| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Joan de Cabriada''', fon un [[mege]] valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals. | + | '''Joan de Cabriada i Borrás''', ([[23 de setembre]] de [[1661]] - † [[27 de maig]] de [[1743]]), fon un [[mege]] valencià del [[sigle XVII]], que estudià medicina en l'[[Universitat de Valéncia]] i treballà molt per l'aplicació de les noves idees i l'importació de criteris experimentals. |
| | | | |
| | En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol. | | En la seua obra principal (''Carta filosofico-medica-chimica''), demostrà que de les experiències i del temps s'han deprés els millors remeis contra les malalties, fent una exposició de les doctrines filosòfiques i mèdiques més modernes, denunciant a la volta, en gran valentia, l'atràs mèdic espanyol. |
| | | | |
| − | Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]]. | + | Esta obra que fon molt polèmica, font la base, el punt de partida de la lluita entre la regressió galènica tradicional i els "novatores" de l'[[Acadèmia Científica]]. Les opinions i les crítiques expressades per Cabriada en esta obra ocasionaren moltes controvèrsies, majoritàriament consistents en texts d'escassa rellevància científica i abundants en desqualificacions mútues entre galenistes i iatroquímics. |
| | + | |
| | + | En l'any [[1699]], Cabriada fon nomenat mege de cambra de [[Carles II]], que morí al cap de pocs mesos. En l'any [[1700]] participà en la fundació de la ''Regia Sociedad de Medicina y otras ciencias de Sevilla''. En [[1713]] exercia de mege en [[Bilbao]], i finalment, cap a [[1718]], es retirà a [[Ágreda]], a on va estar fins als seus últims dies. |
| | | | |
| | == Obra == | | == Obra == |
| Llínea 9: |
Llínea 11: |
| | | | |
| | * ''Carta filosofico-medica-chimica'' ([[1686]]) | | * ''Carta filosofico-medica-chimica'' ([[1686]]) |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/view/851/1432 López Piñero, José María. «Juan de Cabriada y el movimiento novator de finales del siglo XVII. Reconsideración después de 30 años». Asclepio, Vol. 45, núm. 1, 1993, p. 3-53] |
| | + | * Tixedas, Cristòfor. Verdad defendida, y respuesta de Fileatro, a la Carta médico-chymica que contra los médicos de la Junta, de la Corte, y contra todos los galénicos, le escrivió el doctor médico-chymico D. Juan de Cabriada. Barcelona: Antonio Ferrer y Balthasar Ferrer, 1688 |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/9102-juan-de-cabriada-y-borras Esteva de Sagrera, Juan. ''«Juan de Cabriada y Borrás». Diccionario biográfico español.'' Real Academia de la Historia, 2018] |
| | + | * López Piñero, José María. ''«Juan de Cabriada y las primeras etapas de la iatroquímica y de la medicina moderna en España».'' Cuadernos de Historia de la medicina española, núm. 2, 1963, p. 129-154 |
| | + | * Rey Bueno, M. M.; Alegre Pérez, M. E.. ''«Juan de Cabriada, médico de cámara de Carlos II»''. A: Actas de las Jornadas conmemorativas del Cuarto centenario de la fundación de la Real Botica. Madrid, 17-19 de enero, 1994 |
| | + | * Rodríguez, Josep. Biblioteca valentina. Valéncia: Josep Tomàs Lucas, 1747 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |