156 944
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]]
[[File:Ermita-de-san-cristobal-sotresgudo-junio-2014-35.jpg|thumb|250px|Ermita de San Cristòfol en [[Sotresgudo]], [[Burgos]]]]
[[Archiu:Ermita de San Antonio de Padua, Capicorb.JPG|thumb|250px|Ermita de Sant Antoni de Pàdua de Capicorb, en [[Alcalà de Chivert]]]]
Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja.
Una '''ermita''' (del [[llatí]] erêmita), és una capella, iglésia o santuari habitualment de dimensiones chicotetes, ubicada per lo general en una zona despoblada i dedicada al cult religiós de l'[[Iglésia Catòlica]], per lo general baix l'assistència d'un [[ermità]]. Sol tindre una capella, en altar i a voltes té habitació per a qui cuida el seu allumenat i neteja.
Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn.
Originalment era un lloc d'oració i recolliment que permetia a un flare o ermità poder cultivar en pau la seua pròpia vocació particular. Està relacionat en el concepte d'eremitori, que és un lloc a on existixen un o més flares o monges eremites, a l'estil dels Pares del desert o del yermo o Pares de la Tebaida del cristianisme. Posteriorment, el significat es va estendre per a incloure capelles, iglésies o atres santuaris, generalment chicotets, situats per lo comú en el camp, i que no tenen cult permanent. En ocasions, una ermita pot ser pràcticament un humilladero cobert de planta rectangular, en parets en tres dels seus costats i reixa en l'atre. És tradicional en moltes ermites celebrar missa el dia de la festivitat del sant baix la seua advocació, podent celebrar-se ademés romeries i festejos en el seu entorn.
Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites.
Hi ha santuaris que originalment es varen construir en despoblats i posteriorment han quedat rodejats d'atres edificis, pero conserven la denominació d'ermita. Pel contrari, hi ha iglésies que es varen construir com a parròquies i varen acollir cult habitual, pero posteriorment, al despoblar-se el seu entorn, varen quedar més aïllades i han passat a considerar-se ermites.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==