Canvis

{{Ficha de país

{{Ficha de país

| nom_oficial = <br />''Al-Yamāhīriyya al-'Arabiyya al-Lībiyya ash-Sha'biyya al-Ishtirākiyya al-'Uzmà''<br/>Gran República Àrap Líbia Popular i Socialista

| nom_oficial = دولة ليبيا<br />Dawlat Lībiyā<br />Estat de Líbia

| image_bandera = 125px-Flag of Libya svg.png

| image_bandera = Flag of Libya.svg

| image_escut =100px-Coat of arms of Libya svg.png

| image_escut =The emblem on the passport of Libya.svg

| image_escut_tamany = 125px

| image_escut_tamany = 125px

| image_mapa = 220px-Libya Locator.png

| image_mapa = Libya (orthographic projection).svg

 

| lema_nacional =  

| lema_nacional = [[Llibertat]], [[Socialisme]], [[Unitat]]

| himne_nacional =''[[Lībiyā, Lībiyā, Lībiyā]] '' (Líbia, Líbia, Líbia)

| himne_nacional =''[[Allahu Akbar]]'' (Alà és Gran ''o'' Deu es Gran)

| capital =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]

| capital =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]

| capital_població =1.682.000 ([[2004]])

| capital_població =1.682.000 ([[2004]])

| ciutat_principal =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]

| ciutat_principal =[[Trípoli (Líbia)|Trípoli]]

| festa_nacional=  

| festa_nacional=  

| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]]*

| idioma_oficial = [[Idioma àrap|Àrap]]

| govern =[[Yamahiriyya]]    </br> [[Estat Socialiste]] </br> [[Dictadura Militar]]

| govern =[[Govern provisional]]

| dirigents_títuls = [[Líder i Guia de la Revolució]]<br />[[Secretari General del Congrés General Popular]]<br />[[Primer Ministre]]

| dirigents_títuls = [[Cap d'Estat]]<br />[[Primer ministre de Líbia|Primer ministre]]

| dirigents_noms =[[Muammar al-Gaddafi]]&nbsp;<br />[[Imbarek Shamekh]]&nbsp;<br />[[Baghdadi Mahmudi]]

| dirigents_noms =[[Aguilah Issa]]&nbsp;<br />[[Abdullah al-Thani]]

| fundació = [[Independència]]

| fundació = [[Independència]]

| fundació_hites =&nbsp;• Data

| fundació_hites =&nbsp;• Data

| moneda =[[Dinar libi]] (<code>[[ISO 4217|LYD]]</code>)  

| moneda =[[Dinar libi]] (<code>[[ISO 4217|LYD]]</code>)  

| gentilici = Libi-a, Líbic-a

| gentilici = Libi-a, Líbic-a

| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2

| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]+2

| horari_estiu =  

| horari_estiu =  

| cctld= .ly

| cctld= .ly

| membre_de = [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[OPEP]]

| membre_de = [[Unió Africana|UA]], [[ONU]], [[OPEP]]

| nota1 = * Se parla també l'idioma italià

| nota1 = * Se parla també l'idioma italià

}}

}}

 

Actualment al país se li adjudica l'[[esperança de vida]] més alta d'Àfrica (si es conten a la dependències a soles és superada per l'illa britànica de [[Illa Santa Elena|Santa Elena]]), en 74 anys.<ref>[https://www.cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2102rank.Html CIA - The World Factbook - Rank Order - Life expectancy drec birth] (en anglés)</ref> També conta en el [[Llista de països per PIB (nominal) per càpita|PIB (nominal)]] més alt del continent africà, igual que el [[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|PIB (PPA)]]. Líbia ocupa el lloc 2 en [[Annex:PA%C3%ADsos_per_%C3%8Dndex_de_Desenroll_Humà|índex de desenroll humà]] més alt d'Àfrica.

 

 

Actualment al país se li adjudica l'[[esperança de vida]] més alta d'Àfrica (si es conten a la dependències només és superada per l'illa britànica de [[Santa Helena]]), en 74 anys.<ref>[https://www.cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2102rank.Html CIA - The World Factbook - Rank Order - Life expectancy drec birth] (en anglés)</ref> També conta en el [[Llista de països per PIB (nominal) per càpita|PIB (nominal)]] més alt del continent africà, igual que el [[Llista de països per PIB (PPA) per càpita|PIB (PPA)]]. Líbia ocupa el lloc 2 en [[Annex:PA%C3%ADsos_per_%C3%8Dndex_de_Desenroll_Humà|índex de desenroll humà]] més alt d'Àfrica.

