40 517
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un filòlec, llingüiste i historiador [[Espanya|espanyol]].
{{Biografia|
| nom = Antonio Tovar Llorente
| image = [[Archiu:Antoniotovar.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador, filòlec, llingüiste i escritor.
| data_naix = [[17 de maig]] de [[1911]]
| lloc_naix = [[Valladolit]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]
| data_mort = [[13 de decembre]] de [[1985]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Antonio Tovar Llorente''' ([[Valladolit]], [[17 de maig]] de [[1911]] - † [[Madrit]], [[13 de decembre]] de [[1985]]) fon un historiador, filòlec, llingüiste i escritor [[Espanya|espanyol]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de menut [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any 1933 participà en la travessia universitària pel Mediterràneu.
Fill d'un notari, per destins de son pare va créixer en [[Elorrio]] ([[Viscaya]]), en [[Morella]] ([[Castelló]]) i en [[Villena]] ([[Alacant]]), a on va deprendre a parlar des de chicotet [[vasc]] i [[valencià]]. Estudià Dret en el Real Colege Universitari María Cristina de l'Escorial, Història en l'Universitat de Valladolit i Filologia Clàssica en les de [[Madrit]], [[París]] i [[Berlín]]. En l'any [[1933]] participà en la travessia universitària pel Mediterràneu.
Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer.
Obtingué el seu doctorat en l'any [[1941]] en l'Universitat de Madrit en la tesis ''Descripció de Grècia'' (traducció del geógraf Pausanias). Tingué com a professors, entre uns atres, a [[Cayetano de Mergelina]], [[Manuel Gómez-Moreno]], [[Ramón Menéndez Pidal]] i Eduard Schwyzer.
Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en setembre de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument.
Durant els anys d'estudiant fon president de la Federació Universitària Escolar (FUE) de Valladolit, organisació de caràcter republicà. Pero en [[setembre]] de l'any [[1936]], despuix de començar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], es va adscriure a la corrent falangista influït pel seu íntim amic [[Dionisio Ridruejo]] i aplegà a ser un dels principals responsables de la propaganda del Govern de Burgos, pero la seua decepció en el règim de [[Francisco Franco]] fon ràpidament en aument.
=== Guerra Civil ===
=== Guerra Civil ===
La sublevació militar li sorprén en Berlín visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].
La sublevació militar li sorprén en [[Berlín]] visitant un campament de les Joventuts Hitlerianes i retorna a la zona sublevada. Durant la Guerra Civil, sent Ridruejo cap nacional de Propaganda, va confiar el departament de Ràdio a Tovar i fon nomenat responsable de [[Ràdio Nacional d'Espanya]] (RNE), quan esta emetia des de [[Salamanca]] en els moments de la seua fundació ([[1938]]). També colaborà en el diari falangiste ''[[Arriba España (periòdic)|Arriba España]]'' de [[Pamplona]], dirigit per [[Fermín Yzurdiaga]].
=== Posguerra ===
=== Posguerra ===
Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre decembre de [[1940]] i maig de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el 13 de setembre de 1940, Ramón Serrano Suñer, com a enviat especial de Franco, partix cap a Alemània acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]].
Seguint la seua vinculació en Ridruejo i en l'òrbita de [[Ramón Serrano Suñer]], va ocupar entre [[decembre]] de [[1940]] i [[maig]] de [[1941]] la Subsecretaria de Prensa i Propaganda. Acompanyà a Serrano Suñer en varis viages a [[Alemània]] i [[Itàlia]], i durant algun d'estos estigué present en alguna trobada en [[Mussolini]] i en [[Hitler]]. Aixina, el [[13 de setembre]] de 1940, [[Ramón Serrano Suñer]], com a enviat especial de [[Franco]], partix cap a [[Alemània]] acompanyat d'una série de persones inclinades en favor del [[nacionalsocialisme]]. En este sèquit figura [[Demetrio Carceller Segura]] junt en [[Miguel Primo de Rivera]], Dionisio Ridruejo, [[Manuel Halcón]] i [[Manuel de Mora-Figueroa]].
=== Catedràtic i rector ===
=== Catedràtic i rector ===
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
Fon professor de grec en l'universitat de Buenos Aires (1948-49) i de llingüística en la de Tucumán (1958-59), institució esta última a on va estudiar les llengües indígenes del nort d'[[Argentina]] i va tractar de crear una escola que seguira la seua obra en este camp.
En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren|Aranguren]], [[Agustín García Calvo|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en [[1979]].
En l'Universitat d'Illinois, fon nomenat primer Miller Visiting Professor of Classics (1960-1961), i despuix Professor of Classics (1963-1967). En l'any [[1965]] va guanyar la càtedra de llatí de l'Universitat de Madrit, lo que li va permetre tornar a Espanya. A poc d'aplegar, es va trobar en el tumult estudiantil que va culminar en la manifestació encapçalada per [[Enrique Tierno Galván|Tierno Galván]], [[José Luis López Aranguren|Aranguren]], [[Agustín García Calvo|García Calvo]] i [[Santiago Montero Díaz|Montero Díaz]]. Quan es va produir l'expulsió de l'Universitat d'estos (els tres primers definitivament i Montero Díaz temporalment), va dimitir en solidaritat i va tornar als [[Estats Units]], fins a [[1967]], quan fon nomenat per a ocupar la càtedra de llingüística comparada en l'Universitat de Tubinga ([[Alemània]]), en la que va impartir classes fins a la seua jubilació en l'any [[1979]].
Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.
