158 005
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' l’' a ' l''
'''Guillermo Díaz-Plaja Contestí''' ([[Manresa]], [[Barcelona]], [[24 de maig]] de [[1909]] - [[Barcelona]], [[27 de juliol]] de [[1984]]) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
{{Biografia|
| nom = Guillermo Díaz-Plaja Contestí
| image = [[Archiu:Guillermodiaz.jpg|250px]]
| peu = Portada del llibre autobiogràfic
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = [[24 de maig]] de [[1909]]
| lloc_naix = [[Manresa]], [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[27 de juliol]] de [[1984]]
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
}}
'''Guillermo Díaz-Plaja Contestí''' ([[Manresa]], [[Barcelona]], [[24 de maig]] de [[1909]] - † [[Barcelona]], [[27 de juliol]] de [[1984]]) fon un escritor, ensagiste, poeta, crític lliterari i historiador de la lliteratura espanyola. Va pertànyer a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE).
== Biografia ==
== Biografia ==
Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 24 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en [[Girona]] —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en [[Lleida]], examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de l'any [[1927]] —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en [[Miquel Batllori]], Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en l'any [[1930]] en premi extraordinari, i va marchar a [[Madrit]] a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de [[Ramón Menéndez Pidal]].
Guillermo Díaz-Plaja va nàixer en Manresa, fill d'un oficial de l'eixèrcit, el 25 de maig de 1909. A les poques semanes, la família es va traslladar a Barcelona, seguint els successius destins del pare. En Barcelona va estudiar en el colege de les Escoles Pies, i en [[Girona]] —nou destí patern—, a on passaria l'adolescència, en els Germans Maristes. Inicià els seus estudis de Filosofia i Lletres en l'Universitat de Barcelona quan residia en [[Lleida]], examinant-se com a alumne lliure el primer curs; des de [[1927]] —establit ya en la ciutat comtal— fon alumne oficial. Entre els seus companyers de l'Universitat contà en [[Miquel Batllori]], Carlos Clavería, Juan Ramón Masoliver i Ana María Saavedra. Es va llicenciar en [[1930]] en premi extraordinari, i va marchar a [[Madrit]] a l'any següent per a doctorar-se en l'Universitat Central, a on serà discípul, entre atres mestres, de [[Ramón Menéndez Pidal]].
En l'any [[1932]] es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el [[Premi Nacional de Lliteratura]] per ''Introducción al estudio del Romanticismo español'' (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, [[1936]]) i en [[1961]] el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en ''Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca'' (Barcelona, Destí, [[1962]]).
En l'any [[1932]] es va iniciar com a professor de l'Institut Escola de Barcelona. En a penes 26 anys va obtindre el [[Premi Nacional de Lliteratura]] per ''Introducción al estudio del Romanticismo español'' (Introducció a l'estudi del Romanticisme espanyol) (Madrit, Espasa Calpe, [[1936]]) i en [[1961]] el premi Ciutat de Barcelona d'ensaig, en ''Viatge a l'Atlàntida i retorn a Ítaca'' (Barcelona, Destí, [[1962]]).
Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de [[1935]] i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de [[1972]] fins a la seua jubilació en [[1979]].
Fon catedràtic de l'Institut Jaime Balmes des de l'any [[1935]] i professor de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de l'Universitat de Barcelona des de [[1972]] fins a la seua jubilació en [[1979]].
Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de [[1939]] fins a [[1970]] l'Institut del Teatre de Barcelona i des de [[1966]] a [[1970]] l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al [[CSIC]], a la [[Hispanic Society de Nova York]], a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de [[1979]] a [[1984]].
Professor de l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Escola de Comerç de la Diputació de Barcelona també en eixa ciutat. Dirigí des de l'any [[1939]] fins a [[1970]] l'Institut del Teatre de Barcelona i des de [[1966]] a [[1970]] l'Institut Nacional del Llibre Espanyol. Va pertànyer al [[CSIC]], a la [[Hispanic Society de Nova York]], a la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) i a la Real Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, aixina com ad atres institucions espanyoles i estrangeres. Presidí l'Associació de Crítics Lliteraris i l'Associació d'Escritors i Artistes Espanyols durant el periodo de [[1979]] a [[1984]].
Doctor ''Honoris causa'' de les Universitats de San Marcos de Lima ([[1973]]); de Cuyo, [[Mendoza]], [[Argentina]] ([[1981]]), i d'[[Estrasburc]] ([[1982]]).
