| Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | [[File:Atom lithium.gif|thumb|250px|Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons]] | | [[File:Atom lithium.gif|thumb|250px|Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons]] |
| | | | |
| − | El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), però té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi. | + | El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), pero té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi. |
| | | | |
| − | El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'[[oxigen]] per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el [[nitrogen]] a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'[[hidrogen]] a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa amb el [[carbono]] per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la [[Vitamina|vitamina A]]. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs. | + | El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'[[oxigen]] per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el [[nitrogen]] a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'[[hidrogen]] a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa en el [[carbono]] per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la [[Vitamina|vitamina A]]. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs. |
| | | | |
| | Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics). | | Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics). |
| Llínea 22: |
Llínea 22: |
| | * El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat per lo que són excelents secants. El segon s'ampra en bombes de calor de contracció, entre atres composts com el nitrat de liti. | | * El clorur de liti i el bromur de liti tenen una elevada higroscopicitat per lo que són excelents secants. El segon s'ampra en bombes de calor de contracció, entre atres composts com el nitrat de liti. |
| | | | |
| − | * Les sals de liti, particularment el carbonat de liti i el citrat de liti, s'ampren en medicina en el tractament de la mania, la depressió i la bipolaritat, aixina com en atres psicopatologías. És un estabilisador de l'estat d'ànim. Els seus mecanismes d'acció són varis: 1. Bloqueja la lliberació de dopamina -bloqueja la hipersensibilitat dels receptors dopaminèrgics-; 2. Bloqueja resultats en la neurona posináptica -bloqueja la reutilisació de grups fosfat del trifosfat inositol que activa la lliberació de calci-; 3. Reemplaça el sodi en el canal sinàptic per ser més chicotet i el potencial d'acció es fa més llent, fent que el pacient es calme. El liti no és substrat per a la bomba sodi potassi ATPasa que impedix el pas dels ions de sodi, reemplaçant la concentració del sodi, lo que en altes concentracions pot resultar tòxic. | + | * Les sals de liti, particularment el carbonat de liti i el citrat de liti, s'ampren en medicina en el tractament de la mania, la depressió i la bipolaritat, aixina com en atres psicopatologías. És un estabilisador de l'estat d'ànim. Els seus mecanismes d'acció són varis: |
| | + | ** 1. Bloqueja la lliberació de dopamina -bloqueja la hipersensibilitat dels receptors dopaminèrgics. |
| | + | ** 2. Bloqueja resultats en la neurona posináptica -bloqueja la reutilisació de grups fosfat del trifosfat inositol que activa la lliberació de calci. |
| | + | ** 3. Reemplaça el sodi en el canal sinàptic per ser més chicotet i el potencial d'acció es fa més llent, fent que el pacient es calme. El liti no és substrat per a la bomba sodi potassi ATPasa que impedix el pas dels ions de sodi, reemplaçant la concentració del sodi, lo que en altes concentracions pot resultar tòxic. |
| | | | |
| | * El estearat de liti és un lubrificant de propòsit general en aplicacions a alta temperatura. | | * El estearat de liti és un lubrificant de propòsit general en aplicacions a alta temperatura. |
| Llínea 44: |
Llínea 47: |
| | * Chemistry of the elements. ISBN 978-0-7506-3365-9 | | * Chemistry of the elements. ISBN 978-0-7506-3365-9 |
| | * Claramunt Vallespí, Rosa Mª. "Principales compuestos químicos". Epub, Junio 2015. ISBN 9788436269161 | | * Claramunt Vallespí, Rosa Mª. "Principales compuestos químicos". Epub, Junio 2015. ISBN 9788436269161 |
| − | * Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (en [[anglès]]). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198503415 | + | * Emsley, John. Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements (en [[anglés]]). Oxford University Press, 2001. ISBN 9780198503415 |
| | * Krebs, Robert E. The History and Use of Our Earth's Chemical Elements: A Reference Guide.. Westport: Greenwood Press. ISBN 0-313-33438-2 | | * Krebs, Robert E. The History and Use of Our Earth's Chemical Elements: A Reference Guide.. Westport: Greenwood Press. ISBN 0-313-33438-2 |
| | | | |