156 996
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''José Luis Sampedro Sáez''' ([[Barcelona]], [[1 de febrer]] de [[1917]] - [[Madrit]], [[8 d'abril]] de [[2013]]) fon un escritor, humaniste, economiste i polític espanyol que va advocar per una economia «més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenrollar la dignitat dels pobles». En l'any [[2010]] el [[Consell de Ministres]] li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps». En [[2011]] se li va concedir el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]].
{{Biografia|
| nom = José Luis Sampedro Sáez
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor, humaniste, economiste i polític.
| data_naix = [[1 de febrer]] de [[1917]]
| lloc_naix = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
| data_mort = [[8 d'abril]] de [[2013]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''José Luis Sampedro Sáez''' ([[Barcelona]], [[1 de febrer]] de [[1917]] - † [[Madrit]], [[8 d'abril]] de [[2013]]) fon un escritor, humaniste, economiste i polític espanyol que va advocar per una economia «més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenrollar la dignitat dels pobles». En l'any [[2010]] el [[Consell de Ministres]] li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps». En [[2011]] se li va concedir el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]].
== Biografia ==
== Biografia ==
(Secció per completar)
Fill d'un mege militar, a l'any de nàixer en Barcelona la seua família es va traslladar a [[Tànger]] ([[protectorat espanyol de Marroc]]), ciutat cosmopolita a on es va aficionar a la llectura i a on va viure feliçment fins als dotze anys. Despuix va marchar a educar-se a [[Cihuela]] ([[Sòria]]) en una tia seua, que ho manà durant el curs escolar intern a un colege privat que els jesuïtes tenien en [[Saragossa]]. Despuix va viure en [[Aranjuez]] fins als díhuit anys, alguna cosa que tindrà la seua importància quan escriga la seua novela ''Real sitio''; dels seus anys en el [[Riu Tajo|Tajo]] va nàixer també ''El río que nos lleva''. Ell afirmarà despuix que allí va nàixer com a escritor.
En l'any [[1935]], en sols díhuit anys, va obtindre per oposició una plaça de funcionari d'[[Aduana|aduanes]]; feu els cursos en [[Madrit]] tornant les fins de semana a Aranjuez. Fon destinat a [[Santander]]. Li queda temps per a escomençar a estudiar [[piano]] i es fa soci d'un cineclub pioner; anant el temps eixercirà de crític cinematogràfic.
En [[1936]] fon movilisat per l'[[eixèrcit]] [[Bando republicà|republicà]] en la [[Guerra Civil Espanyola]], combatent en un batalló [[Anarquisme|anarquiste]]. Per petició dels analfabets els llegia el periòdic i alguns llibres. En [[1937]], en ser conquistada Santander, es va passar a l'eixèrcit del [[bando nacional]]. Passada la guerra en [[Santander]], [[Melilla]], [[Catalunya]], [[Guadalajara]] i [[Huete]] ([[Conca]]). Durant estos anys, comença a escriure poesia, de la que s'han conservat varis centenars de poemes que s'han donat a conéixer en l'any [[2020]] en el llibre: ''Días en blanco. Poesía completa''.
En [[1939]] acaba la seua primera novela, ''La estatua de Adolfo Espejo''. Demana i obté el trasllat a Madrit en [[1940]], a on, en [[1944]], contrau matrimoni en Isabel Pellicer i realisa els seus estudis universitaris de [[Ciències Econòmiques]], que finalisà en [[1947]] en Premi Extraordinari. En [[1950]] es doctora en una tesis sobre localisació industrial que publica en [[1951]].
Des de [[1947]] dona classes en l'universitat i comença ademés a treballar com a economiste per al Banc Exterior d'Espanya. Eixercix ademés d'assessor per al Ministeri de Comerç entre [[1951]] i [[1957]] i en eixe comés assistix a numeroses reunions internacionals i en la preparació del Pla d'Estabilisació de [[1959]]. Ademés s'incorpora a la Secretaria Tècnica del Ministeri de Facenda en [[1962]]. En l'any [[1955]] ya s'havia convertit en catedràtic de "Estructura i institucions econòmiques" en l'[[Universitat Complutense de Madrit]], que ocupà fins a [[1969]], compaginant-ho en diversos llocs en el Banc Exterior d'Espanya, alcançant el nivell de subdirector general.