== Història ==

== Història ==

Les primeres mencions que apareixen de Líbia en l'història, es referixen als mercenaris libis contractats per l'[[Antic Egipte]], en el primer milenari a.C. L'eixèrcit [[Cartago|cartaginés]] de [[Aníbal Barca]] també contarà més tart en estos mercenaris que constituiran el punt més fort de l'infanteria del seu eixèrcit en la seua famosa expedició a la península itàlica a través dels [[Alps]].  

En l'any [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].  

La franja costera del país fon visitada per [[Grècia antiga|grecs]] i [[fenicis]], i dominada més tart per l'[[Imperi Romà]], el regne [[vàndal]] de [[Genserico]], l'[[Imperi Bizantí]], els [[Poble àrap|àraps]] i l'[[Imperi Otomà]].

En [[1912]], Líbia fon invadida per [[Itàlia]]. Fins ad eixe moment, a causa del seu escàs valor econòmic i estratègic, el territori (llavors controlat per caps beduïns) s'havia lliberat de la voracitat de les potències imperialistes europees, pero els italians, que desijaven crear-se un imperi colonial, no tenien millors terres que invadir, a lo qual s'uní la proximitat geogràfica del territori en la seua pròpia península. El domini italià sobre Líbia va durar fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], conflagració en que el territori fon testimoni de la lluita entre el [[Afrika Korps]] de [[Rommel]], per part de l'Eix, i les tropes de [[Bernard Law Montgomery|Montgomery]], per part de [[Gran Bretanya]].  

Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar despuix de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].

Al final de la guerra els [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]] no conseguixen posar-se d'acort sobre el futur de l'antiga colònia italiana. En eixe moment era un territori més de cinc vegades major que la pròpia Itàlia. No obstant, la població no sobrepassa el milló d'habitants, per lo qual representava un destí apropiat per al remanent de població d'Itàlia que va començar a buscar llocs als quals emigrar després de la guerra. Els recels entre occident i l'[[Unió Soviètica]] fan que finalment l'[[ONU]] decidixca donar l'independència al país deixant-lo en mans del rei [[Idris]].

D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés varen perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del [[Mediterràneu]].

D'esta manera Líbia es convertix en la primera colònia africana en conseguir la seua independència. Més avant les potències europees lamentarien este fet, puix contribuí a desencadenar les diferents lluites per l'independència africana. Ademés van perdre per a si l'última oportunitat de construir un estat d'estil europeu en el litoral sur del Mediterràneu.

En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), contínua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en l'any [[1986]]. Al mig d'estes accions varen morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.

En l'actualitat, Líbia és un règim dictatorial socialiste. No obstant, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] (existixen més de trenta maneres de transcriure este nom en caràcters llatins), continua sent la figura emblemàtica i líder de la revolució, a pesar de no tindre cap càrrec governamental. En efecte, [[Muamar Gadafi|Muammar al-Gaddafi]] implantà un règim de govern proclamadament socialiste conegut com [[Yamahiriyya]] (Estat de les Masses) que pretén ser un sistema de govern directe a on el poble eixercix el poder per mig de la participació directa i protagònica en les preses de decisions (Poder Popular). Defensor del [[panarabisme]] i de l'[[islam]], Gaddafi va patrocinar accions terroristes contra països occidentals i principalment contra objectius [[nortamericà]]ns. Com a conseqüència [[Ronald Reagan]], ordenà un bombardeig a [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]], les seues dos principals ciutats, en [[1986]]. Al mig d'estes accions van morir diversos civils, incloent una filla adoptiva d'al-gaddafi, Jana.

Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al [[Regne Unit]] ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en [[Àfrica]] ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] varen acusar Líbia de les dites accions i mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.

Al final dels [[Anys 1980|anys huitanta]] del [[sigle XX]] dos avions explotaren com a conseqüència d'atentats terroristes, un al Regne Unit ([[Atentat de Lockerbie]]) i un atre en Àfrica ([[Atentat contra el vol UTA 772]]). Els Estats Units, Gran Bretanya i [[França]] van acusar Líbia de les dites accions i  mamprengueren una série de sancions que portaren a l'aïllament del país.

D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en [[març]] del [[2001]], durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].

D'atra banda, l'[[Unió Africana]] es va formar oficialment en març del 2001, durant una cerimònia duta a terme en la ciutat líbia de [[Syrte]].

