Canvis

| Cenajo: 17,1 m³/s <br/>

| Cenajo: 17,1 m³/s <br/>

[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/>

[[Cieza]]: 26,3 m³/s <br/>

[[Orihuela]]: 5 m³/s <br/>

[[Oriola]]: 5 m³/s <br/>

[[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s

[[Guardamar del Segura]]: 1 m³/s

|- style="vertical-align: top;"

|- style="vertical-align: top;"

[[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg‎|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]]

[[File:Cañon almadenes fsalmeron.jpg‎|thumb|250px|Canó d'Almadenes entre Calasparra i Cieza]]

[[File:Elpuenteviejo.JPG‎|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]]

[[File:Elpuenteviejo.JPG‎|thumb|250px|El pont vell de la capital murciana]]

[[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg‎|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados (Oriola), Alacant.]]

[[File:Río Segura, a su paso por Desamparados.jpg‎|thumb|250px|El riu al seu pas per Desamparados ([[Oriola]]), Alacant.]]

[[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en Oriola, Alacant]]

[[File:Embalse de La Pedrera.jpg|thumb|250px|El riu en l'envasament de la Pedrera en [[Oriola]], Alacant]]

[[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en Guardamar del Segura]]

[[File:Desembocadura del río Segura en Guardamar.jpg|thumb|250px|Desembocadura del riu Segura en [[Guardamar del Segura]]]]

===Curs alt===

=== Curs alt ===

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

Les seues aigües broten d'una cova natural inundada, a 1.413 [[msnm]], frut d'una resurgencia cárstica en la Serra de Segura. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre per un vall estret i profunt a on rep afluents curts pero d'abundant cabal, com els rius [[Madera]], [[Zumeta]] i [[Tus]], tots en règim pluvionival de raigambre oceànic-mediterrànea. Aixina el mòdul és elevat, de 8,26 l/s/k² en Fuensanta. El vall està tancat en alguns trams per pantans com el de Fuensanta, de [[1932]], o el del Cenajo, [[1957]], que permeten un important aprofitament hidroelèctric per a la producció d'energia i hidràulic, puix és a on [[Trasvase Tajo-Segura|se reben els cabals]] del [[Tajo]] que s'usen en l'agricultura i per al consum humà aigües avall dels principals pantans.

===Curs mig===

=== Curs mig ===

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Aigües avall rep al seu principal afluent, el [[riu Mundo]], que du en la confluència tant cabal com el propi Segura, i és ací quant el vall comença a eixamplar-se formant una planura aluvial estreta pero molt fèrtil, dita ''vega'' i que conforma les comarques naturals en torn al riu. Ya en esta zona el llit se situa a una altura inferior a los 200 msnm a pesar que queda encara un llarc tram fins a la seua desembocadura, d'ací que el seu recorregut siga sinuós, formant meandres, i que les aigües discórreguen lentes ya des de la [[Vega Alta del Segura|Vega Alta]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Deprés de l'assut de la Contraparada s'inicia l'[[Horta de Múrcia]]. Fins allí el riu ha passat per una llínea de fractura en disposició pràcticament meridiana entre [[Cieza]] i [[Múrcia]], per a penetrar en el tram final de la depressió intrabètica i seguir per esta fins a [[Oriola]]. A partir d'ací el seu rumbo se modifica orientant-se cap al surest entrant en la fosa tectònica definida entre [[Benejússer]] i [[Guardamar del Segura]], que forma part de la ampla fosa tectònica del [[Guadalentín]], afluent que confluïx en el Segura aigües avall de la ciutat de [[Múrcia]], front a la localitat de [[Beniaján]], i que es el centre d'un vall d'orientació noroest que s'inicia en [[Puerto Lumbreras]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep son els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

Ací la planura aluvial comença a tindre una amplària considerable i se situa a soles al voltant dels 50 msnm, d'ahí el seu intens aprofitament en torn a la ciutat de [[Múrcia]] que causa una considerable merma en el cabal del riu, que influix en els problemes de [[contaminació]]. Els afluents que ací rep són els prototípics rius-rambla mediterràneus d'ampli llit pedregós, habitualment sec o en escassíssim cabal, pero capaços de dur importants cabals. Entre ells destaquen el riu [[Mula]] i el [[Guadalentín]], este últim el de major conca de tots els seus afluents, que ademés ha segut històricament el responsable de desastroses avingudes aigües avall de [[Múrcia]].

===Curs baix===

===Curs baix===

== Poblacions que travessa ==

== Poblacions que travessa ==

*En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]].  

* En la '''[[Regió de Múrcia]] ''': [[Calasparra]], [[Cieza]], [[Abarán]], [[Blanca]], [[Ojós]], [[Ulea]], [[Villanueva del Segura]], [[Archena]], [[Ceutí]], [[Lorquí]], [[Alguazas]], [[Molina de Segura]], [[Torres de Cotillas]], [[Alcantarilla]], [[Múrcia]], [[Beniaján]] i [[Beniel]].  

*En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]].

* En la '''[[província d'Alacant]] ''': [[Oriola]], [[Formentera del Segura]], [[Rojals]] i [[Guardamar del Segura]].

== Pantans i embassaments ==

== Pantans i embassaments ==

Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

Aixina com els següents embassaments, la seua principal finalitat és la de control de avingudes i normalment se troben buits:

*Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

* Los Rodeos: 15,01 hm³ (Mula)

*Pliego: 8,91 hm³ (Pliego)

* Pliego: 8,91 hm³ (Pliego)

*Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera)

* Juan José Bautista: 5,55 hm³ (Guadalentín o Sangonera)

*Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

* Moratalla: 5 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

*La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

* La Risca: 3,17 hm³; (Moratalla o Alhárabe)

*Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María)

* Doña Ana: 2,54 hm³; (Rambla de Doña Ana María)

*Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra)

* Los Charcos: 2 hm³ (Charcos de Tobarra)

*Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés)

* Mayés: 1,50 hm³ (Rambla del Mayés)

*Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo)

* Cárcabo: 0,5 hm³ (Rambla del Cárcabo)

*Bayco

* Bayco

*Boquerón (Rambla del Boquerón)

* Boquerón (Rambla del Boquerón)

*Judío

* Judío

== Vore també ==

== Vore també ==

*[[Horta de Múrcia]]

* [[Horta de Múrcia]]

*[[Vega Baixa del Segura]]

* [[Vega Baixa del Segura]]

*[[Vega Mija del Segura]]

* [[Vega Mija del Segura]]

*[[Contaminació del Riu Segura]]

* [[Contaminació del Riu Segura]]

*[[Espais naturals de la Regió de Múrcia]]

* [[Espais naturals de la Regió de Múrcia]]

 

== Referències ==

== Referències ==

{{Listaref}}

{{Listaref}}

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Río_Segura}}

{{Traduït de|es|Río_Segura}}

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Riu Segura]]

[[Categoria:Riu Segura]]