Doctor ''Honoris causa'' de les Universitats de San Marcos de Lima ([[1973]]); de Cuyo, [[Mendoza]], [[Argentina]] ([[1981]]), i d'[[Estrasburc]] ([[1982]]).
Paralelament als seus estudis lliteraris va desenrollar la seua activitat intelectual en atres quatre grans camps: en primer lloc, les seues obres autobiogràfiques; en segon, les qüestions de l'actualitat cultural, d'orige periodístic; en tercer lloc, la lliteratura de viages, formada per ensajos sobre països dels cinc continents i, per últim, l'obra poètica que desenrolla tant un alvertent culturaliste com a intimiste. Respecte a la seua obra en català, mereixen especial atenció els seus primerencs estudis sobre el cine o sobre les vanguardes, la seua obra poètica, i el seu paper com a pont en el diàlec de les cultures espanyoles.
Paralelament als seus estudis lliteraris va desenrollar la seua activitat intelectual en atres quatre grans camps: en primer lloc, les seues obres autobiogràfiques; en segon, les qüestions de l'actualitat cultural, d'orige periodístic; en tercer lloc, la lliteratura de viages, formada per ensajos sobre països dels cinc continents i, per últim, l'obra poètica que desenrolla tant un alvertent culturaliste com a intimiste. Respecte a la seua obra en català, mereixen especial atenció els seus primerencs estudis sobre el cine o sobre les vanguardes, la seua obra poètica, i el seu paper com a pont en el diàlec de les cultures espanyoles.
Fon germà de l'escritor i periodiste [[Fernando Díaz-Plaja]] ([[1918]]-[[2012]]) i de l'escritora de lliteratura infantil [[Aurora Díaz-Plaja]] ([[1913]]-[[2003]]), i pare dels periodistes [[María José Díaz-Plaja]] i [[Guillermo Díaz-Plaja]] (fill).
Fon germà de l'escritor i periodiste [[Fernando Díaz-Plaja]] ([[1918]]-[[2012]]) i de l'escritora de lliteratura infantil [[Aurora Díaz-Plaja]] ([[1913]]-[[2003]]), i pare dels periodistes [[María José Díaz-Plaja]] i [[Guillermo Díaz-Plaja (fill)|Guillermo Díaz-Plaja]] (fill).
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
=== Història de la lliteratura ===
* ''Historia General de las Literaturas Hispánicas'', Barcelona, Editorial Barna, 1949-1967 (sis vols).
* ''Hispanoamérica en su Literatura'', Estella, Editorial Salvat, 1970 (Biblioteca Básica Salvat, volum 67).
=== Ediciones ===
* [[Gustavo Adolfo Bécquer]], ''Obras'', Barcelona, Vergara, 1962.
=== Lírica ===
* ''Primer cuaderno de sonetos'', Cádiz, Col. Isla (Graf. Salvador Repeto), 1941.
* ''Las elegías de Granada'', Madrid, Fantasía, 1945.
* ''Intimidad'', Barcelona, Las ediciones de la Espiga, 1946.
* ''Vacación de estío'', Madrid, Col. Adonais, 1948.
* ''Cartas de navegar'', Madrid, Afrodisio Aguado, 1949.
* ''Vencedor de mi muerte'', Madrid, Ínsula, 1953 (Pròlec de Paul Claudel).
* ''Los adioses'', Barcelona, Las Ediciones de la Espiga, 1962.
* ''Belén lírico'', Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
* ''La soledad caminante'', Poemas de América del Norte, Málaga, Ángel Caffarena, 1965.
* ''El arco bajo las estrellas'', Barcelona, Las Ediciones de San Jorge, 1965.
* ''Les claus'', Barcelona, Les Edicions de l'Espiga, 1965
* ''La soledad caminante'', Poemas del Norte de América, Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
* ''Zoo'', Málaga, Librería Anticuaria El Guadalhorce, 1966.
* ''Poesía junta'', Buenos Aires, Losada, 1967.
* ''América vibra en mí'', Madrid, Cultura Hispánica, 1969.
* ''Las llaves'', Santander, La isla de los ratones, 1972.
* ''Poemas de Oceanía'', León, Editorial de l'Institució Fray Bernardino de Sahagún, 1972.
* ''Poesía en 30 años (1941-1971)'', Barcelona, Plaza y Janés, 1972.