En l'any [[2003]] el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.

 

En 2003 el govern libi va reconéixer la responsabilitat de ciutadans libis en estos atentats i aplegà a acorts pels quals es comprometia a indemnisar als familiars de les víctimes dels dos avions. Com a conseqüència, s'han alçat les sancions que existien sobre el país.

== Govern i política ==

== Govern i política ==

El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular. El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre. [[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.

El cos Llegislatiu general de la nació, és el Congrés General Popular.

El Comité General Popular, és presidit per un Primer ministre.

[[Muammar al-Gaddafi]] és el "Germà Guia de la Gran Revolució", i eixercix el facto de la direcció de l'Estat libi.

=== Govern Local ===

=== Govern Local ===

Des de 1977 Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.

Des de l'any [[1977]] Líbia es va organisar en 46 municipis i 186 "unitats administratives bàsiques". Posteriorment es crearen 26 congressos populars municipals.

Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es van traslladar a congressos populars municipals l'any 2000.

Les competències dels 19 ministeris que formaven el Comité Popular General es varen traslladar a congressos populars municipals l'any [[2000]].

=== Poder Judicial ===

=== Poder Judicial ===

=== Defensa ===

=== Defensa ===

L'Eixèrcit Libi de Terra,  en 45.000 membres per al 2003 i una Armada de 9.000, les Forces Aérees enfilaven a 25.000 hòmens.

L'Eixèrcit Libi de Terra,  en 45.000 membres per a l'any [[2003]] i una Armada de 9.000, les Forces Aérees enfilaven a 25.000 hòmens.

== Organisació polític-administrativa ==

== Organisació polític-administrativa ==

 

Líbia es trobava dividida en el passat en governacions o ''[[muhafazah|muhafazat]] '', passà a organisar el seu territori en 25 municipis o ''[[baladiyat]] ''.<ref>Lahmeyer, Jan, ([[November 26]] [[2004]]), [http://www.library.uu.nl/wesp/populstat/Africa/libyap.Htm "Historical demographical data of the administrative divisió"], ''Universiteit Utrecht'', Accessed July 19 2006</ref> Posteriorment, el país fon dividit en 34 ''[[sha'biyah|sha'biyat]] ''.<ref>Jamahiriya News Agency, ([[July 19]] [[2004]]), [http://mathaba.net/news/?x=60889 "Masses of the Basic People's Congresses select their Secretariats and People's Committees"] ''Mathaba News'', Accessed July 19 2006</ref><ref>(en àrab) [http://www.gpc.Gov.ly/online_alshabyat/index.php "Municipalities of Libya"], ''Website of the General People's Committee of Libya'' Accessed [[July 19]] [[2006]]</ref> Posteriorment es tornà a reorganisar en 22 ''sha'biyat''.<ref>[http://gpco.gov.ly/online/shabyat.php] ''شعبيات الجماهيرية العظمى'' - Sha'biyat of Great Jamahiriya, Accessed [[July 6]], [[2007]]

Líbia es trobava dividida en el passat en governacions o ''[[muhafazah|muhafazat]]'', passà a organisar el seu territori en 25 municipis o ''[[baladiyat]]''.<ref>Lahmeyer, Jan, ([[November 26]] [[2004]]), [http://www.library.uu.nl/wesp/populstat/Africa/libyap.Htm "Historical demographical data of the administrative divisió"], ''Universiteit Utrecht'', Accessed July 19 2006</ref> Posteriorment, el país fon dividit en 34 ''[[sha'biyah|sha'biyat]]''.<ref>Jamahiriya News Agency, ([[July 19]] [[2004]]), [http://mathaba.net/news/?x=60889 "Masses of the Basic People's Congresses select their Secretariats and People's Committees"] ''Mathaba News'', Accessed July 19 2006</ref><ref>(en àrab) [http://www.gpc.Gov.ly/online_alshabyat/index.php "Municipalities of Libya"], ''Website of the General People's Committee of Libya'' Accessed [[July 19]] [[2006]]</ref> Posteriorment es tornà a reorganisar en 22 ''sha'biyat''.<ref>[http://gpco.gov.ly/online/shabyat.php] ''شعبيات الجماهيرية العظمى'' - Sha'biyat of Great Jamahiriya, Accessed [[July 6]], [[2007]]

</ref>

</ref>

[[Image:587px-Libya New Municipalities.png|right|300px]]

[[File:Libyan Shabiat 2007 with numbers.svg|right|500px]]

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

== Geografia ==

== Geografia ==

[[Image:Ly-map.png|right|220px|Mapa de Líbia.]]

