Canvis

<noinclude>

<noinclude>

El '''Xúquer''' és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en el [[Sistema Ibèric]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona limítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]] '', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

El '''Xúquer''' (en [[castellà]] ''Júcar''), és un [[riu]] de la [[Península Ibèrica]], situat en l'est d'[[Espanya]]. Té una llongitut de 497,5 km, travessa les províncies de [[Conca]], [[Albacete]] i [[Valéncia]], i desemboca en el [[mar Mediterràneu]]. Naix a 1.700 [[msnm]], en el vertent meridional del cerro de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naiximent del riu ''Cuervo'' (conca del [[Tajo]]), del Guadalaviar o [[Túria]] i del propi [[Tajo]], en el [[Sistema Ibèric]]. Pot dir-se que les principals serres de la zona llimítrofa entre [[Conca]] i [[Terol]], en especial, ''los [[Montes Universales]] '', constituïxen un [[divortium aquarum]] o divisòria d'aigües entre els rius de la [[vertent]] atlàntica i els que drenen cap al [[mar Mediterràneu]] incloent, òbviament, la conca del riu [[Ebre]].

== Curs superior ==

== Curs superior ==

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams a on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt a on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

No obstant això, esta extensa part mijana del Xúquer no és completament uniforme, i presenta trams a on forma meandres divagants i atres zones de majors pendents, en els que s'encaixa profundament, com és l'àrea de [[meandres encaixats]] on es troba la localitat d'[[Alarcón]]. Precisament, este pantà retany les aigües del Xúquer a lo llarc de més de 40 km de llongitut, lo que dona idea de l'escàs pendent en este tram. El que se encaixe en el relleu en [[Alarcón]] significa l'inici d'una zona de major pendent en el punt a on es desvia de nou cap al sur, on comença la gran curva cap a l'est per a eixir de la regió de [[La Mancha]].  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc despuix torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, despuix de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallars]] i del Albeitar.  

Aixina, en [[la Mancha]] (concretament en [[La Manchuela]]), el Xúquer descriu un arc d'uns 90º i canvia la seua direcció cap a l'est, com resultat d'un antic fenomen de captura, i en este tram, on dibuixa numerosos meandres encaixats (la Hoz del Xúquer, en talls d'uns 150 m d'altura, entre [[Jorquera]] i [[Alcalá del Júcar]]), oberts en una espècie de relleu llaugerament plegat que formava originàriament la divisòria d'aigües entre la vertent atlàntica i la mediterrànea, el seu cabal absolut disminuïx a causa de l'utilisació de les seues aigües (abans ya s'ha iniciat el transvasament Tajo - Segura) i la menor pluviositat. Poc despuix torna a encaixar-se en la depressió tectònica de nort a sur per a on discorre la carretera [[N-330]] i a [[Cofrents]], on s'ha ubicat una central termonuclear, rep al Cabriel (el seu afluent més important) i les seues aigües són estancades en el pantà d'Embarcaderos, despuix de tot això, és torna a encaixar profundament en el massiç del Caroig, a lo llarc d'un canó d'uns 350 m d'altura, entre les moles de [[Cortes de Pallàs]] i del Albeitar.  

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metros sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

En esta zona encaixada, el riu s'ha estancat en una successió de pantans escalonats fins a arribar al més recent i important, el [[pantà de Tous]], ubicat a uns 84 metros sobre el nivell del mar, a partir del qual entrem de ple en la plana aluvial de la Ribera.

=== Antonio José Cavanilles ===

=== Antonio José Cavanilles ===

Encara que no és un representant de la lliteratura de ficció, Cavanilles és digne de menció per l'extraordinari valor científic de la seua obra cima sobre el [[Regne de Valéncia]] (Cavanilles, 1797)<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia''. 2 toms. Madrit: Imprenta Real, 1797. Edició facsimilar d'Albatros, Valéncia, 1997</ref>

Encara que no és un representant de la lliteratura de ficció, [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles]] és digne de menció per l'extraordinari valor científic de la seua obra cima sobre el [[Regne de Valéncia]] (Cavanilles, 1797)<ref>Antonio José Cavanilles. ''Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia''. 2 toms. Madrit: Imprenta Real, 1797. Edició facsimilar d'Albatros, Valéncia, 1997</ref>

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que varen obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] en el Xúquer per diverses inundacions en el [[sigle XVIII]]), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'[[arròs]] és basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no és cultivava este cereal:

En la seua obra fa una detallada explicació sobre la conca baixa del Xúquer emfatisant els problemes d'inundacions que varen obligar a l'abandó d'alguns poblats ubicats en les zones crítiques durant les creixcudes (per eixemple, la destrucció del lloc dit de Paixarella, en la confluència del riu [[Albaida]] en el Xúquer per diverses inundacions en el [[sigle XVIII]]), a l'agricultura de totes les poblacions de la Ribera i, sobretot, als efectes del cultiu creixent de l'arròs en terres de la dita comarca. La seua oposició al cultiu de l'[[arròs]] és basava en el fet que existia una correlació estreta entre el cultiu de l'arròs i la major mortalitat de la zona respecte a les zones o municipis en que no és cultivava este cereal:

=== Azorín ===

=== Azorín ===

José Martínez Ruiz, més conegut pel seu seudònim d''''Azorín''', va ser un escritor, novelista, ensagiste, crític lliterari i autor teatral, naixcut en [[Monòver]] i mort en [[Madrit]].  