Per llavors escriu la peça teatral ''Un sitio para vivir'' ([[1955]]). Publica ''Realidad económica y análisis estructural'' ([[1958]]) i ''El futuro europeo de España'' ([[1961]]). També en [[1961]] l'editor [[Manuel Aguilar Muñoz|Manuel Aguilar]] publica la seua primera novela, ''Pan y navaja'', el títul de la qual va canviar a ''El río que nos lleva'' —que fon duta al cine en [[1988]]-, i l'estructura de la qual es funda en el [[I Ching]] i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.
Entre els anys [[1965]] i [[1966]], davant les destitucions dels catedràtics en l'universitat espanyola [[José Luis López Aranguren|Aranguren]] i [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], decidix fer-se professor visitant en les universitats de [[Salford]] i [[Liverpool]]."Sense llibertat lo que vixc no és la meua vida". Unit ad ells, junt en atres professors, creen el Centre d'Estudis i Investigacions (CEISA), que seria tancat pel Govern tres anys despuix. En l'any [[1967]] publicà ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'', que fon traduït a cinc idiomes. En [[1968]] fon designat ''Ann Howard Shaw Lecturer'' en l'universitat nortamericana Bryn Mawr College; és despuix professor en les britàniques Universitat de Salford ([[1969]]-[[1970]]) i Liverpool ([[1970]]-[[1971]]). En [[1969]] apareix, en colaboració en el catedràtic Rafael Martínez Cortiña, el seu manual ''Estructura económica'', que va servir de llibre de text en les universitats espanyoles.
Al seu regrés a [[Espanya]] demana l'excedència en l'Universitat Complutense i des de [[setembre]] de [[1971]] torna al seu antic lloc de funcionari d'aduanes. Publica ''El caballo desnudo'' ([[1970]]), una sàtira que li permetrà desfogar les seues frustracions davant la situació del país. En l'any [[1972]] participa en la III Conferència de la UNCTAD en [[Santiago de Chile]] i com a economista consultor del Banc Internacional de Reconstrucció i Foment en una missió en la [[República Dominicana]]. En [[1976]] torna al Banc Exterior d'Espanya com a economiste assessor. En [[1977]] fon nomenat senador per designació real, en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1977|primeres Corts democràtiques]], càrrec que ocuparia fins a [[1979]].
En paralel a la seua activitat professional com a economista, pública diverses noveles i despuix de la seua jubilació continua dedicat a escriure, conseguint grans èxits en obres com ''Octubre, octubre'' ([[1981]]), potser la seua millor novela i la més complexa i la que el va descobrir definitivament davant la crítica; ''La sonrisa etrusca'' ([[1985]]), potser la seua obra més traduïda (encara que no a l'anglés) o la novela històrica ''La vieja sirena'' ([[1990]]). Els seus èxits lliteraris coincidixen en la tràgica notícia de la mort de la seua esposa, Isabel Pellicer, en [[1986]].
En l'any [[1990]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), a on el seu heterodoxe discurs d'ingrés, ''Des de la frontera'', té molt que vore en el tema de la seua obra ''La vieja sirena'', publicada eixe mateix any, considerada un cant a la vida, a l'amor i a la tolerància.
Es casa en [[Alhama de Aragón]] ([[Saragossa]]), en [[2003]], en l'escritora, poetessa i traductora Olga Lucas. Pergué una miqueta d'oïment i va patir glaucoma. Des de feya temps passava part de l'any en [[Tenerife]], una terra els símbols de la qual, el [[drago]] i el [[Teide]], li varen servir per a compondre ''La senda del drago''.
Va eixercir el seu humanisme crític sobre la decadència moral i social d'Occident, del neoliberalisme i les brutalitats del capitalisme. En referència ad açò, va posar el seu gra d'arena en les protestes en Espanya de maig de [[2011]] escrivint el pròlec a l'edició espanyola del llibre ''¡Indignaos!'', de [[Stéphane Hessel]].
José Luis Sampedro fallí el 8 d'abril de l'any [[2013]], en la ciutat de [[Madrit]], als 96 anys d'edat i fon incinerat al sendemà en el Cementeri de l'Almudena.