[[File:Libyan Desert - 2006.jpg|right|220px|<center>Desert de Líbia</center>]]

El país es caracterisa per les seues grans extensions de desert [[Sàhara|saharià]] que cobrixen la totalitat del país a excepció d'una estreta franja litoral, on es troben els principals núcleus de població del país, com [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]]. En la regió, este desert pren el nom de desert Líbic.

El país es caracterisa per les seues grans extensions de desert [[Sàhara|saharià]] que cobrixen la totalitat del país a excepció d'una estreta franja litoral, on es troben els principals núcleus de població del país, com [[Trípoli (Líbia)|Trípoli]] i [[Bengasi]]. En la regió, este desert pren el nom de desert Líbic.

Líbia posseïx 1.770&nbsp;[[quilómetro|km]] de costa sobre el mar Mediterràneu, pero cap a l'interior del país no hi ha presència d'aigües superficials. El territori és totalment sec, pero el subsol té reserves d'aigua enormes en el sur del país, en la frontera en [[Chad]]. Estes reserves formen un llac subterràneu que cobrix una àrea equivalent a la superfície total d'[[Alemanya]].

Líbia posseïx 1.770&nbsp;[[quilómetro|km]] de costa sobre el mar [[Mediterràneu]], pero cap a l'interior del país no hi ha presència d'aigües superficials. El territori és totalment sec, pero el subsol té reserves d'aigua enormes en el sur del país, en la frontera en [[Chad]]. Estes reserves formen un llac subterràneu que cobrix una àrea equivalent a la superfície total d'[[Alemanya]].

== Ecologia ==

== Ecologia ==

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el [[desert]] de Líbia entre quatre ecorregions: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] en el nort, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en el centre i sur, la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]], en els contraforts del [[Tassili n'Ajjer]], en la frontera en [[Algèria]], i la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]], en el massiç del [[Tibesti]], en la frontera en Níger.

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix el [[desert]] de Líbia entre quatre ecorregions: l'[[estepa del Sàhara septentrional]] en el nort, el [[desert del Sàhara (ecorregió)|desert del Sàhara]] en el centre i sur, la [[montanya xeròfila del Sàhara occidental]], en els contraforts del [[Tassili n'Ajjer]], en la frontera en [[Algèria]], i la [[montanya xeròfila del massiç del Tibesti i la montanya Uweinat]], en el massiç del [[Tibesti]], en la frontera en [[Níger]].

Diverses depressions salines (''[[chott]]s'') formen part del [[salobrar del Sàhara]].

Diverses depressions salines (''[[chott]]s'') formen part del [[salobrar del Sàhara]].

== Economia ==

== Economia ==

L'economia de Líbia es basa en el [[petròleu]], que constituïx la pràctica totalitat de les seues exportacions (95%). Líbia pertany a l'[[OPEP]] des de la seua fundació. Aixina mateix hi ha indústria relacionada en el petròleu i de [[refinament]], energia, així com de bens de consum, ciment i textil.

L'economia de Líbia es basa en el [[petròleu]], que constituïx la pràctica totalitat de les seues exportacions (95%). Líbia pertany a l'[[OPEP]] des de la seua fundació. Aixina mateix hi ha indústria relacionada en el petròleu i de [[refinament]], energia, aixina com de bens de consum, ciment i textil.

L'economia de Líbia és la quinta d'Àfrica, després de [[Botsvana]], [[Guinea Equatorial]], [[Gabó]] i [[Seychelles]].

L'economia de Líbia és la quinta d'Àfrica, despuix de [[Botsuana]], [[Guinea Equatorial]], [[Gabó]] i [[Seichelles]].

[[Image:800px-Tripoli Central Business District.jpg|right|thumb|250px|Zona financera de [[Trípoli]].]]

[[File:Tripoli CBD.JPG|right|thumb|250px|<center>Zona financera de [[Trípoli]]</center>]]

En Líbia es construïx el [[Gran Riu Artificial]], un dels proyectes d'ingenyeria més grans i costosos (uns 24.000 millons de [[dólar estatunidenc|dólars]]) de l'humanitat. Comprén l'instalació d'immenses canonades per a transportar l'aigua dels aqüífers fòssils del Sàhara (depòsits naturals subterràneus de quan el desert era una fèrtil sabana i boscs) des del sur del país fins a la costa, on es concentra la població.

