Canvis

| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)

| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)

| gentilici = Senegalés, -senegalesa

| gentilici = Senegalés, -senegalesa

| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]

| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]

| horari_estiu =  

| horari_estiu =  

| cctld= .sn

| cctld= .sn

La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]].  

La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]].  

Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Malí]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea-Bissau]] cap al sur.

Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea Bissau]] cap al sur.

[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa.

[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa.

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

Diverses potències europees - [[Portugal]], els [[Països Baixos]] i [[Anglaterra]] - varen competir pel comerç en eixa àrea des del [[sigle XV]], fins que en l'any [[1677]], [[França]] va acabar en la possessió de lo que s'havia convertit en un important punt de partida del comerç d'esclaus - l'illa de [[Gorée]] pròxima a [[Dakar]]. Només a partir dels [[anys 1850]] els francesos, baix el governador [[Louis Faidherbe]], començaren a expandir-se pel propi territori senegalés.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Malí]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Malí) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de l'any 1960.

En [[giner]] de l'any [[1959]], Senegal i el [[Sudan francés]] s'uniren per a formar la [[Federació de Mali]], que es va convertir en una nació totalment independent el [[20 de juny]] de [[1960]], com a resultat de l'independència i l'acort de transferència de poder firmat en [[França]] el [[4 d'abril]] de 1960. A causa de dificultats polítiques internes, la Federació es va dissoldre el [[20 d'agost]] de [[1960]]. Senegal i Soudan (renomenat com la República de Mali) proclamaren la seua independència. [[Léopold Senghor]], un conegut poeta internacional de la negritut, polític i estadiste, fon triat com a primer president de Senegal en [[agost]] de l'any 1960.

Despuix de la dissolució de la [[Federació de Malí]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En l'any [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Despuix de la dissolució de la [[Federació de Mali]], el president Senghor i el Primer ministre Mamadou Dia varen governar junts baix un sistema parlamentari. En [[decembre]] de [[1962]], la seua rivalitat política va propiciar un intent de colp d'Estat per part del Primer ministre. El colp fon reduït sense derramament de sanc i Dia fon arrestat i empresonat. Senegal adoptà una nova constitució que va consolidar el poder del president. En l'any [[1980]], el president Senghor es va retirar de la política i li va transferir el càrrec al seu successor triat a dit, [[Abdou Diouf]], en [[1981]].

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

Senegal s'uní en [[Gàmbia]] per a formar la [[Senegambia|Confederació de Senegambia]] el [[1 de febrer]] de [[1982]]. No obstant, l'integració imaginada dels dos països mai es va dur a terme i l'unió fon dissolta en l'any [[1989]]. A pesar de diàlecs de pau, un grup separatiste del sur en la regió de [[Casamance]] s'ha enfrontat esporàdicament en les forces governamentals des de 1982. Senegal té una llarga història de participació en el manteniment de la pau internacional.

[[Image:River gambia Niokolokoba National Park.gif|200px|thumb|left|El [[riu Gàmbia]] al seu pas pel [[parc Nacional Niokolo-Koba]], Senegal.]]El païsage senegalés consistix principalment en plans ondulats per l'arena de l'oest de [[Sahel]] que creixen fins a faldes de montanya en el surest. Allí es troba també el punt més alt de Senegal, un accident geogràfic sense nom prop de [[Nepen Diakha]] en 581 m. El llímit norteny està format pel [[riu Senegal]]. Atres rius destacables són el [[riu Gàmbia]] i el [[riu Casamance]]. La capital [[Dakar]] jau sobre la península [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], el punt més occidental de l'[[Àfrica]] continental.  

[[Image:River gambia Niokolokoba National Park.gif|200px|thumb|left|El [[riu Gàmbia]] al seu pas pel [[parc Nacional Niokolo-Koba]], Senegal.]]El païsage senegalés consistix principalment en plans ondulats per l'arena de l'oest de [[Sahel]] que creixen fins a faldes de montanya en el surest. Allí es troba també el punt més alt de Senegal, un accident geogràfic sense nom prop de [[Nepen Diakha]] en 581 m. El llímit norteny està format pel [[riu Senegal]]. Atres rius destacables són el [[riu Gàmbia]] i el [[riu Casamance]]. La capital [[Dakar]] jau sobre la península [[Cap Vert (península)|Cabo Vert]], el punt més occidental de l'[[Àfrica]] continental.  

