155 871
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] – [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creadors fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.
'''Antonio Vicent Dolz''', conegut popularment com el '''Pare Vicent''' ([[Castelló de la Plana]], [[2 d'octubre]] de [[1837]] - † [[Valéncia]], [[9 de juny]] de [[1912]]) fon un religiós, [[jesuïta]] (SI), biòlec i escritor [[Valencians|valencià]]. Fon el pioner de l'acció social catòlica i del [[cooperativisme]] en [[Espanya]], creador fa més de 100 anys de les Caixes de Crèdit i d'Aforro.
== Biografia ==
== Biografia ==
La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].
La seua colaboració científica durant l'epidèmia de [[còlera]] que va assolar Valéncia en [[1885]] va suscitar admiració i aprovació generals i va contribuir a despertar la seua segona vocació, l'apostolat social. Ya se sap que li havia influït l'acció social dels catòlics belgues i alemans. De fet, encara que va seguir treballant uns anys en el camp biològic, gradualment ocupen més el seu temps els assunts socials, que li atreen des d'antic. La seua tasca en els últims vinticinc anys de la seua vida ([[1886]]-[[1912]]) pot dividir-se en tres periodos, solapats entre sí: cada u està en germen en l'anterior i, en part, ho desenrolla i culmina. Són els Círculs Obrers Catòlics ([[1886]]-[[1895]]), el seu encabotament en l'agremiació i federació de les obres catòlic-socials ([[1895]]-[[1904]]) i els seus últims intents com “sembrador per al futur”: [[1905]]-[[1912]].
El Pare Vicent, quan tornava a Castelló, a la seua terra, pronunciava conferències i homilies i també aprofitava per a descansar i charrar en [[valencià]] en la finca de la Devesa de [[Salvador Guinot]] i la seua família, en Benadresa. Eren també importants, segons la prensa de l'época, els seus viages en objecte de visitar a la Comtesa de Pestagua que sentia carinyo per Castelló i que cedí uns terrenys de la seua propietat per a la construcció del passeig de l'ermitori de Lledó, hui [[Basílica del Lledó]].
== Círculs Obrers Catòlics ==
== Círculs Obrers Catòlics ==
La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, l'impulsaren a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]).
L'estudiós juriste i professor Antonio González Sobaco diu que possiblement fora el Baró Retteler el primer que inicià en l'any [[1848]] els treballs per a crear un programa de reforma social, portant a efecte més tart la seua realisació, quan ya era Bisbe de Mainz ([[Magúncia]], [[Alemània]]).
La [[revolució industrial]] i el primer moviment obrer, impulsaren al Pare Vicent a traslladar-se a [[França]], [[Bèlgica]] i [[Alemània]] en [[1876]] i allí conegué els Círculs Obrers Catòlics en els que participà en [[Colònia]], [[Munich]] i despuix en [[Ginebra]] i també en [[Lucerna]] ([[Suïssa]]).
La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
La seua realisació més coneguda són els Círculs Obrers Catòlics. Cal descartar l'hipòtesis de que en l'any [[1864]] fundara ya un en [[Manresa]]. Eixe any estava en [[Sevilla]]. Va aplegar a Manresa l'any següent, pero lo que allí va fundar fon un Círcul religiós-lliterari en els alumnes del Colege. En els seus anys de [[Tortosa]] ([[1879]]-[[1883]]) va fundar dèu Círculs, ya obrers. Se li havien alvançat el P. Pastells, que va fundar un en [[Alcoy]] en l'any [[1873]] i el dominic Fr. Zeferino González, que els va fundar en [[Còrdova]]. El Pare Vicent va incorporar la seua experiència europea i va promocionar incansablement esta obra per tota [[Espanya]] especialment pel Llevant i Castella la Vella. Els Círculs varen ser una obra de l'Iglésia destinada a favorir l'associació obrera, bàsica per als treballadors, la força dels quals estava en el número. Tenien quatre característiques: eren confessionals, interclassistes (unien a patrons i obrers), estaven deslligats de qualsevol partit polític, i la seua finalitat era la promoció integral dels treballadors com ho expressaven els seus quatre fins: religiós, instructiu, econòmic i recreatiu. No eren un sindicat. En l'aspecte econòmic varen crear cooperatives de producció i consum, mútues, Caixes d'Aforro i depòsits.
En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.
En la ciutat de Castelló porta un carrer el seu nom que està situat entre els carrers Sanahuja i l'Avinguda Capuchins, en el districte 7 de la ciutat.
== Referències ==
* [https://arxiumunicipal.castello.es/castellonbib/ca/bib/772.do?searchId=47610&position=10&format=isbd Antonio Vicent Dolz. Archiu de Castelló de la Plana]
* Seres Humanos de Castellón. ''Antonio Vicent Dolz. El jesuita Pare Vicent de Castellón'', per [[Salvador Bellés]]
* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolzAntonio Vicente Dolz. Biografias. Real Academia de la Historia]
* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/44746-antonio-vicent-dolz Antonio Vicente. Historia Hispanica]
* [https://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Antonio%20Vicent%20Dolz.pdf Antonio vicente Dolz. Universitat Jaume I]
== Referències ==
== Bibliografia ==
* Cerdá, Manuel (1992). «Vicent Dols, Antonio». En Manuel Cerdá (dir.), ed. Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana. Valencia: Levante. p. 787. ISBN 84-87502-30-X
* Iriarte, Iñaki; Osés, Jesús María (2008). «Corporativismo». En Javier Fernández Sebastián y Juan Francisco Fuentes, ed. Diccionario político y social del siglo XX español. Madrid: Alianza Editorial. pp. 300-305. ISBN 978-84-206-8769-8
== Enllaços externs ==
* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]
* [https://dbe.rah.es/biografias/15576/antonio-vicent-dolz Antonio Vicent Dolz - Real Acadèmia de l'Història]