En Líbia es construïx el [[Gran Riu Artificial]], un dels proyectes d'ingenyeria més grans i costosos (uns 24.000 millons de [[dólar estatunidenc|dólars]]) de l'humanitat. Comprén l'instalació d'immenses canonades per a transportar l'aigua dels aqüífers fòssils del [[Sàhara]] (depòsits naturals subterràneus de quan el desert era una fèrtil sabana i boscs) des del sur del país fins a la costa, on es concentra la població.

En la regió de [[Kufra]], al sur del país, hi ha un important proyecte hídric i d'irrigació que pretén desenrollar els cultius de vegetals en el desert. El rec es fa en aigua subterrànea, ya que les pluges en la regió són pràcticament inexistents. L'irrigació es du a terme a través del sistema radial. L'oasis de [[Kufra]] és una de les creacions humanes que millor pot vore's des de l'espai. Cada círcul té aproximadament 1&nbsp;km de diàmetro.

En la regió de [[Kufra]], al sur del país, hi ha un important proyecte hídric i d'irrigació que pretén desenrollar els cultius de vegetals en el desert. El rec es fa en [[aigua]] subterrànea, ya que les pluges en la regió són pràcticament inexistents. L'irrigació es du a terme a través del sistema radial. L'oasis de [[Kufra]] és una de les creacions humanes que millor pot vore's des de l'espai. Cada círcul té aproximadament 1&nbsp;km de diàmetro.

[http://devdata.worldbank.org/external/CPProfile.asp?SelectedCountry=LBY&CCODE=LBY&CNAME=Libya&PTYPE=CP Senyes Banc Mundial]

[http://devdata.worldbank.org/external/CPProfile.asp?SelectedCountry=LBY&CCODE=LBY&CNAME=Libya&PTYPE=CP Senyes Banc Mundial]

El 15% de la població activa de Líbia, treballa en l'Agricultura.

El 15% de la població activa de Líbia, treballa en l'Agricultura.

Els principals cultius en Líbia són de:

Els principals cultius en Líbia són de:

*Cereals (215,000 Tonellades)

* [[cereal|Cereals]] (215,000 Tonellades)

*Fruita (385,000 Tonellades)

* Fruita (385,000 Tonellades)

*Hortalices (850,000 Tonellades)

* [[Hortalices]] (850,000 Tonellades)

*Oleaginoses (45,000 Tonellades)

* Oleaginoses (45,000 Tonellades)

Només el 1.2% del Territori Libi és de sol cultivat, el 0,2 % de manera permanent, havent d'importar el 75% dels aliments consumits en el país.

Només el 1.2% del Territori Libi és de sol cultivat, el 0,2 % de manera permanent, havent d'importar el 75% dels aliments consumits en el país.

'''Mineria'''

'''Mineria'''

El Petròleu, és el principal recurs de Líbia, que pertany a l'[[OPEP]], seguit del gas. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i 25% del PIB.

El [[Petròleu]], és el principal recurs de Líbia, que pertany a l'[[OPEP]], seguit del [[gas]]. És la font d'ingressos més important, 50% dels ingressos estatals i 25% del PIB.

En el 2002 la producció de cru de Líbia fon de 481,589,800 barrils.

En el [[2002]] la producció de cru de Líbia fon de 481,589,800 barrils.

En cantitats menors, Líbia produïx atres minerals, com ara el [[Potassi]] i la [[Sal marina]], i té depòsits d'algeps.

En cantitats menors, Líbia produïx atres minerals, com ara el [[Potassi]] i la [[Sal marina]], i té depòsits d'algeps.

''' Moneda '''

''' Moneda '''

El [[Dinar libi]] és l'unitat monetària, en el 2003, 1,29 dinars equivalien a 1 dólar d'[[Estats Units]].

El [[Dinar libi]] és l'unitat monetària, en l'any  [[2003]], 1,29 dinars equivalien a 1 dólar d'[[Estats Units]].

El Banc Central de Líbia, és el banc emissor del país, regula crèdits i supervisa el sistema financer.

El Banc Central de Líbia, és el banc emissor del país, regula crèdits i supervisa el sistema financer.

El Banc Exterior Àrap de Líbia, es creà en 1972, per a gestionar les activitats en l'exterior.

El Banc Exterior Àrap de Líbia, es creà en l'any [[1972]], per a gestionar les activitats en l'exterior.

