Canvis

== Anat en Egipte ==

== Anat en Egipte ==

Anat va aparéixer per primera volta en l'Antic Egipte durant la [[dinastia XVI]] (el periodo dels hicsos), junt en atres deitats semítiques del noroest que varen passar a engrossar el panteó egipcíac. Sobretot era adorada en el seu aspecte de deesa de la guerra, a sovint vinculada en la deesa [[Astarté]]. En l'enfrontament entre [[Horus]] i [[Set]], estes dos deeses apareixen com filles estrangeres de [[Ra]]. La deesa [[Neit]] sugerix al consell dels deus que, com a premi al perdedor, es donara a les dos en matrimoni a Set, que havia segut identificat en el deu semític [[Hadad]].

Anat va aparéixer per primera volta en l'[[Antic Egipte]] durant la [[dinastia XVI]] (el periodo dels hicsos), junt en atres deitats semítiques del noroest que varen passar a engrossar el panteó egipcíac. Sobretot era adorada en el seu aspecte de deesa de la guerra, a sovint vinculada en la deesa [[Astarté]]. En l'enfrontament entre [[Horus]] i [[Set]], estes dos deeses apareixen com filles estrangeres de [[Ra]]. La deesa [[Neit]] sugerix al consell dels deus que, com a premi al perdedor, es donara a les dos en matrimoni a Set, que havia segut identificat en el deu semític [[Hadad]].

En un atre cas, la mitologia egipcíaca presenta a Set passejant per la vora del [[Nil]] trobant-se en Anat que estava banyant-se. Llavors, Set es convertix en [[moltó]] i la viola. Pero com Anat només podia engendrar a partir del fòc diví, va expulsar el semen en tal força que va caure sobre el cap de Set, deixant-li ferit. Ra es apiadà de Set i va manar a [[Isis]] per a que li curara.

En un atre cas, la mitologia egipcíaca presenta a Set passejant per la vora del [[Nil]] trobant-se en Anat que estava banyant-se. Llavors, Set es convertix en [[moltó]] i la viola. Pero com Anat només podia engendrar a partir del fòc diví, va expulsar el semen en tal força que va caure sobre el cap de Set, deixant-li ferit. Ra es apiadà de Set i va manar a [[Isis]] per a que li curara.

En algun cas, apareix representada junt al deu [[Min]], també deu de la fertilitat, reforçant la naturalea sexual del seu cult.

En algun cas, apareix representada junt al deu [[Min]], també deu de la fertilitat, reforçant la naturalea sexual del seu cult.

Durant el periodo dels hicsos Anat tenia temples en la seua capital, Avaris, i en Beth-Shan (Palestina), ademés de ser adorat en Menfis. En inscripcions trobades en Menfis. Anat era cridada Bin-Ptah, filla de [[Ptah]]. També s'associava en [[Reshpu]] en alguns texts i a voltes, se l'identificava en la deesa egipcíaca [[Neit]]. En alguns casos li la cridava ''Reina del Cel''. La seua iconografia varia, pero per lo general és mostrada portant una o més armes.

Durant el periodo dels hicsos Anat tenia temples en la seua capital, Avaris, i en Beth-Shan (Palestina), ademés de ser adorat en Menfis. En inscripcions trobades en Menfis. Anat era nomenada Bin-Ptah, filla de [[Ptah]]. També s'associava en [[Reshpu]] en alguns texts i a voltes, se l'identificava en la deesa egipcíaca [[Neit]]. En alguns casos li la cridava ''Reina del Cel''. La seua iconografia varia, pero per lo general és mostrada portant una o més armes.

 

Va ser venerada principalment durant l'Imperi Nou i [[Ramsés II]] va fer d'Anat el seu guardià personal en les batalles i va ampliar el temple d'Anat en Pi-Ramsés. Ramsés va cridar a la seua filla (en qui despuix es casaria) Bint-Anat (Filla d'Anat). Apareix el seu [[gos]] tallat en un temple en Beit el Wali en el nom Anat en vigor i un dels seus [[Cavall|cavalls]] va ser cridat Ana-herte (Anat està satisfeta).

== Referències ==

== Referències ==

* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad, pp.1176-177

* Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad, pp.1176-177

* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174

* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 173–174

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3

* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3