| Llínea 95: |
Llínea 95: |
| | | | |
| | [[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la cantitat de CO<sub>2</sub> a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la cantitat de combustibles fòssils cremats]] | | [[Archiu:Carbon History and Flux Rev.png|thumb|left|L'eix horisontal correspon als anys. A dalt es mostra l'evolució de la cantitat de CO<sub>2</sub> a l'aire, la corba s'assembla a la blava de baix, que indica la cantitat de combustibles fòssils cremats]] |
| − | D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en cantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat Mijana]], en cantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[sigle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[sigle XX]] es varen escomençar a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix sigle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[sigle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[sigle XXII]] sembla que és en cantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué a soles es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[sigle XX]]. | + | D'atra banda, es tracta de [[Producte (màrqueting)|productes]] que no es poden fabricar de manera viable, ya que hom necessitaria més energia per a fer-ho de la que despuix donarien en ser cremats. L'home és dons un recolector d'estos combustibles, pero no en pot produir. La seua generació es deixa en mans de la [[natura]], que necessita centenars de millons d'anys i unes circumstàncies molt especials per a poder-ho fer. No obstant, el [[consum]] d'estos per part dels humans és molt més ràpit: el [[carbó]] s'ha utilisat en cantitats relativament chicotetes des de l'[[Edat Mija]], en cantitats [[industrial]]s a partir de la [[Revolució Industrial]] i ya era massa escàs perqué el seu us fos [[econòmica]]ment rendable al [[sigle XX]]. En [[1859]] es va excavar el primer pou de [[petròleu]], a l'inici del [[sigle XX]] es varen escomençar a fabricar els primers [[automòvil]]s en [[motor]] alimentat per combustibles fòssils i a partir de mijos del mateix sigle la majoria de famílies dels països industrialisats en tenien un. Hom estima que el petròleu s'esgotarà abans de la fi del [[sigle XXI]]. El [[gas natural]], per la seua part, encara que tampoc no vorà el [[sigle XXII]] sembla que és en cantitats tals que sobreviurà al petròleu, pero també és perqué a soles es fa servir massivament fins als [[anys 60]] del [[sigle XX]]. |
| | | | |
| | El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre en ells països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el creiximent de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref> | | El desenroll dels països del [[segon món|segon]] i [[tercer món]] va associat a una major [[demanda]] d'd'estes productes. Això també ocorre en ells països desenrollats , sense tindre en conte la [[sostenibilitat]] de les seues [[tecnologies]], que haurien d'estar encaminades a crear i potenciar atres fonts d'energia alternatives abans que no quede cap reserva de combustibles fòssils i que això provoque una aturada mundial del [[transport]], la [[indústria]] i l'[[economia]] tal com la coneixem ara. Per eixemple , l'extracció de petroli mundial està caient un 6'4% anual, i d'aquí al 2030 farà falta 7 vegades la producció d'[[Aràbia Saudita]] per cobrir el creiximent de la demanda. Sabem que la solució als problemes energètics no vindrà d'una sola font d'energia ni tecnologia, a causa de la irregularitat de les fonts d'[[energia renovable]]s, per això cal disposar d'una bona [[combinació de fonts d'energia]].<ref>[http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=444211 El futur del passat: carbó, petroli i gas] de Jordi Flamarich, a ''Sostenible'', 22 d'octubre de 2009 {{ca}}</ref> |
| Llínea 101: |
Llínea 101: |
| | == Nivells i fluixos == | | == Nivells i fluixos == |
| | [[Archiu:Top ten largest oil reserves by country.GIF|thumb|Els deu països en més reserves de petròleu]] | | [[Archiu:Top ten largest oil reserves by country.GIF|thumb|Els deu països en més reserves de petròleu]] |
| − | Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs a on hi ha un combustible fòssil, encara que que cada cop és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la cantitat total, de la qual cal restar la cantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, encara que que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure. | + | Els nivells de les fonts d'energia primàries són les reserves que hi ha baix terra, sense tindre en conte les ya extretes i almagasenades, per eixemple. Els nivells poden aumentar si es descobrixen nous llocs a on hi ha un combustible fòssil, encara que que cada colp és més difícil trobar-ne de nous. Els nivells inclouen la cantitat total, de la qual cal restar la cantitat que no és tècnicament viable d'extraure i, encara que que això pot canviar segons la demanda i l'aument de preus, la que no és econòmicament viable d'extraure. |
| | | | |
| | Els fluixos són la producció, la [[cantitat]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?] | | Els fluixos són la producció, la [[cantitat]] que se n'extrau en un [[temps]] determinat. La part més important de les fonts d'energia primàries són les fonts d'energia basades en el [[carbono]]. El [[petròleu]], el [[carbó]] i el [[gas natural]] representen el 79'6% de la producció d'energia primària durant el [[2002]].[on?] |
| Llínea 130: |
Llínea 130: |
| | Segons el principi de [[l'oferta i la demanda]] sembla que a mesura que les reserves de combustibles fòssils vagen disminuint, els seus [[preu]]s aniran pujant. A mesura que els preus d'estos [[combustible]]s siguen més elevats, la ventaja comparativa d'atres [[fonts d'energia]], com per eixemple les [[energies renovables]], s'anirà fent més gran, fins a arribar un moment en qué siguen [[econòmica]]ment més interessants que els combustibles fòssils. | | Segons el principi de [[l'oferta i la demanda]] sembla que a mesura que les reserves de combustibles fòssils vagen disminuint, els seus [[preu]]s aniran pujant. A mesura que els preus d'estos [[combustible]]s siguen més elevats, la ventaja comparativa d'atres [[fonts d'energia]], com per eixemple les [[energies renovables]], s'anirà fent més gran, fins a arribar un moment en qué siguen [[econòmica]]ment més interessants que els combustibles fòssils. |
| | | | |
| − | Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en térmens estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/> | + | Aixina, per eixemple, les gasolines artificials, que hui no són rendables perqué la seua producció és més cara que la dels combustibles derivats del [[petròleu]], poden convertir-se en econòmicament viables en un [[futur]] pròxim. També eixiran guanyant les energies renovables, com l'[[energia hidràulica]], l'[[energia eòlica|eòlica]] i la [[energia solar|solar]], i en alguns casos la geotèrmica. Per a la producció d'[[electricitat]], la que es troba en millor posició, en térmens estrictament econòmics, és l'energia obtinguda a [[centrals nuclears]], que ya té un cost d'un orde semblant a l'obtinguda a les [[centrals tèrmiques]] en [[hidrocarbur]]s.<ref name=harris/><ref name=cooney/> |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |