Canvis

1447 bytes afegits ,  12:13 24 març 2025
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Valéncia]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]]
 
}}
 
}}
'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
+
'''Julià''' o '''Julián San Valero Aparisi''' ([[Valéncia]], [[1913]] - † [[1998]]). Historiador, antropòlec, arqueòlec i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Estudià Dret. Doctor en Filosofia i Lletres. Catedràtic d'Història de la Cultura per l'Universitat de Granada. Catedràtic d'Història Universal i Mija i de Prehistòria per l'Universitat de Valéncia. Fon Decà de l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]], ara RACV.  Fon escritor, articuliste i conferenciant. Ha publicat diverses obres sobre temàtica valenciana.
    
== Estudis ==
 
== Estudis ==
Llínea 18: Llínea 18:  
Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.
 
Fon becat per la [[Diputació de Valéncia]], beca "[[Blasco Ibáñez]]". Fon professor ajudant per la Junta d'Ampliació d'Estudis en Madburc junt al professor V. Merhardt.
   −
Vinculat des de [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en [[1947]].
+
Vinculat des de l'any [[1942]] al Seminari d'Història de l'Universitat Central (Madrit), que dirigia el professor Martínez Santa Olalla, del que va ser Subdirector, va obtindre el doctorat en Filosofia i Lletres en [[1946]], en la tesis ''El Neolítico europeo y sus relaciones'', que li va valdre el premi extraordinari en l'any [[1947]].
    
== Trayectòria professional ==
 
== Trayectòria professional ==
Llínea 61: Llínea 61:     
== Cultura valenciana ==  
 
== Cultura valenciana ==  
   
Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].
 
Va ingresar en l'[[Acadèmia de Cultura Valenciana]] el [[16 de maig]] de [[1951]], ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fon Decà des de [[1978]] fins a [[1984]]. Va afrontar la reforma en profunditat dels Estatuts de l'Acadèmia, perque el Centre de Cultura va passar a denominar-se [[Acadèmia de Cultura Valenciana]] en l'any 1978. En l'any [[1987]] va tornar a ser elegit com a Decà, en un segon mandat, fins a l'any [[1990]].
   Llínea 98: Llínea 97:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
[[Archiu:Lecturjulian.jpg|thumb|200px|Llectura de les Normes d'El Puig per Julià San Valero]]
    
Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:
 
Julià San Valero Aparisi, nos ha deixat un bon número de frases per a l'història, com estes:
Llínea 119: Llínea 119:  
Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):
 
Citat per [[Torcuato Luca de Tena]] en el seu artícul ''La lengua valenciana'' (''[[ABC]]'', 1978):
   −
{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómena medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}
+
{{Cita|''Los filólogos deberán llegar a la conclusión de que la lengua hablada en el reino de Valencia no es un fenómeno medieval, coetáneo o posterior a la reconquista por Jaime I, sino anterior''|Julià San Valero}}
 +
 
 +
Citat per Francesc Moreno en la seua obra ''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' (1995):
 +
 
 +
{{Cita|''Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc...''|''Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana'' per Francesc Moreno (1995)}}
    
== Obres ==
 
== Obres ==
 +
[[Archiu:Jsvalero.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
 +
 +
[[Archiu:Jsvalero2.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]]
    
* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)
 
* ''Excavaciones arqueológicas en Monte Bernorio'' (Palencia, [[1943]]) (Estudi)
 
* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])
 
* ''El tesoro preimperial de Drieves'' ([[1945]])
 
* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])
 
* ''El Neolítico español y sus relaciones'' ([[1946]])
 +
* ''Atlas Histórico Universal'' (Gráficas Ultra, Madrid, 1946)
 
* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])
 
* ''La península hispánica en el mundo neolítico'' ([[1948]])
 
* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)
 
* ''La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia'' (1950)
32 244

edicions