31 925
edicions
Canvis
→Biografia
De fe catòlica per les ensenyances rebudes pels jesuïtes Narcís Basté i Rafael Rodríguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.
De fe catòlica per les ensenyances rebudes pels jesuïtes Narcís Basté i Rafael Rodríguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.
Per mig de la seua vinculació en el Patronat, se'l nomenà bibliotecari i d'eixa manera desenrollà el seu coneiximent lliterari en les obres clàssiques de [[Calderón de la Barca|Calderón]], [[Lope de Vega]] o [[Tirso de Molina]]. Junt ad estes raïls lliteràries, juntament en la seua condició pròxima al sindicalisme catòlic, el portaren a compondre poesia de caràcter social.
Per mig de la seua vinculació en el Patronat, se'l nomenà bibliotecari i d'eixa manera desenrollà el seu coneiximent lliterari en les obres clàssiques de [[Calderón de la Barca|Calderón]], [[Lope de Vega]] o [[Tirso de Molina]]. Admirava a [[Quevedo]] i a [[Rubén Darío]]. Junt ad estes raïls lliteràries, juntament en la seua condició pròxima al sindicalisme catòlic, el portaren a compondre poesia de caràcter social.
També estudià en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de [[Valéncia]].
També estudià en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de [[Valéncia]]. Fon catedràtic d'anatomia de l'Escola de Belles Arts.
En l'any [[1928]], en plena [[dictadura de Primo de Rivera]], va crear un menut grup regionaliste nomenat "Els cavallers de Vinatea".
Inicià en l'any [[1915]] la publicació d'una colecció de poesia en [[valencià]], ''Poetes valencians contemporanis'', en la que varen participar diversos poetes de la seua generació. Participà en la fundació de les revistes de poesia en [[valencià]] ''El vers valencià'' ([[1934]]) i ''Ribalta'' ([[1939]]).
Inicià en l'any [[1915]] la publicació d'una colecció de poesia en [[valencià]], ''Poetes valencians contemporanis'', en la que varen participar diversos poetes de la seua generació. Participà en la fundació de les revistes de poesia en [[valencià]] ''El vers valencià'' ([[1934]]) i ''Ribalta'' ([[1939]]).
Entre els seus numerosos poemes impregnats d'amor per tot lo valencià, trobem u, ''Baix ella som germans'', dedicat a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]], de [[1932]]. En diverses etapes de la seua vida lliterària, va propondre unes normes llingüístiques per al valencià basades i molt acostades a la parla viva, que no es varen popularisar.
En vàries etapes de la seua vida lliterària, va treballar i propondre, en el seu coneiximent de l'idioma i la cultura valenciana, una série de normes llingüístiques per al valencià molt acostades a la parla viva, basades en la fonètica de l'[[apichat]], i que no es varen popularisar, conegudes com a "Normes del 22".
Entre els seus numerosos poemes impregnats d'amor per tot lo valencià, trobem u, ''Baix ella som germans'', dedicat a la [[Real Senyera]] del [[Regne de Valéncia]], de [[1932]].
Despuix de la [[guerra civil espanyola]] feu imagens i escultures religioses per ad algunes iglésies de Valéncia i pobles de l'entorn.
Josep Maria Bayarri és el pare de l'escultor valencià [[Nassio Bayarri]].
== ''El Perill Català'' ==
== ''El Perill Català'' ==