| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | El '''Castell de Bayren''' (en castellà, ''Castillo de Bairén'') també conegut com de Sant Joan, és una antiga fortificació ubicada en el terme municipal de [[Gandia]]. | + | [[File:Castillo de Bayrén.JPG|thumb|250px|Castell de Bayren]] |
| | + | |
| | + | El '''Castell de Bayren''' (en [[castellà]], ''Castillo de Bairén'') també conegut com de Sant Joan, és una antiga fortificació ubicada en el terme municipal de [[Gandia]]. |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| | | | |
| − | És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciutats de pròximes ya que s'estima que la ciutat de Gandia fon fundada al voltant de l'any [[1240]] prop d'una [[Alqueria|alqueria àrap]] situada en Beniopa. | + | És provable que fora una fortificació romana ben emplaçada pel seu domini visual de la mar més que a la defensa de ciutats pròximes, ya que s'estima que la ciutat de Gandia fon fundada al voltant de l'any [[1240]] prop d'una [[Alqueria|alqueria àrap]] situada en [[Beniopa]]. |
| | | | |
| − | En l'any [[1097]] es va produir en esta fortificació una batalla entre els [[Almoràvit|almoràvits]] en un bando contra [[El Sit|El Cid]] i [[Pere I d'Aragó]] en l'atre. La narració d'este fet, mencionat en l'''Història de Roderici Campidocti'' en el [[sigle XI]], és la primera documentació escrita en la que apareix el castell. Un sigle despuix, el célebre geògraf ceutí Al-Idrisi també ho plasma en la seua obra. | + | En l'any [[1097]] es va produir en esta fortificació una batalla entre els [[Almoràvit|almoràvits]] en un bando contra [[El Sit]] i [[Pere I d'Aragó]] en l'atre. La narració d'este fet, mencionat en l'''Història de Roderici Campidocti'' en el [[sigle XI]], és la primera documentació escrita en la que apareix el castell. Un sigle despuix, el célebre geògraf ceutí Al-Idrisi també ho plasma en la seua obra. |
| | | | |
| | Finalment va passar definitivament a mans cristianes gràcies a [[Jaume I|Jaume I d'Aragó, el Conquistador]], en [[1240]] despuix de la rendició d'Abecendrel o Avincedrel. | | Finalment va passar definitivament a mans cristianes gràcies a [[Jaume I|Jaume I d'Aragó, el Conquistador]], en [[1240]] despuix de la rendició d'Abecendrel o Avincedrel. |
| Llínea 11: |
Llínea 13: |
| | == Situació == | | == Situació == |
| | | | |
| − | El castell està situat a uns 3 Km. del núcleu urbà de la ciutat, del municipi i uns atres tants de la Plaja de Gandia. Està en la part superior d'un montícul a 106 metros sobre el nivell de la mar a on, pel costat Oest comença la [[Serra de Mondúver]] i en les seues faldes, mirant a l'Est, la Marjal de Gandia, un chapull o terres d'aiguamoll. | + | El castell està situat a uns 3 Km. del núcleu urbà de la ciutat, del municipi i uns atres tants de la Plaja de Gandia. Està en la part superior d'un montícul a 106 metros sobre el nivell de la mar a on, pel costat [[oest]], comença la [[Serra de Mondúver]] i en les seues faldes, mirant a l'[[est]], la Marjal de Gandia, un chapull o terres d'aiguamoll. |
| | | | |
| − | Es pot visitar accedint per les curves de Sant Joan, venint de direcció d'[[Alacant]], pel polígon Alcodar i des de direcció Valéncia abans de la circumvalació a Gandia per la N-332. | + | Es pot visitar accedint per les curves de Sant Joan, venint de direcció d'[[Alacant]], pel polígon Alcodar i des de direcció Valéncia abans de la circumvalació a Gandia per la N-332. |
| | | | |
| | == Descripció == | | == Descripció == |
| | | | |
| − | El Castell posseïx una extensió aproximada de 9 hectàrees. En l'actualitat el Castell està en ruïnes encara que hi ha hagut intents de reconstruir-ho. El mur que mira cap a la mar ha segut l'únic en ser rehabilitat. Des d'este lloc existix una àmplia panoràmica de la Plaja i mar Mediterrànea i existix una vista excelent des de [[Cullera]] fins al [[Mongó]]. | + | El Castell posseïx una extensió aproximada de 9 hectàrees. En l'actualitat el Castell està en ruïnes encara que hi ha hagut intents de reconstruir-ho. El mur que mira cap a la mar ha segut l'únic en ser rehabilitat. Des d'este lloc existix una àmplia panoràmica de la plaja i mar Mediterrànea i existix una vista excelent des de [[Cullera]] fins al [[Mongó]]. |
| | + | |
| | + | == Crònica de Jaume I == |
| | + | |
| | + | En la [[Crònica de Jaume I]] fa menciò al Castell de Bayren, fiquem un eixemple sobre la llengua que es parlava en aquella época: |
| | + | |
| | + | {{Cita|''E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui sabia nostre lati, que la febre l'avia pres e que no podia anar.''|(Crònica de Jaume I, apart. 312) ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995).}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |