1387 bytes afegits
, 07:28 7 oct 2022
Els holandesos varen començar a explorar i instalar-se en Guyana a finals del sigle XVI, seguit dels anglesos. Abdós varen començar a comerciar en els pobles amerindis de les àrees costeres. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals va establir una fortalea en Kyk-over-a l'en 1616-1621 en lo que ells varen cridar el Comtat de [[Esequibo]]. Tentatives d'assentar-se en l'interior varen fracassar, i els holandesos varen permetre als anglesos establir-se en la costa a mitan dels anys 1700, a on varen crear plantacions treballades per esclaus africans. Les collites principals eren el café, el cotó, el tabac i la canya de sucre, convertint-se esta en la collita principal. La calitat del sol era pobre, pese a tot. Els esclaus, conduïts per [[Cuffy]], (l'héroe nacional de Guyana), es varen sublevar en 1763 en lo que es va conéixer com la rebelió dels esclaus de [[Berbice]]. El control dels holandesos va terminar quan els britànics es varen convertir en els governadors de facte en [[1796]]. Les colónies d'Esequibo, [[Demerara]], i Berbice varen ser cedides oficialment al [[Regne Unit]] en el tractat Anglo-Neerlandés de [[1814]] ratificat en el Congrés de [[Viena]] en [[1815]]. En [[1831]] es varen consolidar com Guayana Britànica.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|History of Guyana}}
{{Història d'Amèrica}}
[[Categoria:Història de Guyana| ]]