Canvis

2 bytes afegits ,  17:52 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
Llínea 138: Llínea 138:  
«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.
 
«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.
   −
Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp.&nbsp;53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>
+
Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] nomenada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp.&nbsp;53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>
    
== En les llegendes ==
 
== En les llegendes ==
Llínea 161: Llínea 161:  
Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>
 
Les [[litografia|litografies]] de Marko Mrnjavčević del [[sigle XIX]] varen ser fetes per [[Anastas Jovanović]], [[Ferdo Kikerec]] i uns atres. Els artistes que varen pintar a Kraljević durant eixe sigle inclouen a [[Mina Karadžić]], [[Novak Radonić]] i [[Đura Jakšić]].<ref name="Šarenac27">{{harvnb|Šarenac|1996|p=27}}.</ref><ref name="Šarenac44">{{harvnb|Šarenac|1996|p=44}}.</ref><ref name="Šarenac45">{{harvnb|Šarenac|1996|p=45}}.</ref> Els artistes del sigle XX inclouen a [[Nadeždona Petrović]], [[Mirko Rački]], [[Uroš Predić]] i [[Palla Jovanović]].<ref name="Šarenac28">{{harvnb|Šarenac|1996|p=28}}.</ref><ref name="Šarenac24">{{harvnb|Šarenac|1996|p=24}}.</ref><ref name="Šarenac46">{{harvnb|Šarenac|1996|p=46}}.</ref> Una escultura de Marko montat en Šarac per [[Ivan Emštrović]] es va reproduir en un billet i sagell yugoslau.<ref name="Šarenac33">{{harvnb|Šarenac|1996|p=33}}.</ref> Els ilustradors moderns que ho tenen com tema inclouen a [[Alexander Key]], [[Aleksandar Klas]], [[Zuko Džumhur]], [[Vasa Pomorišac]] i [[Bane Kerac]].<ref name="Šarenac2">{{harvnb|Šarenac|1996|p=2}}.</ref>
   −
Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera cridada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>
+
Els [[Motiu (arts visuals)|motius]] artístics de les múltiples obres sobre Marko són: ''Marko i Ravijojla'', ''Marko i sa mare'', ''Marko montant a Šarac'', ''Marko disparant una flecha'', ''Marko llaurant els camins'', ''el combat entre Marko i Musa'' i la ''mort de Marko''.<ref name="Šarenac614">{{harvnb|Šarenac|1996|pp=6-14}}.</ref> Ademés, varis artistes han tractat de produir un retrat realiste del verdader basant-se en les seues frescs.<ref name="Šarenac5">{{harvnb|Šarenac|1996|p=5}}.</ref> En l'any [[1924]] la cerveseria de Prilep va introduir una [[cervesa]] llaugera nomenada ''Krali Marko''.<ref>{{cita web| títul=Krali Marko | url=http://www.prilepskapivarnica.com.mk/index.php/en/products/krali-marko| editor=Prilep Brewery| fechaacceso=8 de juliol de 2016}}</ref>
    
== Referències ==
 
== Referències ==