| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Amun.svg|thumb|250px|Representació d'Amon]] | + | [[Archiu:Amun.svg|thumb|250px|Representació d'Amon]] |
| | | | |
| | '''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]]. | | '''Amón''' (en antic egipcíac, L'Amagat; [[grec]] Ἄμμων Ámmōn, Ἅμμων Hámmōn) va ser en la [[mitologia egípcia]], un [[deu]] egipcíac celest, deu de la creació. Va ser atestat des de l'Imperi Antic junt en la seua esposa o doble femení [[Amonet]]. Durant el regnat de la XI dinastia (sigle XXI a. C.), es va elevar a la posició de patró de Tebas substituint a [[Montu]]. |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]]. | | Els treballs de construcció del recint de Amón-Ra varen ocórrer durant el regnat de la [[dinastia XVIII]] d'Egipte quan Tebas es va convertir en la capital de l'Egipte de nou unificat. La construcció de la sala hipòstila també pot haver començat durant la XVIII dinastia, encara que la majoria de la construcció es va portar a terme baix els regnats de [[Seti I]] i de [[Ramsés II]]. |
| | | | |
| − | [[Merenptah]] va commemorar les seues victòries sobre els pobles de la mar en les parets del recint, lloc a on s'iniciava la ruta procesional cap al temple de Lúxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del seu contingut) mostra les campanyes del rei i la seua eventual tornada en botí i presoners. Junt a esta inscripció està l'Estela de la Victòria, que és en gran partix una còpia de la més famosa Estela de Merenptah trobada en el complex funerari de Merenptah en la vora oest del [[Nil]] en Tebas. El fill de Merenptah, [[Seti II]] va afegir dos obeliscs menuts davant del segon pilono i un triple relicari al nort de l'avinguda procesional en la mateixa zona. | + | [[Merenptah]] va commemorar les seues victòries sobre els pobles de la mar en les parets del recint, lloc a on s'iniciava la ruta procesional cap al temple de Lúxor. La Gran Inscripció (que ara ha perdut prop d'un terç del seu contingut) mostra les campanyes del rei i la seua eventual tornada en botí i presoners. Junt a esta inscripció està l'Estela de la Victòria, que és en gran partix una còpia de la més famosa Estela de Merenptah trobada en el complex funerari de Merenptah en la vora oest del [[Nil]] en Tebas. El fill de Merenptah, [[Seti II]] va afegir dos obeliscs chicotets davant del segon pilono i un triple relicari al nort de l'avinguda procesional en la mateixa zona. |
| | | | |
| | L'últim canvi important en el recint d'Amón-Ra va ser l'adició del primer pilono i les massives parets d'un perímetro que varen rodejar tot el recint, abdós construïts per [[Nectanebo I]]. | | L'últim canvi important en el recint d'Amón-Ra va ser l'adició del primer pilono i les massives parets d'un perímetro que varen rodejar tot el recint, abdós construïts per [[Nectanebo I]]. |
| Llínea 29: |
Llínea 29: |
| | == Diferents representacions d'Amón == | | == Diferents representacions d'Amón == |
| | Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia. | | Originalment, Amón va ser representat en pell marró rojosa durant l'Imperi Nou, en una corona en dos plomes en el cap (símbol de la dualitat), de la corona ix una cinta roja que aplega fins al sol. Porta un [[anj]] i un ceptre uas. Despuix del periodo d'Amarna, Amón va ser representat en pell blava, simbolisant la seua associació en lo celest i l'aire i la creació primigènia. |
| − |
| + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 |