Canvis

13 bytes afegits ,  12:43 4 març 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:La_salle_dAkhenaton_(1356-1340_av_J.C.)_(Musée_du_Caire)_(2076972086).jpg|thumb|250px|[[Ajenatón]] i la seua família venerant al Deu [[Atón]]]]
 
[[File:La_salle_dAkhenaton_(1356-1340_av_J.C.)_(Musée_du_Caire)_(2076972086).jpg|thumb|250px|[[Ajenatón]] i la seua família venerant al Deu [[Atón]]]]
   −
La mitologia egípcia o egipcíaca comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'[[Antic Egipte]] des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de [[Justiniano I]], en l'any [[535]].
+
La '''mitologia egípcia o egipcíaca''' comprén l'estudi de creències sustentades en la religió de l'[[Antic Egipte]] des de l'época predinàstica fins a l'imposició del cristianisme, quan les seues pràctiques varen ser prohibides en temps de [[Justiniano I]], en l'any [[535]].
    
El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals
 
El seu desenroll i influència varen perdurar més de tres mil anys, variant llògicament a través del temps; per lo tant, un artícul o inclús un llibre, solament pot resumir la multitut d'entitats i temes d'este sistema complex de creències. La variada iconografia egipcíaca és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egipcíaca moltes deitats són representades en cos humà, i caps d'atres animals
Llínea 9: Llínea 9:  
Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.
 
Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcíacs, puix no solament varen triar com a objectes de cult tota classe d'animals, sino fins als llegums dels jardins. Aixina com els egipcíacs varen ser els primers en inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també varen ser els primers que varen establir les festes celebrades en el seu honor, la pompa del seu cult, les cerimònies, els oràculs, etc.
   −
Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.
+
Molts temples encara permaneixen en peu, uns atres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; prou han desaparegut, llamentablement, en ser utilisats com a pedrera de materials per a atres construccions. El faraó [[Ramsés II]] va ser un gran promotor, restaurador i, llamentablement, també un usurpador de temples de faraons precedents.    
    
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 16: Llínea 16:  
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
 
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
   −
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421.
+
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
   
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
 
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
 +
* Naydler, Jeremy: El templo del cosmos. Madrid: Siruela, 2003. ISBN 978-84-7844-726-8
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
39 832

edicions