[[José Martínez Ruiz]], més conegut pel seu seudònim d''''Azorín''', va ser un escritor, novelista, ensagiste, crític lliterari i autor teatral, naixcut en [[Monòver]] i mort en [[Madrit]].  

Va ser un dels representants més coneguts de la nomenada [[Generació del 98]] i en les seues noveles i, sobretot, en els seus ensaig (per eixemple, en la '''Ruta del señor Quijote''') és destaquen dos temes importants: el païsage espanyol i la reinterpretació dels personages clàssics de la lliteratura clàssica en una ambientació més recent i fins a contemporànea (El senyor Juan, la senyora Inés). En la seua novela '''El senyor Juan''' fa una breu referència al riu Xúquer, encara que en esta ocasió es tracta del curs alt en la Muntanya de Conca:

Va ser un dels representants més coneguts de la nomenada [[Generació del 98]] i en les seues noveles i, sobretot, en els seus ensaig (per eixemple, en la '''Ruta del señor Quijote''') és destaquen dos temes importants: el païsage espanyol i la reinterpretació dels personages clàssics de la lliteratura clàssica en una ambientació més recent i fins a contemporànea (El senyor Juan, la senyora Inés). En la seua novela '''El senyor Juan''' fa una breu referència al riu Xúquer, encara que en esta ocasió es tracta del curs alt en la Muntanya de Conca:

=== Vicente Blasco Ibáñez ===

=== Vicente Blasco Ibáñez ===

Com ya s'ha senyalat, Blasco Ibáñez ambienta alguna de les seues noveles en la contornada del Xúquer, en el curs baix d'este riu, en especial, en l'obra a que nos hem referit, ''Entre naranjos'', obra que es desenrolla en [[Alzira]] i en la que és descriu una riuada del Xúquer:

Com ya s'ha senyalat, [[Blasco Ibáñez]] ambienta alguna de les seues noveles en la contornada del Xúquer, en el curs baix d'este riu, en especial, en l'obra a que nos hem referit, ''Entre naranjos'', obra que es desenrolla en [[Alzira]] i en la que és descriu una riuada del Xúquer:

{{cita|''L'única preocupació era si plouria al mateix temps en les montanyes de Conca. Si baixava aigua d'allà, l'inundació seria cosa seriosa. I els curiosos feen esforços a poqueta nit per endevinar el color de les seues aigües, tement vore negroses, senyal cert de que venien de l'atra província'' ([[Vicente Blasco Ibáñez]])<ref>Vicente Blasco Ibáñez: ''Entre naranjos'' (1900)</ref>}}

{{cita|''L'única preocupació era si plouria al mateix temps en les montanyes de Conca. Si baixava aigua d'allà, l'inundació seria cosa seriosa. I els curiosos feen esforços a poqueta nit per endevinar el color de les seues aigües, tement vore negroses, senyal cert de que venien de l'atra província'' ([[Vicente Blasco Ibáñez]])<ref>Vicente Blasco Ibáñez: ''Entre naranjos'' (1900)</ref>}}

== Pantans ==

== Pantans ==

En la seua conca hi ha una série de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. Ademés, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallars]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.

En la seua conca hi ha una série de pantans dedicats a la producció d'energia hidroelèctrica, la regulació del riu per a previndre inundacions i l'aprofitament per al regadiu i el consum humà. La central nuclear de [[Cofrents]] usa les aigües del Xúquer per al refredament de la planta. Ademés, l'energia sobrant en hores de baix consum s'ampra per a bombar aigua al pantà de la ''Muela'' ubicat sobre la ''Muela'' de [[Cortes de Pallàs]], el qual contribuïx a aumentar el potencial hidroelèctric de les centrals en el llit del propi Xúquer.

Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda devall del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].

Els pantans més importants en la conca del Xúquer són el de La Tosca, aigües dalt de la població del mateix nom i en plena Muntanya de Conca, el [[pantà d'Alarcón]] també aigües dalt de la localitat d'Alarcón, l'embassament d'El Picazo, situat molt prop de l'anterior i la presa del qual queda devall del viaducte de l'autovia de Valéncia (A-3), el pantà d'El Molinar, el de Cortés II, el Taronger, i la [[Presa de Tous]] en el Xúquer. En els seus afluents destaca el [[pantà de Contreres]] en el [[Cabriel]], el de Forata en el Magre, l'Escalona en l'Escalona i el de Bellús en el riu [[Albaida]].

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Río_Júcar}}

{{Traduït de|es|Río_Júcar}}

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius d'Espanya]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Riu Xúquer]]

[[Categoria:Riu Xúquer]]