Canvis

El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:

El [[15 d'agost]] de [[1832]] el Papa publica l'encíclica “Mirari vós”; es tractava de l'encíclica inaugural del seu pontificat, encara que els destorbament lliberals en els Estats Pontificis l'havien retardat més d'un any. En ella reprovava, encara que no li les nomenara expressament, les fòrmules que el periòdic L'Avenir i Lamennais proponien per a la realisació des del camp catòlic de la república en França: la llibertat de prensa i la separació de l'Iglésia i l'Estat. Sobre este últim plantejament el Papa escrivia:

{{Cita|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles.  

{{Cita|Les majors desgràcies caurien sobre la religió i les nacions, si es compliren els desijos d'els qui pretenen la separació de l'Iglésia i l'Estat, i que es trencara la concòrdia entre el sacerdoci i el pode civil. Consta, en efecte, que els partidaris d'una llibertat desenfrenada s'estremixen davant la concòrdia, que va anar sempre favorable i tan saludable, aixina per a la religió com per als pobles. |Encíclica Mirari vós}}

Encíclica Mirari vós}}

Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.

Encara que l'encíclica suponia una clara condena doctrinal del lliberalisme polític com a ideologia, no es dirigia directa i exclusivament contra ell sino més be contra l’indiferentismo religiós, el galicanismo i, per tant, contra el regalisme en qualsevol de les seues formes. Pero, en llínees generals, durant la seua gestió eclesiàstica va mostrar un talant conservador. La seua posició «tradicionalista i excloent» contra la modernitat es va plasmar en el vet impost durant el seu papat al ferrocarril i a l'allumenat de gas en els Estats Pontificis.

En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:

En començar l'any [[1846]], el Papa va tindre un presentiment del seu fi pròxim i va escriure en el seu testament:

{{Cita|Nos, Gregorio XVI, indigne hereu de la Càtedra de Sant Pedro, tenint present l'hora de la nostra mort i de la crida del tribunal diví..., encomanem la nostra pobra ànima al nostre Senyor Jesucristo... Encomanem al mateix diví Redentor l'Iglésia, la seua amada Esposa, en les numeroses tribulacions i persecucions que l'assalten

{{Cita|Nos, Gregorio XVI, indigne hereu de la Càtedra de Sant Pedro, tenint present l'hora de la nostra mort i de la crida del tribunal diví..., encomanem la nostra pobra ànima al nostre Senyor Jesucristo... Encomanem al mateix diví Redentor l'Iglésia, la seua amada Esposa, en les numeroses tribulacions i persecucions que l'assalten.|Citat en Castella (1970), p. 298.}}

Citat en Castella (1970), p. 298.}}

El [[20 de maig]] de 1846 el Papa es va sentir mal; el dia [[16 de maig]] se li va declarar una [[erisipela]] en la cara. Al principi, no es va pensar que l'atac fora sério, pero el [[31 de maig]] les seues forces varen fallar sobtadament i es va vore que el final estava prop. Va morir enjorn l'1 de juny, en sol dos assistents prop d'ell; les seues últimes paraules, quan li recordaven les grans obres del seu pontificat, varen ser: vullc morir com un monge, no com un Sobirà.

El [[20 de maig]] de 1846 el Papa es va sentir mal; el dia [[16 de maig]] se li va declarar una [[erisipela]] en la cara. Al principi, no es va pensar que l'atac fora sério, pero el [[31 de maig]] les seues forces varen fallar sobtadament i es va vore que el final estava prop. Va morir enjorn l'1 de juny, en sol dos assistents prop d'ell; les seues últimes paraules, quan li recordaven les grans obres del seu pontificat, varen ser: vullc morir com un monge, no com un Sobirà.

|-

|-

|}

|}

 

== Referències ==

== Referències ==

* Breve Dum acerbisimas, del 26 de septiembre de 1835

* Breve Dum acerbisimas, del 26 de septiembre de 1835

{{successió

{{successió

| títul = [[Archiu:Emblem of the Holy See usual.svg|25px]]<br />[[Papa]]

| títul = [[Archiu:Emblem of the Holy See usual.svg|25px]]<br />[[Papa]]

| periodo =  [[2 de febrer]] de [[1831]] - 1 de juny de 1846

| periodo =  [[2 de febrer]] de [[1831]] - [[1 de juny]] de [[1846]]

| predecessor = [[Pio VIII]]

| predecessor = [[Pio VIII]]

| successor = [[Pio IX]]

| successor = [[Pio IX]]