Dedicà els seus estudis a la filologia clàssica i a gran cantitat de llengües, entre les que destaquen el vasc (actualment s'està publicant el seu Diccionari Etimològic de la Llengua Vasca, en colaboració en [[Manuel Agud]] i [[Koldo Mitxelena]]), el protoindoeuropeu (i els idiomes d'esta família), atres llengües primitives de la península (com l'ibèric) i les llengües amerindies (en l'Universitat de Salamanca existix una càtedra de llengües amerindies que du el seu nom). Parlava una dotzena d'idiomes i coneixia atres cent cinquanta.
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
Algunes de les seues publicacions:
* ''En el primer giro (estudio sobre la Antigüedad)'', Madrid, Espasa Calpe, 1941.
* ''Vida de Sócrates'', Madrid, Revista de Occidente, 1947 (Reedicions en 1953 i 1966).
* ''Estudios sobre las primitivas lenguas hispánicas'', Buenos Aires, Instituto de Filología, 1949 (traducció a l'anglés, Nova York, 1961)
* ''La lengua vasca'', San Sebastián, Biblioteca Vascongada de los Amigos del País, 1950.
* ''Los hechos políticos en Platón y Aristóteles'', Buenos Aires, Perrot, 1954.
* ''Un libro sobre Platón'', Madrid, Espasa Calpe, 1956 (traducció a l'anglés, Chicago, 1969).
* ''Bosquejo de un mapa tipológico de las lenguas de América del Sur'', Bogotá, Instituto Caro y Cuervo, 1961.
* ''Historia de Grecia'' (con [[Martín Sánchez Ruipérez]]), Barcelona, Montaner y Simón, 1963 (vàries reeds.).
* ''Historia del antiguo Oriente'', Barcelona, Montaner y Simón, 1963 (vàries reeds.).
* ''Universidad y educación de masas (ensayo sobre el porvenir de España)'', Barcelona, Ariel, 1968.
* ''Estudios sobre la España Antigua'' (con [[Julio Caro Baroja]], Madrid : CSIC-Fundación Pastor, 1971.
* ''Sprachen und Inschriften. Studien zum Mykenischen, Lateinischen und Hispanokeltischen'', Ámsterdam, B.R.Grüner, 1973.
* ''Historia de la Hispania Romana: La Península Ibérica desde 218 a. C. hasta el siglo V'' (en [[José María Blázquez Martínez|J. M. Blázquez]]), Madrid, Alianza, 1975.
* ''Iberische Landeskunde. Zweiter Teil. Die Völker und die Städte des antiken Hispanien'' (continuació del ''Iberische Landeskunde'' d'[[Adolf Schulten]]), 3 vols.: ''Bética'' (1974), ''Lusitania'' (1976), ''Tarraconense'' (1989, pòstuma).
* ''Einführung in die Sprachgeschichte der Iberischen Halbinsel: Das heutige Spanisch und seine historischen Grundlagen'', Tübingen, TBL-Verlag Narr, 1977 (varias reeds.).
* ''Mitología e ideología sobre la lengua vasca: Historia de los estudios sobre ella'', Madrid, Alianza, 1980 (reed. 2007).
* ''Relatos y diálogos de Los Matacos (chaco argentino occidental). Seguidos de una gramática de su lengua'', Madrid, Inst. Cultura Hispánica, 1981.
* ''Catálogo de las lenguas de América del Sur: con clasificaciones, indicaciones tipológicas, bibliografía y mapas'' (en la seua dòna, Consuelo Larrucea de Tovar), Madrid, Gredos, 1984.
* ''Diccionario etimológico vasco'' (con Manuel Agud), San Sebastián, Gipuzkoako Foru Aldundia, 1991 y 1992.
== Premis i guardons ==
* Ocupà el silló "J" de la Real Acadèmia (1968) i fon membre de la Real Acadèmia de la Llengua Vasca (des de 1947).
* Fon nomenat doctor Honoris causa per les Universitats de Munich (1953), Buenos Aires (1954), Dublín (1979) i Sevilla (1980).
* En l'any [[1981]] li fon concedit el premi Goethe per la seua llabor en pro de la llibertat d'investigació i de càtedra.
* En l'any [[1982]] fon guardonat en la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
* En l'any [[1984]] va rebre el Premi Castella i Lleó de les Ciències Socials i de la Comunicació en la seua primera edició.
== Reconeiximents ==
* Homenage a Antonio Tovar. Oferit pels seus discípuls, colegues i amics (Madrit, Gredos, 1972).
* Navicula Tubingensis. Studia in honorem Antonii Tovar (Tubinga, G. Narr, 1984).
* I Simpòsium Antonio Tovar sobre Llengües Amerindies (Tordesillas, 2000), Valladolit, Institut d'Estudis d'Iberoamèrica i Portugal, 2003.
* Un carrer cèntric de [[Salamanca]] es denomina Rector Tovar.
* Un Institut de [[Valladolit]] té el nom d'Antonio Tovar.
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.|Antonio Tovar}}
{{Cita|La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L'idioma és del poble.|Antonio Tovar}}
== Referències ==
* [https://elpais.com/diario/1986/07/18/opinion/522021621_850215.html De Berlín a Valladolid. Diario El Pais]
* [https://www.elnortedecastilla.es/valladolid/201510/31/vallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.elnortedecastilla.es%2Fvalladolid%2F201510%2F31%2Fvallisoletano-negocio-hitler-20151022172200.html El vallisoletano que negoció con Hitler. El Norte de Castilla]
== Bibliografia ==
* Rodríguez Jiménez, José Luis (2002). Los esclavos españoles de Hitler. Barcelona: Planeta
* Rodríguez Puértolas, Julio (2008). Historia de la literatura fascista española I. Akal
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Tovar Antonio Tovar en Wikipedia]
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tovar/ Antonio Tovar. Instituto Cervantes]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]