Canvis

33 bytes afegits ,  14:32 18 set 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Ayuntamiento de Valencia.jpg|thumb|200px|Ajuntament de Valéncia des del carrer marqués de Sotelo]]
 
[[Image:Ayuntamiento de Valencia.jpg|thumb|200px|Ajuntament de Valéncia des del carrer marqués de Sotelo]]
   −
La Casa Consistorial de la ciutat de Valéncia integra, en una illa de cases de planta llaugerament  trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del sigle XX.
+
La Casa Consistorial de la ciutat de [[Valéncia]] integra, en una illa de cases de planta llaugerament  trapezoidal, '''dos construccions d'época i estil ben diferenciats''': la [[Casa d'Ensenyança]], edificada per iniciativa de l'arquebisbe En [[Andrés Majoral]], entre [[1758]] i [[1763]], i el cos d'edifici que constituïx la frontera principal, realisada entre la segona i tercera décades del sigle XX.
    
==Resenyes històriques==
 
==Resenyes històriques==
Llínea 7: Llínea 7:  
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa  i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
 
La Casa d'Ensenyança fon concebuda com a colege, el pati interiorisa  i articula les dependències pròpies d'un centre d'este tipo: aules en les dos primeres plantes i dormitoris en la tercera, ademés d'atres servicis complementaris, distribuïdes entre elles, i una peça tan destacada com la capella, a la que es reserva pràcticament la corsia Sur.
   −
Ya en el sigle XX se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del  conjunt.
+
Ya en el [[sigle XX]] se fa l'ampliació pensant en l'us municipal del  conjunt.
 
   
 
   
 
==L'edifici==
 
==L'edifici==
   −
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en 1904 l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueologiste, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de 1860), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
+
Desentenent-se conscientment del llenguage neoclàssic de la Casa d'Ensenyança, en 1904 l'arquitecte municipal [[Carlos Carbonell]] va presentar un proyecte de cos d'edifici anex, subordinat a una doble finalitat: dotar a l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes, saló de recepcions, etc., i significar externament per mig d'un traçat monumental i arqueològic, una cosa de la que caria la Casa de l'Ensenyança (ocupada per l'Ajuntament des de 1860), la referència a la seu de la municipalitat com a palau cívic i centre arquitectònic del nou centre urbà propiciat pel propi emplaçament d'este organisme.
    
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
 
El nomenat arquitecte va recórrer a un repertori de formes ornamentals renaixentistes i barroques i a l'ostentació de símbols enaltidors com les Virtuts Cardinals i atres alegories, anteponent lo suntuari al funcional. D'atra banda, el traçat discontinu, efectiste, del cos de l'edifici, es distribuïx entre dos grans blocs que alvancen sobre la frontera, centrant una elevada torre en rellonge i carilló de campanes, i dos torres menors en els ànguls.
Llínea 25: Llínea 25:     
==Monument històric-artístic==
 
==Monument històric-artístic==
La riquea dels fons documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
+
La riquea dels fondos documentals i històric-artístics custodiats en l'Archiu i Museu Històric Municipal li otorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per lo que fon declarada monument històric-artístic de caràcter nacional.
   −
El Museu Històric de la Ciutat custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del consolat del Mar, la Real Senyera, el fas pendó,  el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.  
+
El Museu Històric de la Ciutat custòdia, entre atres objectes, el còdex dels Furs i el Llibre del [[Consolat del Mar]], la [[Real Senyera]], el fas pendó,  el pla del P. Tosca, banderes gremials, un fragment de treginat de l'antiga Casa de la Ciutat (cremada fa sigles), diverses peces d'orfebreria procedents de la capella dels Jurats o de la capella de Santa Rosa, etc.  
    
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).
 
Declarat BIC per Decret 474/1962 de 1.03.62 (BOE 9-03-62).
    +
==Referencies==
 
{{Traduït de|es|Ayuntamiento de Valencia}}
 
{{Traduït de|es|Ayuntamiento de Valencia}}