71 038
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| peu =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritora.
| ocupació = Escritora
| data_naix = [[3 de juny]] de [[1898]]
| data_naix = [[3 de juny]] de [[1898]]
| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]
En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].
En l'any [[1908]] la família es va traslladar a Madrit i es varen anar a viure prop de la llar de la seua yaya materna, en el madrileny barri de les Maravelles. Aproximadament als onze anys fon matriculada en l'Escola d'Arts i Oficis, i d'allí va passar a l'Escola de la Llar i Professional de la Dòna, inaugurada poc despuix. En l'any [[1915]] va passar a matricular-se en l'[[Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando]], en la finalitat d'estudiar escultura. En esta modalitat va concórrer en [[1917]] a l'Exposició Nacional de Belles Arts en dos obres. De 68 participants només varen participar en escultura dos dònes: Chacel i Eva Vázquez, que era natural de [[Dinamarca]]. Pese ad açò, va abandonar esta matèria en l'any [[1918]]. En este moment va conéixer al seu marit, el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]], i a una de les grans figures intelectuals d'aquella época: [[Ramón María del Valle-Inclán]].
(Secció per completar)
Des del seu ingrés en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Fernando va escomençar a freqüentar la tertúlies del ''café Granja El Henar'' i l'Ateneu de Madrit (en est últim donà la seua primera conferència titulada “La dòna i les seues possibilitats”). En eixa época ([[1918]]-[[1922]]) va començar a colaborar en la revista vanguardista ''Ultra'', i travar amistat en personages com [[José Ortega i Gasset]], [[Miguel de Unamuno]], [[Ramón Gómez de la Serna]] o [[Juan Ramón Jiménez]], entre uns atres.
Es va casar en l'any [[1921]] en el pintor [[Timoteo Pérez Rubio]] («Timo»), en qui va tindre al seu únic fill, Carlos. Entre [[1922]] i [[1927]], va viajar per [[Europa]], primer a [[Itàlia]] acompanyant al seu marit, que havia obtingut una beca en l'[[Acadèmia d'Espanya en Roma|Acadèmia d'Espanya de Roma]].
Varen retornar a [[Espanya]] en [[1927]] i es varen instalar en [[Madrit]]. Entrà en el círcul d'Ortega i Gasset i va escomençar a colaborar en la ''Revista de Occidente'' (en la que va publicar dos relats "Chinina Migone", [[1928]], i "Joc dels dos cantons", [[1929]]; i un ensaig “Esquema dels problemes culturals i pràctics de l'amor”, publicat en l'any [[1931]]); en la ''La Gaceta Literaria''; i en el segon número de la revista ''Ultra'' publica el relat "Les ciutats". També va publicar la seua primera novela: ''Estació. Anada i regrés'' ([[1930]]), novela en l'estela d'Ortega, que en eixos dies li va encarregar escriure una biografia de l'amant de [[José de Espronceda]], per a una colecció anomenada "Vides extraordinàries del Sigle XIX", i que, titulat ''Teresa'', es va acabar publicant en [[1941]] en [[Buenos Aires]]. En [[1933]] es va traslladar temporalment a [[Berlín]], tractant d'eixir de la crisis creativa provocada per la mort de la seua mare. Més tart, en l'any [[1936]], [[Manuel Altolaguirre]] li va publicar en la colecció ''Héroe'', el seu llibre de sonets ''A la vora d'un pou'', en pròlec escrit per [[Juan Ramón Jiménez]].
En esclatar la [[guerra civil espanyola]], Rosa Chacel va permanéixer en Madrit. Va colaborar en publicacions d'esquerra i va subscriure manifests i convocatòries que es varen portar a terme durant el primer any de la lluita, a l'hora que realisava treballs com a enfermera. Per la seua banda, el seu marit va ser un dels responsables de que s'evacuaren els quadros del [[Museu del Prado]] durant la Guerra Civil, que en un primer moment es varen traslladar de Madrit a [[Valéncia]], i despuix a [[Catalunya]], i d'allí a [[França]] i posteriorment a [[Suïssa]]. Rosa i el seu fill es traslladen durant eixa época a [[Barcelona]], [[Valéncia]] i finalment en [[1937]] a [[París]], permaneixent, durant una breu etapa en [[Grècia]] (a on va coincidir en [[Concha Albornoz]] i hostajant-se en casa de l'escritor [[Nikos Kazantzakis]]. En els seus diaris ''Alcancía'', titulats també ''Anada i Regrés'' ([[1982]]) i en el llibre ''Timoteo Pérez Rubio i els seus retrats del jardí'', l'autora fa referència a este periodo). No va poder estar tota la família reunida fins al final de la guerra en l'any [[1939]], quan conseguixen reunir-se en l'[[exili]], en [[Brasil]], en un paréntesis en [[Buenos Aires]], en la finalitat d'evitar que el seu fill Carlos aplegara a desconéixer l'[[Castellà|idioma espanyol o castellà]].
Durant estes estàncies en Buenos Aires va publicar la novela que experts han considerat la millor de la seua obra lliterària ''La sinrazón'' ([[1960]]). Per una atra part, en [[Brasil]] va continuar la seua activitat lliterària: tertúlies, colaboracions en prensa escrita, traduccions del francés i l'anglés; i encara que no va deixar d'escriure, pot afirmar-se que el seu exili va resultar poc prolífic en lo narratiu i ademés, la situació econòmica de la família va aplegar a ser compromesa.
