69 183
edicions
Canvis
→Mit biogràfic
[[Utnapishtim]] (en Babilònia Utnapištim, i també conegut com '''Ziusudra''' per sumèria i '''Atrahasis''' per acadis) és un personage present en el mit del [[Diluvi universal|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en ''El Poema de Gilgamesh''. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.
[[Utnapishtim]] (en Babilònia '''Utnapištim''', i també conegut com '''Zin-Suddu''' és l'últim dels reis antediluvians de la dinastia llegendària sumèria. És conegut també com '''Ziusudra''', '''Ziusdra''', '''Xisuthrus''' i '''Adapa'''.
És un personage present en el mit del [[Diluvi universal|diluvi mesopotàmic]]; sent ademés el savi al que recorre l'héroe mitològic [[Gilgamesh]], per a poder trobar l'immortalitat en El [[Poema de Gilgamesh]]. Esta història és similar a la de [[Noé]], a pesar d'haver segut escrita molt abans que esta última.
En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).
En algun text és mencionat com a fill d'[[Ubartutu]] o Ubara-Tutukin, pero per atres fonts es podria conjeturar que és el seu yayo. En un atre text, Utnapishtim escriu al seu fill Ziusudra, i també es referix a ell com a «fill d'Ubartutu». Per lo tant no està clar si Ziusudra era ell mateixa, el seu fill o el seu germà (en el cas de que hagen segut abdós fills d'Ubartutu).
== Mit biogràfic ==
Va succeir al seu pare Ardates, i va regnar díhuit sars.
El mit relata cóm els hòmens havien agotat als [[Deu|deus]] en els seus comportaments i els seus sorolls, per lo que estos decidixen destruir-los enviant una [[Diluvi universal|gran inundació]]. [[Enki]], que havia segut el creador dels humans, segons el text de Nippur “Despuix que [[An]], [[Enlil]], Enki i [[Ninhursag]] va haver creat al (poble) dels caps negres”, es apiada i comenta que no desija la destrucció dels humans, per això li va ordenar que redactara l'història que es duya escrita en el seu orige, progrés i conclusions, i que la guardara en la ciutat del Sol, Sippar. Més tart li va manar construir una nau a on devia estajar a la seua família i amics i les parelles d'espècies animals.
Fet lo dit, es va desencadenar la vorágine en forma de pluges torrencials que varen borrar a casi tota la humanitat de la faç del món. Zin-Sudu, li va preguntar a Ea a on tenia que anar, a lo que este li va respondre als deus. I aixina va ser, una volta terminat el diluvi i restituïda la monarquia humana en la Terra, es va convertir en el primer humà en alcançar l'immortalitat i en viure en els deus, en [[Dilmún]]. Este monarca llegendari apareix en el célebre poema de Gilgamesh, com el vell, antepassat de l'héroe, que li indica a on trobar la planta de l'immortalitat. És l'arquetip del Noé [[Bíblia|bíblic]]. Es desconeix completament si va haver un caudill sumeri, entre l'any 3.100 i l'any 2.900 abans de nostra era, que duguera eixe nom.
Açò posteriorment es va vore reflectit en la [[mitologia assíria]] en el poema acadi, ''Atrahasis'', en el qual l'héroe és [[Atrahasis]].
== Referències ==
== Referències ==
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Crespo, Miguel Angel (junio de 2012). Ziusudra contra los hijos de Anac. Córdoba: MAC Ediciones. pp. 136 p.
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer
* Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. Barcelona: Ediciones Orbis, S.A. , 04/. pp. 256 p. ISBN 978-84-7530-942-
* Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia assíria]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]