El país s'estén sobre 196.192 km². Comparat en els països veïns, Malí i Mauritània, Senegal és un país minúscul.

El país s'estén sobre 196.192 km². Comparat en els països veïns, Mali i Mauritània, Senegal és un país minúscul.

El clima és de tipo sahelià en:

El clima és de tipo sahelià en:

Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].

Com un membre de l'[[Unió Econòmica i Monetària de l'Àfrica de l'Oest]] (UEMOA), Senegal està treballant cap a una major integració regional en un [[aranzel]] extern unificat. Senegal també realisà una completa conectivitat en [[Internet]] en [[1996]], creant un miniboom en els servicis basats en les [[tecnologies de l'informació]]. L'activitat privada ara conta en un 82% del [[PIB]]. En la part negativa, Senegal s'enfronta a problemes urbans profundament arrelats de [[desocupació]] crònic, disparitat socioeconòmica, delinqüència jovenil i [[toxicomania|drogadicció]].

Senegal posseïx la tercera economia de la baixa regió de l'oest africà despuix de [[Nigèria]] i [[Costa de Marfil]]. La seua economia està orientada cap a [[Europa]] i l'[[Índia]]. Els seus principals socis econòmics són [[França]], l'[[Índia]] i [[Itàlia]]. No obstant, des de fa diversos anys [[China]] és un soci cada vegada més important com demostren les cimeres Chinoafricanes. Comparat en atres països del [[continent africà]], Senegal és molt pobre en recursos naturals, els seus principals ingressos provenen de la peixca i del turisme. Pero tenint en conte la seua situació geogràfica i la seua estabilitat política, s'entén que Senegal forme part dels països africans més industrialisats en la presència de multinacionals, sent estes majoritàriament d'orige francés i en menor grau americà. El sector agrícola utilisa en torn del 70% de la població senegalesa, mentres que la peixca és la principal font d'entrada de divises.

Senegal posseïx la tercera economia de la baixa regió de l'oest africà despuix de [[Nigèria]] i [[Costa d'Ivori]]. La seua economia està orientada cap a [[Europa]] i l'[[Índia]]. Els seus principals socis econòmics són [[França]], l'[[Índia]] i [[Itàlia]]. No obstant, des de fa diversos anys [[China]] és un soci cada vegada més important com demostren les cimeres Chinoafricanes. Comparat en atres països del [[continent africà]], Senegal és molt pobre en recursos naturals, els seus principals ingressos provenen de la peixca i del turisme. Pero tenint en conte la seua situació geogràfica i la seua estabilitat política, s'entén que Senegal forme part dels països africans més industrialisats en la presència de multinacionals, sent estes majoritàriament d'orige francés i en menor grau americà. El sector agrícola utilisa en torn del 70% de la població senegalesa, mentres que la peixca és la principal font d'entrada de divises.

== Demografia ==

== Demografia ==

Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos.  

Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos.  

* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana cridada [[Molly Melching]]

* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana nomenada [[Molly Melching]]

== Religió ==

== Religió ==

Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]].

Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]].

Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també cridats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]).

Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també nomenats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]).

Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos.

Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos.

|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant

|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant

|}

|}

 

== Referències ==

== Referències ==

<references />

<references />

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

{{commonscat|Senegal}}

* [https://www.senegal.es Guia de Senegal]

* [http://www.elcorresponsal.com/modules.php?name=ElCorresponsal_Articulos&file=articulo&req_sectionid=4&req_articleid=227 Senegal, el nostre barco, artícul de Susana Corral]

* [http://www.senegal.Es Guia de Senegal]

* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Senegal]

{{Països d'Àfrica}}

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria: Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Senegal]]