Canvis

|mapa              = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg

|mapa              = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg

|tamany_mapa      = 200px

|tamany_mapa      = 200px

|peu_mapa          = <small>Vascongades en Espanya</small>

|peu_mapa          = <small>El País Vasc en Espanya</small>

|capital          = [[Vitòria-Gasteiz|Vitòria]]

|capital          = [[Vitòria]]

|coor              =  

|coor              =  

|subdivisió        = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]

|subdivisió        = Províncies: [[Bizkaia]], [[Gipuzkoa]] i [[Araba]]

|gentilici        = Vasc/a, Euskaldun

|gentilici        = Vasc/a, Euskaldun

|dirigents_nom    = [[Patxi López]] ([[PP]])<br /> Vacant

|dirigents_nom    = [[Patxi López]] ([[PP]])<br /> Vacant

|superficie       = 7.234

|superfície       = 7.234

|superfície_lloc  = 14

|superfície_lloc  = 14

|superfície_post  = (1,4%)

|superfície_post  = (1,4%)

|camp3_nom        =  

|camp3_nom        =  

|camp3            =  

|camp3            =  

|població          = 2.155.546

|població          = 2.220.504

|població_lloc    = 7

|població_lloc    = 7

|població_any      = 2008

|població_any      = 2020

|població_post    =  

|població_post    =  

|densitat          = 216,28 hab/km

|densitat          = 216,28 hab/km

|tipo_superior_X  =  

|tipo_superior_X  =  

|superior_X        =  

|superior_X        =  

|pàgina web        = http://www.ejgv.euskadi.net/r53-2283/es/

|pàgina web        = www.euskadi.eus

}}

}}

El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'[[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112.

El '''País Vasc''' (en [[Idioma espanyol|espanyol]] ''País Vasco'' i en [[Idioma eusquera|eusquera]] ''Euskal Herria'' o ''Euskadi'') és una comunitat autònoma espanyola, situada en el extrem nort-oriental de la franja cantàbrica, fitant al nort en el mar Cantàbric i França, al sur en La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest en Cantàbria i a l'est en Navarra. Ho integren les províncies (denominades territoris històrics en l'ordenament autonòmic) d'[[Àlava]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]] agrupant a 251 municipis: Àlava 51, Guipúscoa 88 i Viscaya 112.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorporació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constitució espanyola]], i reglament en l'Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

També [[Navarra]] té dret a integrar-se en esta comunitat autònoma, en el supost cas de que trie la seua incorporació d'acort en lo dispost en la disposició transitòria quarta de la [[Constitució espanyola]], i reglament en l'Amillorament del Fur, si be no ho ha eixercit mai dit dret. Les relacions entre abdós comunitats han segut de caràcter molt variat des de la Transició.

El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Ciutat de Victòria|Victòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].

El País Vasc té una extensió total de 7.234 km², i una població actual de 2.155.546 habitants (INE 2008), en una densitat de població de 295,0 hab/km2. La seua capital és [[Vitòria]], a Àlava, a on se troba el Parlament i la seu del govern vasc, encara que la ciutat més gran és [[Bilbao]].

[[File:Forua, poblado romano.JPG|thumb|right|200px|<center>Poblat romà de Forua</center>]]

[[File:Forua, poblado romano.JPG|thumb|right|200px|<center>Poblat romà de Forua</center>]]

Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:

Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija:

''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

=== Els Furs Medievals ===

=== Els Furs Migevals ===

==== Viscaya ====

==== Viscaya ====

La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clement de Abadiano.

* La Merintat de Ruango, en el fur de Durango, que celebrava juntes en la Campa Foral de Guerendiaga front a la ermita de Sant Salvador i Sant Clement de Abadiano.

Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els [[sigles XII]] i [[segle XIII|XIII]], estes deixaven de dependre dels furs de Viscaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concessió de furs eren: Valmaseda ([[1199]]), Bermeo ([[1236]]), Lanetosa ([[1287]]), Plència ([[1299]]), [[Bilbao]] ([[1301]]), Ochandiano ([[1304]]), Portugalete ([[1322]]), Lequeitio ([[1325]]), Ondàrroa ([[1327]]), Marquina ([[1255]]), [[Guernica]] ([[1366]]), Durango ([[1372]]) i Ermua ([[1372]]); la ciutat és Orduña ([[1228]]).

Al anar sent dotades les Villes i la Ciutat de cartes pobles i furs particulars durant els [[sigles XII]] i [[sigle XIII|XIII]], estes deixaven de dependre dels furs de Viscaya, Encartacions o Durango, i passaven a celebrar les seues Juntes separadament. Les viles i l'any de concessió de furs eren: Valmaseda ([[1199]]), Bermeo ([[1236]]), Lanetosa ([[1287]]), Plència ([[1299]]), [[Bilbao]] ([[1301]]), Ochandiano ([[1304]]), Portugalete ([[1322]]), Lequeitio ([[1325]]), Ondàrroa ([[1327]]), Marquina ([[1255]]), [[Guernica]] ([[1366]]), Durango ([[1372]]) i Ermua ([[1372]]); la ciutat és Orduña ([[1228]]).

Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merindad de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectaren.

Les Viles i la Ciutat, les Encartacions i la merindad de Durango solament anaven a les Juntes Generals de Guernica enviant representants quan s'anaven a tractar temes comuns que els afectaren.

=== Edat Moderna ===

=== Edat Moderna ===

==== L'armada de Viscaya ====

==== L'armada de Viscaya ====

Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].

Com conseqüència del Descobriment d'[[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].

Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].  

Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].  

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua classificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

La gastronomia del País Vasc goja d'un gran prestigi tant a nivell nacional com internacional. A juí de la reconeguda editorial britànica William Reed que otorga el premi "San Pellegrino", en la seua classificació del any [[2007]], dos dels 10 millors restaurants del món es troben en esta regió ("Mugaritz" i "Arzak") ademés del "Martín Berastegui", lo que la convertix en la regió més prestigiosa del món a nivell culinari.

== Sistema d'educació del País Vasc ==

== Sistema d'educació del País Vasc ==

*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]

* Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]

== Vore també ==

== Vore també ==

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Basque Country}}

{{Commonscat|Basque Autonomous Community}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Euskadi]]

[[Categoria:Euskadi]]