== Obra ==
=== Noveles ===
Trilogia ''Los círculos del tiempo'':
# ''Octubre, octubre'' (1981), {{ISBN|9788420420547}}
# ''La vieja sirena'' (1990), {{ISBN|9788423318704}}
# ''Real Sitio'' (1993), {{ISBN|9788466336444}}
Independents:
* ''La estatua de Adolfo Espejo'' (1939, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481456}}
* ''La sombra de los días'' (1947, publicada en 1994), {{ISBN|9788420481463}}
* ''Congreso en Estocolmo'' (1952), {{ISBN|9788420420035}}
* ''El río que nos lleva'' (1961), {{ISBN|9788422628002}}
* ''El caballo desnudo'' (1970), {{ISBN|9788420421810}}
* ''La sonrisa etrusca'' (1985), {{ISBN|9780679763383}}
* ''El amante lesbiano'' (2000), {{ISBN|9788401341526}}
* ''La senda del drago'' (2006), {{ISBN|9788401341878}}
* ''Cuarteto para un solista'' (2011), coautor junt a [[Olga Lucas]], {{ISBN|9788401340000}}
=== Contes ===
Coleccions:
* ''Mar al fondo'' (1992), colección de 10 cuentos, {{ISBN|9788423322114}}:
*: "Ártico", "Mediterráneo", "Báltico", "Índico", "Land's End", "Caribe", "Egeo", "Mar del Sur", "Mar Amarillo", "Antártico"
* ''Mientras la tierra gira'' (1993), colección de 32 cuentos, {{ISBN|9788423322565}}:
*: "Primer grupo": "La sombra de los días", "Etapa", "Trayecto final", "La sierva y el ángel", "Un día feliz", "El tratado con Laponia", "La felicidad", "El agostero", "Una visita", "El buen pan", "Tormenta en el campo", "Gregorio Martín"
*: "Segundo grupo": "La noche de Cajamarca", "Viajero", "Arca número dos", "Junto a la ventana", "Fantasía de Año Nuevo", "Un puñado de tierra", "El hombre fiel", "La isla sumergida", "Un caso de cosmoetnología: la religión hispánica", "La bendición de Dios", "Sabiduría sufí", "El llanto de la llave perdida"
*: "Tercer grupo": "Ebenezer", "Aquel instante en Chipre", "En la misma piel del tigre", "A Erika", "Divino diván", "La Mortitecnia, industria de Occidente", "Felisa", "Iniciación"
No publicats en coleccions:
* "La balada del agua" (2008), {{ISBN|9788415597957}}
=== Obres de teatre ===
* ''La paloma de cartón'' (1948, impresa en 2007), Premi Calderón de la Barca de 1950
* ''Un sitio para vivir'' (1955, impresa en 2007), {{ISBN|9788415028017}}
* ''El nudo'' (1982)
=== Poemes ===
* ''Días en blanco: Poesía completa'' (2020), colecció {{ISBN|9788401024542}}, paraules preliminars d'Olga Lucas, edició i estudi introductori de [[José Manuel Lucía Megías]] (Barcelona, Plaza y Janés, 2020)
=== No ficció ===
;Economia:
* ''Principios prácticos de localización industrial'' (1957)
* ''Realidad económica y análisis estructural'' (1959)
* ''Lecciones de estructura Económica'' (1965)
* ''Las fuerzas económicas de nuestro tiempo'' (1967), {{ISBN|9780303175667}}
* ''Estructura económica: teoría básica y estructura mundial'' (1969)
* Serie ''Conciencia del subdesarrollo'':
* ''Conciencia del subdesarrollo'' (1973), {{ISBN|9788434573246}}
* ''Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después'' (1996), coescrita con [[Carlos Berzosa]], {{ISBN|9788430600304}}
* ''Inflación: una versión completa'' (1976)
* ''La Inflación: Prótesis del sistema'', o ''La inflación (al alcance de los ministros)'' (1985), {{ISBN|9788485859924}}
* ''El mercado y nosotros'' (1986), {{ISBN|9788485337699}}
* ''Dulce cintura de América'' (1991), coautor junt a Luis Ramírez Benéytez i [[Luis de Sebastián]], {{ISBN|9788440498892}}
* ''El mercado y la globalización'' (2002), {{ISBN|9788423334094}}
* ''Los mongoles en Bagdad'' (2003), {{ISBN|9788423335756}}
* ''Multimegamuchaglobalización'' (2008), coautor junt a Carlos Berzosa i [[Ángel Martínez González-Tablas]], {{ISBN|9788474919028}}
* ''Economía humanista. Algo más que cifras'' (2009), {{ISBN|9788483068281}}
* ''Economía eres tú'' (2015), {{ISBN|9788460817895}}
;Autobiografies:
* ''Escribir es vivir'' (2005), coautor junt a Olga Lucas, que transcriu les conferencies sobre la seua vida i obra que dictà en l'Universitat Menéndez Pelayo, {{ISBN|9788401341861}}
* ''La escritura necesaria'' (2006), ensaig-diàlec sobre la seua obra novelística i la seua vida. Edició i diàlec: Gloria Palacios. Ed. Siruela
