| Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | '''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) és u dels continents de la [[Terra]]. Té una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i comprén els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic. | | '''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) és u dels continents de la [[Terra]]. Té una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i comprén els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic. |
| | | | |
| − | També inclou les illes més propencs (entre les quals estan les [[illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]]. | + | També inclou les illes més propenques (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]]. |
| | | | |
| | == El mit de l'orige d'Europa == | | == El mit de l'orige d'Europa == |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | :''Artícul principal: [[Història d'Europa]] '' | | :''Artícul principal: [[Història d'Europa]] '' |
| | | | |
| − | L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]] ''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref> | + | L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref> |
| | | | |
| − | L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Ándalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]]. | + | L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Andalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]]. |
| | | | |
| | == Geografia i geologia == | | == Geografia i geologia == |
| Llínea 74: |
Llínea 74: |
| | * [[Estats Units d'Europa]] | | * [[Estats Units d'Europa]] |
| | * [[Dia d'Europa]] | | * [[Dia d'Europa]] |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | <references /> | | <references /> |
| Llínea 85: |
Llínea 85: |
| | | | |
| | [[Categoria:Europa]] | | [[Categoria:Europa]] |
| | + | [[Categoria:Continents]] |