Canvis

El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.

El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.

La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la signatura 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].  

La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la firma 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].  

== Controvèrsia ==

== Controvèrsia ==

L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu:

L'investigador castellonenc, [[Domingo Gimeno Peña|Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer'', entre atres coses, diu:

{{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves son una falsificacio feta per Onofre Esquerdo i Sapena (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.}}

{{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.}}

== Vore també ==  

== Vore també ==