Canvis

'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], 600 a. C. - [[Delfos]], [[Grècia]], 564 a. C.), fon un fauliste de l'Antiga Grècia.  

 

'''Esopo''' ([[Mesembria]], [[Bulgària]], [[600 a. C.]] - † [[Delfos]], [[Grècia]], [[564 a. C.]]), fon un escritor, [[Faula|fauliste]] de l'[[Antiga Grècia]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.

En l'Época Clàssica la seua figura gojava de gran popularitat, pero es va vore rodejada d'elements llegendaris que fan difícil establir de manera precisa qualsevol senya segura sobre la seua biografia.

La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any 470 a. C.; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]],​ [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al sigle I s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.

La primera referència que es coneix sobre Esopo és una ceràmica de figures roges datada entorn a l'any [[470 a. C.]]; en ella, es veu a Esopo parlant en una rabosa. En fonts lliteràries de la Grècia clàssica, apareix citat per [[Heródoto]], [[Aristòfanes]],​ [[Aristòtil]] i [[Plató]]. Est últim diu que [[Sócrates]] se sabia de memòria els apòlecs d'Esopo i els versificaba. Cap al [[sigle I]] s'estima que va sorgir una biografia novelada d'autor anònim titulada ''Vida d'Esopo'', i molt més tart, en época medieval, Màxim Planudes va elaborar una atra ''Vida d'Esopo'', repleta d'elements folklòrics i llegendaris.

Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al sigle VII i sigle VI a. C.: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis (570 a. C.-526 a. C.); Heraclio de Ponto, comentariste​ d'Aristófanes, ho ubica cap al 540 a. C., mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. 606-527 a. C.). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any 620 a. C.) i la seua mort en la 54.ª (564 a. C.).

Sobre la seua ubicació cronològica, sol haver coincidència en que vixqué entorn al [[Sigle VIII a. C.|sigle VII]] i [[sigle VI a. C.]]: Heródoto ho fa contemporàneu del rei Amasis ([[570 a. C.]]-[[526 a. C.]]); Heraclio de Ponto, comentariste​ d'Aristófanes, ho ubica cap al [[540 a. C.]], mentres que, per a Fedro, hauria segut contemporàneu de Pisístrato (ca. [[606 a. C.|606]]-[[527 a. C.]]). La [[Suda]] situa el punt central de la seua vida en la 40.ª Olimpiada (any [[620 a. C.]]) i la seua mort en la 54.ª ([[564 a. C.]]).

 

Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

Diversos autors situen en diferents llocs el seu naiximent: Heraclio de Ponto ho menciona com una persona natural de Tràcia; Calímaco diu que era de Sardes; Fedro, en les seues Faules, ubica el lloc d'orige d'Esopo en la regió de Frigia, de la mateixa manera que Aulo Gelio; Planudes, per la seua banda, situa el naiximent d'Esopo en Amorio, també en Frigia. Segons la Suda, hi havia diversos llocs que es consideraven com la pàtria d'Esopo: Sardes, Samos, Mesembria (en Tràcia) i Cotiea (en Frigia).

== Faules ==

== Faules ==

Les [[Faula|faules]] d'Esopo tenen el seu orige en l'época arcaica. Varen ser recopilades en el sigle IV a. C. per Demetrio de Falero, pero eixa recopilació es va perdre. La principal colecció de faules atribuïdes a Esopo, en la que es basen moltes edicions modernes, és la nomenada Augustana, anònima, que alguns autors daten en el sigle I o II i uns atres en el sigle V, i es complementa en atres dos coleccions anònimes: la Vindobonense, del sigle VI, i la Accursiana, provablement del sigle IX.

Les [[Faula|faules]] d'Esopo tenen el seu orige en l'época arcaica. Varen ser recopilades en el [[sigle IV a. C.]] per Demetrio de Falero, pero eixa recopilació es va perdre. La principal colecció de faules atribuïdes a Esopo, en la que es basen moltes edicions modernes, és la nomenada Augustana, anònima, que alguns autors daten en el [[sigle I]] o [[Sigle II|II]] i uns atres en el [[sigle V]], i es complementa en atres dos coleccions anònimes: la Vindobonense, del [[sigle VI]], i la Accursiana, provablement del [[sigle IX]].

Les faules d'Esopo foren adaptades per autors com Fedro i Babrio, en época romana; [[Jean de la Fontaine]], en el [[sigle XVII]] i [[Félix María Samaniego]], en el [[sigle XVIII]].

Les faules d'Esopo foren adaptades per autors com Fedro i Babrio, en época romana; [[Jean de la Fontaine]], en el [[sigle XVII]] i [[Félix María Samaniego]], en el [[sigle XVIII]].

== Obra ==

== Obra ==

Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:

Selecció de les més conegudes faules d'Esopo:

{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}}

{{Cita|L'unió fa la força.|Esopo}}

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Esopo Esopo en Wikipedia]