68 570
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg|thumb|right|300px|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]
[[File:Maya civilization location map - geography(1).svg|thumb|right|300px|<center>Antiga situació dels mayes</center>]]
La '''civilisació maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'Amèrica Central dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.
La '''Civilisació Maya''' habità una vasta regió ubicada geogràficament en el territori del sur-surest de [[Mèxic]], específicament en els cinc estats de [[Campeche]], [[Chiapas]], [[Quintana Roo]], [[Tabasco]] i [[Yucatà]]; i en els territoris d'[[Amèrica Central]] dels actuals [[Belize]], [[Guatemala]], [[Hondures]] i [[El Salvador]], en una història d'aproximadament 3.000 anys.
Durant eixe llarc tems, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.
Durant eixe llarc temps, en eixe territori se parlaren cents de dialectes que generaren hui prop de 44 llengües mayes diferents. Parlar dels "antics mayes" es referir-se a l'història d'una de les cultures mesoamericanes precolombines més importants, puix el seu llegat científic i astronòmic és mundial. Contràriament a una creència molt generalisada, la civilisació maya mai "desaparegué". Per lo manco, no per complet, puix els seus descendents encara viuen en la regió i molts d'ells parlen algun dels idiomes de la família mayense.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam són mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
La riquíssima lliteratura maya ilustra la vida d'esta cultura. Obres com el Rabinal Achí, el Popol vuh, el Chilam Balam són mostra d'allò. Lo que si fon destruït en la conquista és el model de civilisació que fins l'arribada dels primers colons, havia generat milenaris d'història. La conquista espanyola dels pobles mayes se consumà fins a l'any [[1697]], en la presa de Tayasal, capital dels mayes Itzà i Zacpeté, capital dels mayes Ko'woj en el Peten (actual Guatemala). L'últim estat maya desaparegué quan el govern mexicà de Profirio Díaz ocupà en l'any [[1901]] la seua capital, Chan Santa Cruz, donant aixina fi a la Guerra de Castes.
=== Periodo Postclàssic ===
=== Periodo Postclàssic ===
Compren els anys [[1000]]-[[1687]]. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut náhuatl.
Compren els anys [[1000]]-[[1687]]. Una volta abandonats els centres cerimonials mayes del periodo clàssic, la força generadora d'esta época va a ser una corrent migratòria identificada ètnicament en els mayes arraïlats en la regió, que portava en si una cultura mestiçada de fort contingut nàhuatl.
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la perifèria de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
Esta corrent dita putún o maya-chontal habitava en el sur de Tabasco i tenia estretes relacions comercials en els pobles del entre de Mèxic i en els grups nahues establits en la perifèria de la regió maya, per eixemple en Xicalango. La seua presència hauria de trencar en el precari equilibri en el que tractava de mantindre's el món teocràtic, i foren els putuns els que aprofitaren la caiguda d'este orde per a introduir una nova forma de vida i de domini sobre la regió.
[[File:Comalcalco.Interior de La Gran Acrópolis.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Comalcalco]].</center>]]
[[File:Comalcalco.Interior de La Gran Acrópolis.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Comalcalco]].</center>]]
Durant esta época de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de la seua antiga civilisació.
Durant esta época de la cultura maya, els centres del poder religiós, comercial i burocràtic creixqueren per a convertir-se en increibles ciutats com la preclàssica El Mirador, la major del clàssic Tikal i les post clàssiques Chichén Itzà i Uxmal. Degut a les seues moltes semblances, aixina com a les seues diferències estilístiques, els rests de l'arquitectura maya són una clau important per a entendre l'evolució de la seua antiga civilisació.
== Referències ==
* Foster, Lynn (2002). Handbook to Life in the Ancient Maya World (en inglés). Nueva York, EE. UU.: Oxford University Press. p. 248. ISBN 978-0-19-518363-4. OCLC 57319740
* Garber, James (2004). The Ancient Maya of the Belize Valley: Half a Century of Archaeological Research (en inglés). Gainesville, Florida, EE. UU.: University Press of Florida. ISBN 0-8130-2685-7. OCLC 52334723
* Harer, Robert J.; Loa P. Traxler (2006). The Ancient Maya (en inglés) (6.ª edición). Stanford, California, EE. UU.: Stanford University Press
* Thompson, J. Eric S. (1990) [1970]. Maya History and Religion (en [[anglés]]). Norman, Oklahoma: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-2247-1. OCLC 715926981.
== Bibliografia ==
* Adams, Richard E. W. (2005) [1977]. Prehistoric Mesoamerica (en anglés) (3.ª edición). Norman, Oklahoma, EE. UU.: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-3702-9. OCLC 58975830
* Carter, Nicholas P. (2014). «Sources and Scales of Classic Maya History». En Kurt Raaflaub, ed. Thinking, Recording, and Writing History in the Ancient World (en anglés). Nueva York, EE. UU.: Wiley-Blackwell
* Drew, David (1999). The Lost Chronicles of the Maya Kings (en anglés). Londres, Reino Unido: Phoenix Press. ISBN 0-7538-0989-3. OCLC 59565970
* Guillemín, Jorge F. (1965). Iximché: Capital del Antiguo Reino Cakchiquel. Ciudad de Guatemala, Guatemala: Tipografía Nacional de Guatemala. OCLC 1498320
* Miles, Susanna W. (1952). «An Analysis of the Modern Middle American Calendars: A Study in Conservation». En Sol Tax, ed. Acculturation in the Americas (en anglés). Chicago: University of Chicago Press
* Quezada, Sergio (2011). La colonización de los mayas peninsulares (PDF). Biblioteca Básica de Yucatán 18. Mérida, Yucatán, México: Secretaría de Educación del Gobierno del Estado de Yucatán. ISBN 978-607-7824-27-5. OCLC 796677890
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Maya}}
{{DGLV|Maya}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Història d'Amèrica]]
[[Categoria:Història d'Amèrica]]
[[Categoria:Historia de Mèxic]]
[[Categoria:Història de Mèxic]]