156 944
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues.
Astarté ostentava facetes nutricies, carnals i guerreres, tornant-li una personificació del canvi en la vida humana, com el naiximent, l'acte sexual i la mort en el camp de batalla. La seua adoració incloïa libacions i lustracions en [[vi]] i [[aigua]], i s'ha especulat també que la flor de loto podria haver-se usat com psicoactiu per a conseguir somis intensos i vivits, coent-se els seus rizomes en [[alcohol]] a fi d'extraure els seus alcaloides. També era freqüent l'us d'[[opi]], extret de l'adormidera, a fi d'excitar el desig sexual. La prostitució sagrada en honor a Astarté apareix citada en fonts antigues.
== Astarté en Egipte ==
Astarté va ser duta a [[Egipte]] durant la Dinastia XVIII, principalment de mans de mercaders fenicis que comerciaven en el port de Menfis. Se l'assimilaria en la deesa leonina [[Sekhmet]], filla del deu [[Ptah]], i en el sèquit victoriós d'Horus, aixina com [[Isis]] en temps posteriors. De la mateixa manera, provablement a causa de l'intercanvi cultural subjacent, [[Sekhmet]] i [[Bastet]] es varen tornar deeses populars en l'àrea semita. El temple d'Horus en Edfu conté vestigis del seu cult baix el regnat de Ptolomeo XVI.
== Referències ==
== Referències ==
* Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998
* Ana María Vázquez Hoys, En manos de Astarté, la Abrasadora, revista Aldaba, Universidad Nacional de Educación a Distancia, ISSN 0213-7925, Nº. 30, 1998
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Astarte (goddess)}}
{{Commonscat|Astarte (goddess)}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria:Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Mitologia egípcia]]
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
[[Categoria: Deeses egipcíaques]]