83 786
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'penyal' a 'penyó'
La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.
La planta noble, modificada en temps del papa Luna per a convertir el conjunt en un castell palau residencial, conté el palau pontifici (en les estàncies papals, biblioteca, despaig, estudi..etc...), la sala dita del Comanador, l'iglésia, sacristia, casa de la cisterna, i les cuines, despensa i banys, construccions al voltant d'un ampli pati d'armes que, actualment, s'obri cap a l'est en una gran terrassa per haver desaparegut els antics habitages i dormitori dels templaris, com a conseqüència dels bombardeigs efectuats des del mar.
El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyal permetia embarcar i desembarcar.
El palau pontifici pròpiament dit està situat a l'extrem suroest del pati i conserva diferents estancies, entre les quals la que suposadament allojà l'estudi o biblioteca papal, sobre la porta de la qual està l'escut del pontífex. En el pati, vora la sala del Comanador i la capella, hi havia una galeria coberta, segurament de [[fusta]], de la qual només resten unes bigues en els murs. En l'exterior del mur oriental, una escala tallada en la roca del penyó permetia embarcar i desembarcar.
En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].
En l'actualitat, el Castell de Peníscola és propietat de la [[Diputació de Castelló]].
== Referències ==
== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló
* [https://web.archive.org/web/20091213101505/http://www2.dipcas.es/museos/castillo/historia.asp Castell de Peníscola Diputació de Castelló]
* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
* Joan Fuguet / Carme Plaza, "La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal", en Philippe Josserand / Luís F. Oliveira/ Damien Carraz (ed.), Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, Casa de Velázquez, Madrid, 2015, p. 241-260
* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62
* Vera Ofbauerová / Carme Plaza, "Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola”, en Isabel Cristina Ferrerira Fernándes (coord.): Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, Lisboa-Palmela, 2014, p. 45-62