Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]]

| lloc_mort = [[Valéncia]]

}}

}}

'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Estudià Dret. Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic d'Història de la Cultura per l'Universitat de Granada. Catedràtic d'Història Universal i Mija i de Prehistòria per l'Universitat de Valéncia. Fon Decà de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]], ara RACV.  Fon escritor, articuliste i conferenciant. Ha publicat diverses obres sobre temàtica valenciana.

== Estudis ==

== Estudis ==

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.

Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]].

Vinculat des de l'any [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en l'any [[1947]].

== Trayectòria professional ==

== Trayectòria professional ==

== Cultura valenciana ==  

== Cultura valenciana ==  

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].

{{Cita|Una autonomia profunda i sincera, en els màxims sostres d'autogovern que la Constitució permet, basada en enfortir les traces de la pròpia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua història, en la seua cultura, en la seua llengua pròpia i diferenciada, unit tot això en el profunt respecte en l'eixercici de les competències a totes i cadascuna de les províncies que integren l'històric Regne de Valéncia constituirà un factor d'estabilitat profunda i d'enfortiment de la democràcia.}}

{{Cita|Una autonomia profunda i sincera, en els màxims sostres d'autogovern que la Constitució permet, basada en enfortir les traces de la pròpia personalitat i identitat valencianes, ancorada en la seua història, en la seua cultura, en la seua llengua pròpia i diferenciada, unit tot això en el profunt respecte en l'eixercici de les competències a totes i cadascuna de les províncies que integren l'històric Regne de Valéncia constituirà un factor d'estabilitat profunda i d'enfortiment de la democràcia.}}

El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de [[Madrit]] i també en la valenciana.

El manifest va tindre un ampli resó en la prensa de [[Madrit]] i també en la prensa valenciana.

== La seua biblioteca ==

== La seua biblioteca ==

La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, historia de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del pla de la ciutat de Valéncia feta pel [[Pare Tosca]] i una còpia del bust de la [[Dama d'Elig]].

La biblioteca de Julià San Valero fon donada l'any [[2007]], pels seus hereus, a la [[Generalitat Valenciana]]. Estava composta per 4.000 monografies, editades en el [[sigle XX]], dedicades principalment a l'història, arqueologia, etnografia, prehistòria, antropologia cultural, història de l'art, cultura valenciana, lliteratura espanyola i universal, biografies i religió. Ademés, n'hi ha que afegir els documents del seu archiu en les memòries de les excavacions, manuscrits i materials de treball de les seues publicacions. Títuls acadèmics. I una reproducció del pla de la ciutat de Valéncia feta pel [[Pare Tosca]] i una còpia del bust de la [[Dama d'Elig]].

== Cites ==

== Cites ==

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com esta:

Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

{{Cita|La valencianitat és el resultat de la combinació del romanisme, l'islamisme i el neocristianisme. I açò qualsevol persona pot corroborar-ho documentalment en els mils i mils de documents i texts existents que ho evidencien. Sempre i quan (també és veritat) estos texts no hagen passat pel rugló normalisador de l'aparat [[pancatalaniste]] que fa i desfà, tergiversa i censura al seu antoix.}}

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Una atra cita que ha passat a l'història del poble valencià:

Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):

Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómena medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}

{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}

 

 

{{Cita|''Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc...''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995)}}

== Obres ==

== Obres ==

* "Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio" (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)

* "El tesoro preimperial de Drieves" ([[1945]])

* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])

* "El Neolítico español y sus relaciones" ([[1946]])

* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])

* "La península hispánica en el mundo neolítico" ([[1948]])

* ''Atlas Histórico Universal'' (Gráficas Ultra, Madrid, 1946)

* "La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia" (1950)

* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])

* "El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas" ([[1954]])

* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)

* "El Neolítico Hispánico" (1954)

* ''El origen de la agricultura y de la cerámica valencianas'' ([[1954]])

* "Origen de la agricultura" ([[1955]])

* ''El Neolítico Hispánico'' (1954)

* "El Neolítico de Europa Occidental" ([[1956]])  

* ''Origen de la agricultura'' ([[1955]])

* "Perspectiva actual de la historia primitiva de España" ([[1957]])

* ''El Neolítico de Europa Occidental'' ([[1956]])  

* "Arte rupestre del Levante español" ([[1962]])

* ''Perspectiva actual de la historia primitiva de España'' ([[1957]])

* "Los orígenes de la agricultura valenciana" ([[1964]])  

* ''Arte rupestre del Levante español'' ([[1962]])

* "El campesino valenciano y su obra" (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, [[1964]])

* ''Los orígenes de la agricultura valenciana'' ([[1964]])  

* "Historia de la cultura" ([[1969]])

* ''El campesino valenciano y su obra'' (En notes sobre l'antiguetat de l'agricultura i el regadiu en terres valencianes). (Valéncia, [[1964]])

* "Apuntes de historia de la cultura" ([[1970]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* ''Historia de la cultura'' ([[1969]])

* "Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar" ([[1975]])

* ''Apuntes de historia de la cultura'' ([[1970]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* "Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia" ([[1977]])

* ''Los hallazgos antiguos del Neolítico de Gibraltar'' ([[1975]])

* "La Cova Fosca" ([[Ares del Maestrat]], [[Castelló]])

* ''Nuevas excavaciones y prospecciones arqueológicas en Valencia'' ([[1977]])

* "El neolítico valenciano" (1977) en colaboració de [[José Aparicio Pérez]].

* ''La Cova Fosca'' ([[Ares del Maestrat]], [[Castelló]])

* "Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia" (Colecció Temas Valencianos, núm. 1. Valéncia, 1977)

* ''El neolítico valenciano'' (1977) en colaboració de [[José Aparicio Pérez]].

* "Poble, Cultura i Llengua" (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.

* ''Reflexiones sobre el pueblo, cultura y lengua de Valencia'' (Colecció Temas Valencianos, núm. 1. Valéncia, 1977)

* "Guía para el estudio de la cultura popular" ([[1980]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* ''Poble, Cultura i Llengua'' (1977) Lo Rat Penat, Colecció cursos.

* "El Poble del Regne de Valéncia" [[Del Senia al Segura]] (1988)

* ''Guía para el estudio de la cultura popular'' ([[1980]]) en colaboració de P. García Latorre i M. Gonzalo Alvarez.

* "Folclore, etnografía y etnología en Valencia" ([[1992]]) Dins de l'obra colectiva "Historia de la Antropología Española".

* ''El Poble del Regne de Valéncia'' [[Del Senia al Segura]] (1988)

* ''Folclore, etnografía y etnología en Valencia'' ([[1992]]) Dins de l'obra colectiva ''Historia de la Antropología Española''.

== Vore també ==

== Vore també ==