83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'Alfondeguella' a 'Alfondeguilla'
== Història ==
== Història ==
La torre és l'únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.
La torre és lo únic que queda de l'antiga [[Alqueria|alqueria]] de Benizahat, de la que es coneixen també, la seua [[Necròpolis|necròpolis]] i un [[Aljup|aljup]], els quals se situen en la plaça de l'Assunció, sent l'única torre que està en l'interior de la ciutat.
En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.
En l'invasió musulmana es varen establir al voltant del [[Riu Belcaire|riu Belcaire]] unes dotze alqueries, independents unes d'atres, contant en [[Cementeri|cementeri]], zona industrial i agrícola pròpies; sis d'elles ubicades a on està actualment la localitat, eren les alqueries de: Benigasló, Alcudia, Benigafull, Zeneja, Benizahat i Zeneta.
Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguella]]. Este conjunt de menudes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].
Les atres sis alqueries varen desaparéixer o varen donar orige a atres poblacions com [[Alfondeguilla]]. Este conjunt de chicotetes poblacions s'organisaven política i jurídicament baix la protecció del Castell, on l'[[Aljama|aljama]] o representants de les alquerias garantisaven la seguritat de la vall, depenent del Amán de Valéncia, tot açò va quedar establit en la Carta Pobla de [[1250]].
La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.
La situació es va mantindre durant la baixa [[Edat Mija]], mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei [[Alfons V el Magnànim]] en l'any [[1436]], quan va donar al seu germà Enrique varis llocs i viles entre les que es trobava La Vall d'Uxó. Esta donació es va convertir en senyoriu fins que ya en ple [[sigle XIX]] estos privilegis foren abolits.
== Descripció ==
== Descripció ==
La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i l'únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.
La torre té una planta en forma de L, en una planta baixa i dos altures, aixina com un terrat inclinat arrematat en teixixca. Per la seua banda, l'interior de la torre estava acondicionada com a vivenda particular i lo únic que destaca és l'escala de caragol per a accedir a les plantes superiors.
En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.
En la seua construcció es va amprar mamposteria i [[rajola]]. Destaquen els balcons de la primera planta. En l'última planta hi ha un gran buit obert arrematat per un arc.