72 361
edicions
Canvis
sense resum d'edició
|firma =
|firma =
}}
}}
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]]-[[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].
'''Lluís Companys i Jover''' ([[Tarrós]], [[21 de juny]] de [[1882]] - † [[Barcelona]], [[15 d'octubre]] de [[1940]]) fon un [[polític]] i [[advocat]] [[Espanya|espanyol]], d'ideologia [[catalanisme|catalanista]] i [[Republicanisme en Espanya|republicana]], líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Ministeri de Marina (Espanya)|ministre de Marina]] d'[[Segona República Espanyola|Espanya]] durant [[1933]] i president de la [[Generalitat de Catalunya]] des de l'any [[1934]] fins a l'any [[1940]].
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
Exiliat despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], fon capturat en [[França]] per la [[Gestapo]], la policia secreta de l'[[Alemànya nazi]], a petició de la [[policia franquista]].<ref>Luís Gómez. [http://www.elpais.com/articulo/reportajes/cazador/rojos/elpepusocdmg/20080928elpdmgrep_3/Tes «El cazador de rojos»]. ''El País''.</ref> Traslladat a Espanya, fon somés a un [[consell de guerra]] i sentenciat a pena de mort com a autor d'un delicte d'adheriment a la rebelió militar.<ref name=Silex>{{ref-llibre |autor= Pedro Montoliú Camps|títul=Madrid en la posguerra, 1939-1946: los años de la represión|editorial= Silex Ediciones|data=2005|isbn=9788477371595|llengua=castellà}}</ref> Finalment, fon fusilat en el [[castell de Montjuic]].<ref name=Silex/>
En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>
En abril de [[1917]], el BRA es va fusionar en més de 150 formacions per a formar el [[Partit Republicà Català]] (PRC). ''La Lucha'', molt ideologisat,<ref name =SC/> es va convertir en el seu orgue d'expressió. ''La Lucha'' es va opondre rotundament a la [[Guerra de Marroc]], advocava per l'autonomia catalana (el PRC va ser un dels principals defensors del [[Proyecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1919|proyecte d'estatut d'autonomia català de 1919]]) i la causa [[Aliats (Primera Guerra Mundial)|aliada]] en la [[Primera Guerra Mundial]]. Tot això va portar a la publicació a tindre freqüents problemes en la [[censura]].<ref name =SC/>
Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els de els partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>
Durant 1917, el PRC participà en la [[Assamblea de Parlamentaris]], una reunió de la majoria dels parlamentaris catalans (llevat els dels partits dinàstics) que, en les Corts tancades, propugnava la convocatòria d'eleccions a Corts Constituents, de cara a una nova organisació de l'Estat que reconeguera l'autonomia de les regions. No obstant, la dissolució de l'Assamblea per part del govern i la [[folga general de 1917|folga revolucionària de 1917]] va fer que la conservadora Lliga Regionalista s'apartara dels seus aliats republicans. Davant això, estos es varen presentar units en la convocatòria d'eleccions municipals de novembre de 1917. Companys va resultar elegit regidor pel districte barcelonés del [[Raval]] dins d'una candidatura [[Partit Republicà Radical|radical]].<ref name =SC/> Les seues postures polítiques estaven llavors llunt del [[catalanisme]]. Tal com narra l'historiador [[Hilari Raguer]], en ser també elegit [[Manuel Carrasco i Formiguera]] com a regidor en Barcelona, Companys es va negar a deixar-li passar alegant que era un separatiste i que devia cridar primer ''¡Viva España!''.<ref>Escur, Núria (6 d'octubre de 1994). [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/10/06/pagina-3/34413498/pdf.html «Dos hombres fieles a su destino»]. ''La Vanguardia''</ref><ref>María Jesús Cañizares (2013). [http://www.abc.es/espana/20131110/abci-mentiras-nacionalismo-catalan-201311092041.html «Diez mentiras del nacionalismo catalán»]. ''ABC''</ref>
== Referències ==
== Referències ==
| successor2 = [[Josep Irla]]
| successor2 = [[Josep Irla]]
}}
}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:Polítics de Catalunya]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:presidents de la Generalitat de Catalunya]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]
[[Categoria:Nacionalisme català]]