,18 hab./km².
| |
− | * [[Villargordo del Cabriel]]. Població: 664 hab. Superfície: 71,60 km². Densitat: 9,27 hab./km².
| |
− | * Total població: 39.386 hab.
| |
− | * Total superfície: 1.725,90 km².
| |
− | * Total densitat: 22,82 hab./km².
| |
| | | |
− | ==Història==
| + | Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber. |
− | [[Image: Comarca_requena-utiel_en_castilla.jpg|300px|thumb|right|En roig,comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]] en [[Castella]]. Similar a la divisió territorial de 1833]] | |
| | | |
− | Tota esta comarca posseïx un traç conflictiu en quant a la seua pròpia història a partir de la [[Reconquista]]. Açò se deu principalment a la seua situació frontera a lo llarc del temps entre el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Castella|Regne de Castella]].
| + | En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic. |
| | | |
− | Esta història es característica de tota la zona. Ya en l'any [[1219]] [[Utiel]] i en l'any [[1238]] [[Requena]] són conquistades pel Regne de Castella, entrevistant-se eixe mateix any en Requena els monarques castellà i aragonés per a acordar les noves fronteres dels seus regnes. En [[1369]] Requena es conquistada pel rei d'Aragó, tornant al regne de Castella 3 anys despuix. Fins a l'[[de Hispània a Espanya|unificació]] de tots els regnes de la península en els reis catòlics és una constant la dels enfrontaments entre les distintes viles situades en les fronteres. Des de llavors no tornaren els enfrontaments fins a les guerres carlistes en el [[sigle XIX]], quant els distints municipis de la comarca prenen partit per uns o atres. En eixes guerres, per eixemple Requena pren partit per [[Isabel II]] mentres que Utiel ho fa per l'infant Carles.<ref>[http://mtmalicia.galeon.com/paginas/historia2.htm Guerres carlistes en la comarca Requena-Utiel]</ref> El 2 de juliol de [[1837]] acaben els enfrontaments definitivament i es proclamada la nova Constitució, jurada per tots els municipis.
| + | ==Administració== |
| + | {{Alcaldes_Espanya |
| + | | Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó |
| + | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó |
| + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó |
| + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert |
| + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert |
| + | | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa |
| + | | Partit_6 = [[PPCV]]<br />[[BNV]] |
| + | | Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés |
| + | | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico |
| + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
| + | | Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage |
| + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]<br />[[Compromís]] |
| | | |
− | Atre eixemple és el de la població de [[Chera]], fundada pels [[almoràvit|almoràvits]], els quals construïren el seu castell en el [[sigle XII]], que en 1238 passà a pertànyer al Regne de Valéncia situant-se en la frontera en el Regne de Castella. Per la seua situació, durant la [[Guerra de les fronteres]] fon presa per tropes castellanes passant a formar part d'eixe regne fins a 1436, quant finalisà el conflicte. En l'any [[1525]] s'expulsen els moriscs i queda despoblada fins a l'any [[1540]] quant se establixen en ella 12 famílies cristianes.<ref>[http://www.encherate.com/chera/historia.php Història de Chera]</ref> A partir d'ací s'unifiquen els [[de Hispània a Espanya|regnes en Espanya]], pero el territori seguix pertanyent a una família valenciana fins a l'any [[1800]], quant passa a mans de la [[Duquesa d'Almodóvar]] (Córdova), en l'any [[1814]] passa al [[Baró de Cortes de Pallars]] (Valéncia), pero ya a finals del sigle XIX un judeu madrileny (José Enríquez Juana) compra tots els terrenys del senyoriu, venent-los en l'any [[1921]] a una família de Requena (Jordà) i a sis cherans. Anys més tart els Jordà veneren les seues terres a atres cherans.
| + | }} |
| + | |
| + | ==Demografia== |
| + | <center> |
| + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| + | |- |
| | | |
− | ==Llengua==
| + | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] |
− | Se tracta d'una [[comarca]] [[Idioma Espanyol|monolingüe en espanyol]] de l'interior de la [[Comunitat Valenciana]], en el llímit en [[Castella-La Mancha]], puix fins a la seua incorporació a la regió valenciana en el [[sigle XIX]], la plana d'Utiel-Requena va pertànyer a [[Castella]], (concretament a la [[província de Conca]]).
| + | |- |
| + | | align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 |
| | | |
− | ==Delimitacions històriques==
| + | |- |
− | {{AP|Història de les comarques valencianes}}
| |
− | La Plana d'Utiel-Requena és una comarca històrica que ya apareixia baix el nom de ''El Pla de Requena'' en el mapa de comarques d'[[Emili Beüt]] ''Comarques naturals del Regne de Valéncia'' publicat en l'any [[1934]]. L'única diferencia és que els municipis de [[Chera]] i [[Sinarques]], (històricament valencians), pertanyien a la comarca de [[Els Serrans]], mentres que el resto de municipis de l'actual Plana d'Utiel-Requena, formaren part de [[Castella]] fins al [[sigle XIX]].
| |
| | | |
− | ==Influencia castellana==
| + | ![[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]] |
− | Degut a que esta regió, mòs allà de divisions administratives, ha segut a lo llarc de l'història territori de [[Castella]] i a que les seues tradicions i costums estan encara hui més lligades a la castellana [[província de Conca]] que a la [[Comunitat Valenciana]], diferents partits polítics en ideologia [[nacionalisme castellà|castellanista]] inclouen a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena com part de Castella, demanat el seu retorn a la província de Conca; aixina, per eixemple, partits com [[Tierra Comunera]] o [[Izquierda Castellana]] son d'este paréixer.
| + | |- |
| + | | align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974 |
| + | |} |
| + | </center> |
| + | == Monuments== |
| + | [[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]] |
| + | [[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]] |
| + | *Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]]. |
| + | *La Vila, conjunt històric-artístic nacional. |
| + | *[[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]] |
| + | *Cases Senyorials. |
| + | *Ermita de Sant Esteve. |
| + | *Ermita de Sant Josep del Pla. |
| + | *Ermita de Santa Ana |
| + | *Convent dels Pares Franciscans. |
| + | *Muralles de la ciutat. |
| | | |
− | ==Vore també== | + | == Museus == |
− | * [[Comarques de la Comunitat Valenciana]] | + | *Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). |
− | * [[Denominació d'Orige Utiel-Requena]] | + | *Museu Fester - (96 238 02 52). |
| + | *Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55). |
| | | |
− | ==Referències== | + | == Festes== |
− | {{Listaref}}
| + | La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia. |
− | {{Traduït de|es|Requena-Utiel}}
| + | El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent. |
− | {{Comarques de la Comunitat Valenciana}}
| + | Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. |
| + | Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. |
| + | '''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim. |
| | | |
− | {{Municipis de La Plana d'Utiel}}
| + | == Fills ilustres == |
| + | *[[Jose Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent lo [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles. |
| + | *[[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat. |
| + | *[[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional. |
| + | *[[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Te un carrer dedicat. |
| + | *[[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita sierva de Deu. |
| + | *[[José Maria Ferrero Pastor]] : Mestre de Musica i compositor |
| | | |
− | [[Categoria:Comarques de la Comunitat Valenciana]]
| |
| | | |
− | [[Categoria:Comarques de Valéncia]] | + | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} |
| + | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
| + | {{Capitals comarques}} |