69 156
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
'''Joaquín Leguina Herrán''' ([[Villaescusa]], [[Cantàbria]], [[5 de maig]] de [[1942]]) és un polític, economiste, demógraf i escritor espanyol. Membre del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) fins a l'any [[2022]]. Ha segut Regidor de l'Ajuntament de Madrit (1979-83) i President de la Comunitat Autònoma de Madrit, càrrec ocupà entre [[1983]] i [[1995]], fon el primer president de la [[Comunitat de Madrit]]. Secretari General de la Federació Socialista Madrilenya (1979-1990) i Diputat en les Corts (1982-1983), (1996-2001) i ho seguix sent en l'actualitat.
'''Joaquín Leguina Herrán''' ([[Villaescusa]], [[Cantàbria]], [[5 de maig]] de [[1942]]) és un polític, economiste, demógraf i escritor espanyol. Membre del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) fins a l'any [[2022]]. Ha segut Regidor de l'Ajuntament de Madrit ([[1979]]-[[1983]]) i President de la Comunitat Autònoma de Madrit, càrrec que ocupà entre els anys 1983 i [[1995]], fon el primer president de la [[Comunitat de Madrit]]. Secretari General de la Federació Socialista Madrilenya (1979-[[1990]]) i Diputat en les Corts ([[1982]]-1983), ([[1996]]-[[2001]]) i ho seguix sent en l'actualitat.
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Primers anys ===
=== Primers anys ===
Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de [[Ciències Econòmiques]], en l'[[Universitat de Bilbao]] en [[1964]]. A cavall entre [[Madrit]] i [[París]], en novembre de [[1972]] va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'[[Universitat Complutense de Madrit]] en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de [[1973]], en [[Demografia]] per l'Universitat de la Sorbona en la tesis ''Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80''.
Joaquín Leguina naixqué en el municipi càntabre de Villaescusa el 5 de maig de l'any 1941. Obtingué una llicenciatura en Economia General, especialitat de [[Ciències Econòmiques]], en l'[[Universitat de Bilbao]] en [[1964]]. A cavall entre [[Madrit]] i [[París]], en [[novembre]] de [[1972]] va conseguir el doctorat en Ciències Econòmiques en l'[[Universitat Complutense de Madrit]] en la llectura de "Fonaments i aplicacions de l'anàlisis demogràfic" i uns mesos més tart, en febrer de [[1973]], en [[Demografia]] per l'Universitat de la Sorbona en la tesis ''Analyse et perspectives de la population totale et de la main d’oeuvre. Espagne 1960-80''.
Des de [[1967]] és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'[[Institut Nacional d'Estadística]] (INE). Entre [[1968]] i [[1972]] i, posteriorment, entre [[1974]] i [[1979]], fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre [[1970]] i [[1973]], en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf ([[ONU]], [[OCDE]], [[Consell d'Europa]]).
Des de [[1967]] és funcionari de l'Estat, com a Estadístic Facultatiu de l'[[Institut Nacional d'Estadística]] (INE). Entre [[1968]] i [[1972]] i, posteriorment, entre [[1974]] i [[1979]], fon professor en la UCM. Va representar a Espanya, entre [[1970]] i [[1973]], en diversos fòrums internacionals en calitat de demógraf ([[ONU]], [[OCDE]], [[Consell d'Europa]]).
En 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en [[Chile]]. Allí, fon testic del [[colp d'Estat del general Augusto Pinochet]] contra el govern de [[Salvador Allende]].
En l'any 1973 fon contractat com a demógraf expert per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) de l'ONU, sent comissionat per dita institució en [[Chile]]. Allí, fon testic del [[colp d'Estat del general Augusto Pinochet]] contra el govern de [[Salvador Allende]].
=== Inicis polítics ===
=== Inicis polítics ===