En l'any [[1959]] va conseguir una beca de creació, otorgada per la [[Fundació Guggenheim]], que la va dur a residir durant dos anys en [[Nova York]]; el proyecte era escriure un llibre d'ensajos eròtic-filosòfics, ''Saturnal'', ensaig que va rescatar en [[1970]]. Lo més destacable del periodo neoyorquí fon que durant el mateix, Chacel va travar una estreta amistat en [[Victoria Kent]], descobrint el ''Nouveau roman'' i va defendre en fòrums de renom l'art "modern".
En finalisar la beca, en [[novembre]] de [[1961]] va viajar a Espanya, permaneixent tan sol fins a [[maig]] de [[1963]], retornant novament a Brasil. Pese a que va tornar en [[1970]], fins a l'any [[1973]] no va retornar a viure a Espanya, despuix de conseguir una beca de creació de la [[Fundació Juan March]], destinada a acabar ''Barri de Maravelles''. En [[1977]], data en que va morir el seu marit, es va instalar definitivament en Madrit, alternant la seua residència entre [[Rio de Janeiro]] i la capital espanyola.
En l'arribada de la democràcia es varen produir canvis en les esferes lliteràries i culturals en general del país. Açò va produir un redescobriment de Rosa Chacel i es va escomençar a valorar la seua obra. Este procés va coincidir en una etapa de gran producció per part de l'autora, que va publicar i va reeditar moltes de les seues obres.
Va publicar l'ensaig ''La Confessió'' ([[1970]]). A l'any següent va eixir ''Saturnal''. Va publicar els relats de ''Sobre el piélago'' ([[1951]]) i ''Ofrena a una verge loca'', i en un sol volum tres llibres: ''Icada'', ''Nevda'' i ''Díada''. I en l'any [[1976]] va publicar ''Barri de Maravelles'', que en cert modo va supondre la seua consagració.
En la década dels [[anys 80]], va començar de nou una dura etapa en la que l'autora va tornar a estar preocupada per la seua economia, lo que li va dur a escriure els guions per a [[RTVE]] d'una série basada en la seua novela ''Teresa''. Pero la série, ya aprovada, es va quedar sense filmar. En [[1981]] va publicar l'ensaig ''Els títuls'' i la novela ''Noveles abans d'hora''. En l'any [[1984]] va publicar ''Acrópolis'', a on descriu el [[Círcul Sàfic de Madrit]], al que ella mateixa pertanyia junt en [[Victorina Durán]], [[Elena Fortún]] i [[Matilde Ras]] i ''Ciències Naturals'', que va tancar el cicle de ''Barri de Maravelles''. En [[1986]] es va publicar ''Rebañaduras'' i en [[1989]] ''Balaam'', que és un llibre de contes infantils.
Va fallir en [[1994]] i està enterrada en el Panteó de Persones Ilustres del Cementeri El Carmen de [[Valladolit]].
== Obra ==
=== Novela ===
* ''Estación. Ida y vuelta'', 1930.
* ''Teresa'', 1941.
* ''Memorias de Leticia Valle'', 1945.
* ''La Sinrazón'', 1960.
* ''Barrio de Maravillas'', 1976.
* ''Novelas antes de tiempo'', 1981.
* ''Acrópolis'', 1984.
* ''Ciencias naturales'', 1988.
=== Contes ===
* ''Sobre el piélago'', 1952, Buenos Aires, Imán. 1992: Madrid, Ediciones Torremozas, introducció d'Ana Rodríguez Fischer.
* ''Ofrenda a una virgen loca'', 1961, Méjico, Universidad de Veracruz.
* ''Icada, Nevda, Diada'', 1971, Barcelona, Seix Barral. Incluix els relats dels dos volums anteriors. 1982: Barcelona, Seix Barral.
* ''Balaam y otros cuentos'', 1989, Relatos infantiles, Barcelona, Mondadori. 1993: Valladolid, Diputación de Valladolid, en ilustracions de Mª José P. Celinos.
* ''Narrativa Breve'', 2003, edició de Carlos Pérez Chacel i Antonio piedra, Valladolid, Fundación Jorge Guillén (Obra Completa; 7).
=== Poesia ===
* ''A la orilla de un pozo'', 1936, Madrid, Héroe. Pròlec de [[Juan Ramón Jiménez]]. 1985: Valéncia, Editorial Pre-textos.
* ''Versos prohibidos'', 1978, Madrid, Caballo Griego para la Poesía.
* ''Poesía (1931-1991)'', 1992, Barcelona, Tusquets.
== Premis i reconeiximents ==
Rosa Chacel va començar a tindre reconeiximent oficial poc despuix de la seua tornada definitiva a Espanya. Es pot considerar que en rebre el Premi de la Crítica en [[1976]] per la seua obra ''Barri de Maravelles'', és quan es produïx el reconeiximent ampli de la seua obra.
* L'Universitat de Valladolit natal la va nomenar Doctora Honoris causa en [[1989]].
* En [[1987]] se li otorga el Premi Nacional de les Lletres.
* En [[1990]] va rebre el Premi Castella i Lleó de les Lletres.
* Per últim va rebre la Medalla d'Or al mèrit en les Belles Arts, en [[1993]].
* Ademés, una plaça del barri de les Delícies en Valladolit ha segut batejada en el seu nom.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==