* ''Monte Sinaí'' (2012), {{ISBN|9788497931953}}
* ''Sala de espera'' (2014), {{ISBN|9788401343056}}
;Atres:
* ''Fronteras'' (1995), opinió
* ''Con nombre y apellidos'', o ''Con nombre y apellidos: cómo localizar a nuestros antepasados'' (1999), guia, {{ISBN|9788427024397}}
* ''Las joyas de las reinas de España'' (2004), coautor junt a [[Fernando Rayón]], art, {{ISBN|9788408051190}}
* ''Conversaciones sobre política, mercado y convivencia'' (2006), coautor junt a [[Carlos Taibo Arias]], política, {{ISBN|8483192616}}
* ''La ciencia y la vida'' (2008), diàlec junt al cardiòlec [[Valentín Fuster]], ordenat per Olga Lucas, {{ISBN|9788401336768}}
* ''Reacciona: 10 razones por las que debes actuar frente a la crisis económica, política y social'' (2011), coautor junt a [[Federico Mayor Zaragoza]], [[Baltasar Garzón]], [[Juan Torres López]], [[Àngels Martínez Castells]], [[Rosa María Artal]], [[Ignacio Escolar]], [[Carlos Martínez Alonso]], [[Javier López Facal]], [[Javier Pérez de Albéniz]] i [[Lourdes Lucía]], política, {{ISBN|9788403102002}}
* ''Pregón de la rosa'' (2013), discursos, {{ISBN|9788415597704}}
* ''La vida perenne'' (2015), filosofia, {{ISBN|9788401347344}}
== Distincions ==
* Sampedro fon president honorari no eixecutiu de l'empresa Sintratel, junt en [[José Saramago]].
* En l'any [[2008]], fon condecorat en la Medalla de l'Orde de Carlomagne del [[Principat d'Andorra]].
* En abril de [[2009]] fon investit com a Doctor Honoris causa de l'Universitat de Sevilla.
* El 2 de juny de [[2010]] se li va concedir el XXIV Premi Internacional Menéndez Pelayo per les seues «múltiples aportacions al pensament humà» des de les seues facetes d'economiste, escritor i professor, rebent el guardó el 22 de juliol de 2010.
* El Consell de Ministres de 12 de novembre de [[2010]] li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps».
* En [[2011]], va rebre el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.
* El 24 de maig de [[2012]] fon investit Doctor Honoris causa per l'Universitat d'Alcalà.
== Reconeiximents ==
Des del 5 de juliol de [[2014]] es presenta una exposició permanent de la seua vida i obra en el poble que el va vore forjar el seu últim amor: [[Alhama de Aragón]]. Més concretament en la casa palau. La seua viuda, [[Olga Lucas]], l'inaugura en dita data.
En 2014 l'Associació Internacional Humanisme Solidari li va entregar a títul pòstum el I Premi Internacional Humanisme Solidari "Erasmo de Rotterdam".
Bust en el Parc José Luis Sampedro en el Conceio de Oleiros ([[La Corunya]]), realisat per Álvaro Gil García i inaugurat el 17 de juliol de [[2019]].
Estàtua en homenage a José Luis Sampedro en el Parc José Luis Sampedro en el districte madrileny de Chamberí, de l'escultora Natividad Sánchez, inaugurat en giner de [[2020]].
Estàtua en el Bulevar Caleño de [[Mijas]] ([[Màlaga]]), realisat per José María Córdoba, i inaugurat el 15 de maig de [[2021]].
== Cites ==
== Cites ==
* En l'any [[2012]] José Luis Sampedro digué lo següent sobre l'economia i el govern espanyol:
José Luis Sampedro té frases molt interessants:
{{Cita|Sense llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no servix per a res.}}
* En l'any [[2012]] José Luis Sampedro, digué lo següent sobre l'economia i el govern espanyol:
{{Cita|Les retallades s'accepten per una de les forces més importants de la humanitat, la por.}}
{{Cita|Les retallades s'accepten per una de les forces més importants de la humanitat, la por.}}
{{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}}
{{Cita|Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.}}
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Sampedro José Luis Sampedro en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Sampedro José Luis Sampedro en Wikipedia]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Humanistes]]
[[Categoria:Economistes]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics espanyols]]
[[Categoria:Sigle XX]]