Canvis

[[Image:Robespierre.jpg|thumb|250px|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]

[[Image:Robespierre.jpg|thumb|250px|Robespierre c. 1790, (anònim), [[Museu Carnavalet]], [[París]], [[França]]]]

'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periode revolucionari conegut com "el terror".

'''Maximilien François Marie Isidore de Robespierre''' ([[Arras]], [[6 de maig]] de [[1758]] - † [[París]], [[28 de juliol]] de [[1794]]) conegut com '''Maximilien Robespierre''', fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la [[Revolució francesa]], diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels [[jacobins]] i membre del [[Comité de Salvació Pública]], entitat que governà [[França]] durant el periodo revolucionari conegut com "el terror".

Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'[[Arras]], ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'[[Arras]]. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel [[Tercer Estat]] en els [[Estats Generals]] de [[1789]], encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la [[Convenció Nacional]] i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la [[Revolució]].

Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana  que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.

Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana  que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història de França]]

[[Categoria:Història de França]]