Canvis

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a l'any [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.

'''Els Furs''' de Valéncia eren les lleis pròpies valencianes. Estan vigents fa més de quatre sigles, des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]] els jurà i promulgà i arromançar, durant la reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix any, fins a l'any [[1707]], despuix de la derrota en la [[Batalla d'Almansa]] el dia [[25 d'abril]] i el consegüent [[Decret de Nova Planta]] del [[Regne de Valéncia]], en [[juny]] del mateix any, se pergueren els furs.

== Orige ==

== Orige ==

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any  [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en l'any  [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en l'any [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==

== Acceptació i extensió dels Furs de Valéncia ==

El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de l'any 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

És important aclarir que estos furs no foren inicialment els furs de tot el [[Regne de Valéncia]]. És molt destacat l'absència en les Corts de [[1261]] de les viles reals més importants del regne en aquella época, com eren [[Morella]], [[Burriana]], [[Sagunt|Morvedre]] (Sagunt), [[Alzira]] i [[Xàtiva]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

Més concretament, en l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzadella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

En l'any [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en l'any [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en l'any [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  

En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

En l'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa l'instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant a poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

En el temps, a pesar de l'oposició de part de la noblea als '''furs de Valéncia''' i davant del risc de que en el restant del territori es pogueren aplicar els furs d'[[Aragó]], la corona i les Corts Valencianes foren consolidant poc a poc els '''furs de Valéncia''', com a normes per a tot el territori del [[Regne de Valéncia]].

De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

De fet, en les Corts Valencianes de [[1329]] fon quan Burriana i [[Vilarreal (Castelló)|Vilarreal]] acceptaren els furs de Valéncia i s'incorporaren a les Corts Valencianes. Fins ad aquell moment havien estat someses als furs aragonesos.

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

== Característiques pròpies dels Furs i les seues implicacions ==

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Les circumstàncies pròpies del [[Regne de Valéncia]] obligaren a certes característiques especials dels furs. L'ajust ètnic ([[cristià]]ns, [[Islam|musulmans]] i [[judeu]]s) donà lloc a problemes d'estructuració jurídica. Açò, sumat als interessos del rei de restar poder a la noblea feudal feu que la nova llegislació valenciana establira unes formules pre-democràtiques, en una juridicitat romanista dins d'un poder real prevalent. Açò contrastava en les velles estructures feudals dels atres regnes i comtats de la corona. Al contrari que en atres regnes de la Corona d'Aragó i del restant de la península, els ciutadans del Regne de Valéncia estaven lliures de l'arbitrarietat dels senyors. El ''[[ius soli]] '' s'impongué sobre el ''[[ius sanguinis]] '' per primera vegada en els regnes de la península.

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar a poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

Esta població estava ademés en una fase de mútua adaptació ètnica (el ''poble ajusdadis'' que menciona [[Eiximenis]]). Açò va configurar poc a poc en la ciutat de [[Valéncia]] un règim polític urbà, de ciutat-estat, mercantil, artesanal i mesocràtica, comparable al d'atres ciutats mediterrànees ([[Venècia]], [[Gènova]], etc.) que estaven també en efervescència. Les facilitats econòmic-comercials atragueren immigrants de tota [[Europa]] a la busca d'una millor qualitat de vida, i [[Valéncia]] entrà en una fase d'expansió econòmica i cultural que li portaria a un floriment polític, lliterari i artístic anterior al [[sigle d'Or espanyol]].

Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

Els furs establiren també els llímits del regne, fins a [[1304]] delimitat pel [[tractat d'Almizra]] de [[1244]], a la llínea Biar-Busot i a partir d'eixa data, en virtut del [[Sentències arbitrals de Torrella|tratat de Torrella]] incorporaria [[Oriola]] [[Guardamar]], [[Elig]], [[Santa Pola]] i [[Novelda]]. Este territori era l'àmbit d'aplicació de la llei valenciana que estipulava ademés sobre la [[Real valencià|moneda valenciana]], les mides, volums i pesos aixina com la redacció i datació unificada dels documents públics.

== El conflicte de 1333 ==

== El conflicte de 1333 ==

En l'any [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.

En l'any [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], devall l'influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.

== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==

== Guerra de Successió, decrets de Nova Planta i abolició dels furs ==

::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''

::::::::''Extracte del '''Decret d'abolició dels furs d'[[Aragó]] i [[Valéncia]] '''''

== Edicions Fascimil ==

== Edicions facscimil ==

 

Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

Donada l'importància de l'obra, hi ha edicions facsimilars, l'última d'elles veu la llum en l'[[octubre]] de l'any [[2006]], i fon editada per l'empresa Valenciana Ceremonial Ediciones, sobre l'original custodiat per l'[[Ajuntament de Valéncia]]. Acompanyant l'obra d'un important treball d'investigació a càrrec de numerosos catedràtics de l'[[Universitat de Valéncia]], cada u d'ells doctor en la seua disciplina.

Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[Sigle XX]].

Atres edicions no han tengut la mateixa sort, com ara la de l'[[Universitat de Valéncia]] que fon furtada per encàrrec del Campus del Tarongers a finals del [[sigle XX]].

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

* ''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]''. [[Francisco A. Roca Traver]] ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008) Conferència inaugural del curs 2008-2009. 14 de novembre de 2008.

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Fueros_de_Valencia}}

 

* García Edo, Vicente. «La redacción y promulgación de la "Costum" de Valencia». Universitat Jaume I de Castelló

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*[[Roc Chabás|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2

 

*[[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0

* [[Roc Chabás|Chabas, Roque]]. Gènessi del dret foral de Valéncia. 1902. Valéncia. Facsimil Servici de reproducció de Llibres. París-Valéncia, S.L.  ISBN 978-84-8339-380-2

* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]]. Orígenes del Reino de Valencia. 1981 (primera edició 1971).Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0

* Santoyo, Julio-César (2004). «La traducción en el ámbito de la cultura castellana». Historia de la traducción en España. ISBN 84-7579-881-0

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]  

 

*[http://butronmaker.blogspot.Com Recopilacions de dret foral valencià]

*[http://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

*[https://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12925079716708273987213/ima0000.htm Furs en any 1564]  

*[https://es.wikisource.org/wiki/Decretos_de_Nueva_Planta Decret de Nova Planta]

*[https://deniadigital.es/art/21486/la-constitucion-valenciana La Constitución Valenciana - [[Pedro Fuentes Caballero]] - [[Associació Cultural Roc Chabàs]] - Dénia Digital]

 

[[Categoria:Institucions i drets forals]]

[[Categoria:Institucions i drets forals]]