Canvis

740 bytes afegits ,  17:06 13 ago 2022
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Felix Azzati i Delcaci fon un [[Periodisme|Periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[Cadis]] en [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. Son pare, el [[Itàlia|italià ]]Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en Valéncia.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Félix Azzati Descalci
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Periodiste i polític.
 +
| data_naix = Novembre de [[1874]] 
 +
| lloc_naix = [[Càdis]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =  † [[20 de juny]] de [[1929]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], naixcut en [[Càdis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]].  
   −
Després d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.
+
== Biografia ==
   −
Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en Valéncia. Fon triat diputat per la circumscripció de Valéncia en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolfo Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].
+
Son pare, el [[Itàlia|italià]] Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en la ciutat de [[Valéncia]].
   −
En Valéncia fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en Valéncia en l'época. Va mantindre al republicanisme valencià distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.
+
Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.
   −
Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de Valéncia.
+
Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]] -com en el [[Congrés  dels Diputats|Parlament]].
 +
 
 +
En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Alejandro Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.
 +
 
 +
Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]].
    
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 +
 
* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]
 
* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977]
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Notes de Carlos Esplá sobre la família Azzati]
+
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati]
 +
* [https://www.levante-emv.com/opinion/2014/01/04/80-anos-academia-lengua-12836834.html 80 años de Academia de la Lengua - [[Carles Recio]] - ''Levante-EMV'']
    
{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}
 
{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}}
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Polítics]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
 
[[Categoria:Polítics d'Espanya del sigle XX]]
 
[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]
 
[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]]
 
[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]
 
[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]]
 +
[[Categoria:Pancatalanistes]]
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]
32 800

edicions