'''Transport i Comunicacions'''

'''Transport i Comunicacions'''

La principals carreteres del país, transcorren per la costa, conecten a [[Trípoli]] en [[Tunis]], [[Bengasi]] en [[Tobruk]], i [[Alexandria]]. La principal carretera al centre del país, és la que unix a la Ciutat de [[Sabha]], en les ciutats costeres.

La principals carreteres del país, transcorren per la costa, conecten a [[Trípoli]] en [[Tunis]], [[Bengasi]] en [[Tobruk]], i [[Aleixandria]]. La principal carretera al centre del país, és la que unix a la Ciutat de [[Sabha]], en les ciutats costeres.

Líbia té aproximadament 85.000 km. de carreteres, de les quals el 58% estan pavimentades.  

Líbia té aproximadament 85.000 km. de carreteres, de les quals el 58% estan pavimentades.  

El principal servici de Transport Aéreu es troba en les ciutats de [[Trípoli]] i [[Bengasi]], les dos en vols internacionals.

El principal servici de Transport Aéreu es troba en les ciutats de [[Trípoli]] i [[Bengasi]], les dos en vols internacionals.

== Demografia ==

== Demografia ==

[[Image:Libya-demography.png|thumb|250px|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants).]]

[[Archiu:Libya-demography.png|thumb|250px|Creiximent de la població des de [[1961]] (en mils d'habitants)]]

La població de Líbia passà de tindre prop d'un milló d'habitants -majoritàriament nómades- al final de la [[Segona Guerra Mundial]], a integrar més de 5 millons en l'actualitat.

La població de Líbia passà de tindre prop d'un milló d'habitants -majoritàriament nómades- al final de la [[Segona Guerra Mundial]], a integrar més de 5 millons en l'actualitat.

Població: 5.499.074 (2003), estrangers 166.510

Població: 5.499.074 (2003), estrangers 166.510

Les principals ciutats de Líbia són:

Les principals ciutats de Líbia són:

*[[Trípoli]]- 2,006,000 habitants.

* [[Trípoli]]- 2,006,000 habitants.

*[[Bengasi]]- 1,054,000 habitants

* [[Bengasi]]- 1,054,000 habitants

*[[Misurata]]- 476,000 habitants

* [[Misurata]]- 476,000 habitants

*[[Tobruk]]- 210,000 habitants

* [[Tobruk]]- 210,000 habitants

=== Religió ===

=== Religió ===

[[Image:Ghadames Mosque.jpg|thumb|right|250px|Mesquita en [[Gadames]], prop de la frontera en [[Tunis]] i [[Algèria]]. El 97% dels libis són seguidors de l'islam.]]

[[File:Ghadames - Grosse Moschee.jpg|thumb|right|250px|Mesquita en [[Gadames]], prop de la frontera en [[Tunis]] i [[Algèria]]. El 97% dels libis són seguidors de l'islam]]

La religió predominant en Líbia és principalment l'[[islam]], ya que aproximadament el 97% s'ubica en esta religió. L'[[islam]] és la religió oficial de l'estat. Una chicoteta part de la població és Catòlica.<ref>Fidels religiosos per ubicació, [http://www.adherents.com/adhloc/Wh_185.Html "'42,000 geografia i estadístiques religioses' Líbia"] ''Adherents.Com'', Accessat 15 De Juliol del 2006</ref>

La religió predominant en Líbia és principalment l'[[islam]], ya que aproximadament el 97% s'ubica en esta religió. L'[[islam]] és la religió oficial de l'estat. Una chicoteta part de la població és Catòlica.<ref>Fidels religiosos per ubicació, [http://www.adherents.com/adhloc/Wh_185.Html "'42,000 geografia i estadístiques religioses' Líbia"] ''Adherents.Com'', Accessat 15 De Juliol del 2006</ref>

No obstant, la major biblioteca del país, que conté uns 300,000 volums, es troba en la ciutat de [[Bengasi]], en l'[[Universitat de Garyounis]].

No obstant, la major biblioteca del país, que conté uns 300,000 volums, es troba en la ciutat de [[Bengasi]], en l'[[Universitat de Garyounis]].

La majoria dels museus del país es troben en [[Trípoli]], destacant el Museu de Leptis Magna en la ciutat d'al-khums.

La majoria dels museus del país es troben en [[Trípoli]], destacant el Museu de Leptis Magna en la ciutat d'al-khums.

 

== Referències ==

== Referències ==

{{listaref}}

{{listaref}}

 

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]