* ''Poemas en el mar de Grecia'', Salamanca, Álamo, 1973.
* ''Poemas y Canciones del Brasil'', Madrid, Cultura Hispánica, 1974.
* ''Conciencia del otoño'', Madrid, Oriens, 1975.
* ''Atlas lírico'', Barcelona, Plaza y Janés, 1978.
=== Ensaig ===
* ''Epistolario de Goya'', Barcelona, Editoria Mentora, 1928.
* ''L'avantguardisme a Catalunya'', Barcelona, Publicaciones La Revista, 1932.
* ''Rubén Darío'', Barcelona, Sociedad General de Publicaciones, 1930.
* ''Introducción al estudio del romanticismo español'', Madrid, Espasa Calpe, 1936.
* ''La poesía lírica española'', Barcelona, Labor, 1937.
* ''La ventana de papel (ensayos sobre el fenómeno literario)'', Barcelona, Apolo, 1939.
* ''El espíritu del Barroco'', Barcelona, Apolo, 1940.
* ''La poesía y el pensamiento de Ramón de Basterra'', Barcelona, Juventud, 1941.
* ''Hacia un concepto de la literatura española'', Buenos Aires, Espasa Calpe, 1942.
* ''El engaño de los ojos'', Barcelona, Destino, 1943.
* ''Historia de la Literatura Española'', Barcelona, La Espiga,
* ''Esquema de la historia del teatro'', Barcelona, Instituto del Teatro, 1944.
* ''Federico García Lorca'', Buenos Aires, Guillermo Kraft, 1948.
* ''Modernismo frente a noventa y ocho'', Madrid, Espasa Calpe, 1951.
* ''Defensa de la crítica y otras notas'', Barcelona, Editorial Barna, 1953.
* ''Veinte glosas en memoria de Eugenio d'Ors'', Barcelona, Secció de prensa de la Diputació de Barcelona, 1955.
* ''El estilo de San Ignacio y otras páginas'', Barcelona, Noguer, 1956.
* ''Cuestión de límites'', Madrid, Revista de Occidente, 1963.
* ''El estudio de la literatura'', Barcelona, Sayma, 1963.
* ''Las estéticas de Valle Inclán'', Madrid, Gredos, 1965.
* ''Los monstruos y otras literaturas'', Barcelona, Plaza y Janés, 1967.
* ''La letra y el instante'', Madrid, Editora Nacional, 1967.
* ''Con variado rumbo'', Barcelona, Planeta, 1967.
* ''África por la cintura'', Barcelona, Juventud, 1967.
* ''La linterna intermitente: anotaciones a la actualidad cultural'', Madrid, Prensa Española, 1967.
* ''Trópicos'', Valencia, Prometeo, 1968.
* ''La literatura universal'', Barcelona, Danae, 1968.
* ''Soliloquio y coloquio: notas sobre lírica y teatro'', Madrid, Gredos, 1968.
* ''Tratado de las melancolías españolas'', Madrid, Sala, 1975.
* ''En torno a Azorín: obra selecta temática'', Madrid, Espasa-Calpe, 1975.
* ''Estructura y sentido del Novecentismo Español'', Madrid, Alianza Editorial, 1975.
* ''España en sus espejos'', Barcelona, Plaza Janes, 1977.
* ''El combate por la luz'', Madrid, Espasa Calpe, 1981.
=== Antologies ===
* ''Antología mayor de la literatura española'', Barcelona, Labor, 1958-1961.
* ''Tesoro breve de las letras hispánicas''. Madrid, Emesa, 1968-1979.
=== Escrits autobiogràfics ===
* ''Papers d'Identitat'', Barcelona, Ediciones La Espiga, 1959.
* ''Memoria de una generación destruida'', Barcelona, Delos Aymá, 1966.
* ''Retrato de un escritor'', Barcelona, Pomaire, 1978.
== Cites ==
{{Cita|''El catalán y el valenciano son dos formas de una misma rama idiomática: cada una con su personalidad, y cada una con su afinidad marcada''.|Guillermo Díaz-Plaja}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Guillermo_D%C3%ADaz-Plaja Guillermo Díaz-Plaja en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Guillermo_D%C3%ADaz-Plaja Guillermo Díaz-Plaja en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
[[Categoria:Llingüistes]]
[[Categoria:Llingüistes espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Sigle XX]]