Canvis

389 bytes afegits ,  4 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Archiu:Blanquerna.jpg|thumb|350px|Blanquerna]]
 +
 
El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.   
 
El '''Blaquerna''' o '''Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill''' ([[1276]]-[[1283]]), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de [[Ramon Llull]], la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'[[Edat Mija]] i en els escritors posteriors.   
   Llínea 10: Llínea 12:     
== Traducció al valencià ==
 
== Traducció al valencià ==
 +
[[Archiu:Blanquernav.jpg|thumb|250px|Blanquerna]]
 +
 +
{{Cita|Mossén Gregori Genovés, Canonge de la Catedral de Mallorca, especialiste en l'obra de Ramon Llull, digué en 1552 que li era estrangera, quan li demanaren traduïr del català al valencià el Blanquerna, l'importantíssima obra de Llull.}} 
    
{{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.
 
{{Cita|Com ya es comprén, d'entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els tallers tipogràfics valencians s'ha de destacar necessàriament la de Blanquerna.
   −
El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.
+
El volum de l'edició valenciana conté el Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d'acabament de l'obra: [[30 de maig]] i 1[[2 de juliol]] de [[1521]], les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats.
    
Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.
 
Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada: “Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; d'apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i de l'estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”.
Llínea 24: Llínea 29:     
{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}
 
{{Cita|En la portada de Blanquerna, del mestre en Sacra Teologia, el mallorquí Ramon Llull (1235-1315): “Traduit y corregit ara novament dels primers originals: y estampat en llengua valenciana...” per l'eclesiastic i escritor Joan Bonlabi (català, natural de Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l'any 1521. En l'“Espistola Proemial” diu: “Segons me preguà, ne prengués yo lo carrech conexent me effectat a la ciencia d'aquell en que no y sia docte, ni menys llimitat en dita lengua com sia a mi peregrina y stragera”. No es d’estranyar que est ultim paragraf no l'incloga l'AVLL en l'ànex de dita cita. ¡Un català diguent que el valencià li resulta peregrí i estranger!|Consciència identitària històrica del valencià respecte al català. [[Joan Ignaci Culla]]}}
 
+
 
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
   Llínea 36: Llínea 41:     
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 +
[[Categoria:Llibres]]
 
[[Categoria:Novela]]
 
[[Categoria:Novela]]
 
[[Categoria:Balear]]
 
[[Categoria:Balear]]
39 792

edicions