Canvis

10 bytes afegits ,  09:50 4 nov 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
La paraula gala '''nemeton o nemeto''' designa el santuari, el lloc específic en el que els celtes practicaven el cult, baixe la direcció dels [[druïdes]]. L'equivalent gaèlic és Nemed que significa «sagrat». En britònic, es troba nyfed i neved en [[bretó]] en el sentit de «santuari ». [[Estrabó]] referix que el nom del santuari dels gálates d'[[Anatòlia]] era Drunemeton (Llibre XII.I).
+
La paraula gala '''nemeton o nemeto''' designa el santuari, el lloc específic en el que els celtes practicaven el cult, baixe la direcció dels [[druïdes]]. L'equivalent gaèlic és Nemed que significa «sagrat». En britònic, es troba nyfed i neved en [[bretó]] en el sentit de «santuari». [[Estrabó]] referix que el nom del santuari dels gálates d'[[Anatòlia]] era Drunemeton (Llibre XII.I).
    
== Localisacions ==
 
== Localisacions ==
Estos llocs sagrats es troben en el món celta, també en [[Gran Bretanya]], en [[Hongria]], en [[Alemània]], en [[Suïssa]], en la [[República Checa]], etc., i evidentment en Galia, a on l'arqueologia ha demostrat la riquea i l'abundància d'estos llocs.  
+
Estos llocs sagrats es troben en el món celta, també en [[Gran Bretanya]], en [[Hongria]], en [[Alemània]], en [[Suïssa]], en la [[República Checa]], etc., i evidentment en [[Gàlia]], a on l'arqueologia ha demostrat la riquea i l'abundància d'estos llocs.  
    
En les époques més antigues, el cult tenia lloc a l'aire lliure, en llocs consagrats, determinats pels druïdes, i no és desgavellat pensar que llocs megalítics foren «recuperats» en fins religiosos.
 
En les époques més antigues, el cult tenia lloc a l'aire lliure, en llocs consagrats, determinats pels druïdes, i no és desgavellat pensar que llocs megalítics foren «recuperats» en fins religiosos.
Llínea 12: Llínea 12:     
Es pot supondre que els recints varen servir per a les pràctiques druídiques, com la justícia, la màgia, l'adivinació, etc.
 
Es pot supondre que els recints varen servir per a les pràctiques druídiques, com la justícia, la màgia, l'adivinació, etc.
 
+
     
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
156 944

edicions