Canvis

728 bytes afegits ,  17:58 21 gin 2025
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]].
 
El terme ha tingut tradicionalment —no del tot correctament— una connotació de tindre una posició vaga i de carir de principis o fonaments filosòfics i basant-se, a lo més, en una aspiració —a sovint percebuda com a utòpica— de trobar acorts basant-se en l'esperança (racional o no) de la “bona fe” [[Kant|kantiana]] o la virtut que se supon és inherent en el just mig [[Aristòtil|aristotèlic]].
   −
A sovint s'ha alegat que molts partits polítics o inclús polítics individuals, estan adoptant posicions centristes, de tal manera que —de fet, en l'actualitat, en alguns països occidentals— s'ha aplegat al punt que són menudes les diferències entre els principals partits anteriorment vists com de dreta o d'esquerra, defenent abdós el mercat i la democràcia representativa, en distints matisos de regulació i de proyectes d'aprofundiment.
+
A sovint s'ha alegat que molts partits polítics o inclús polítics individuals, estan adoptant posicions centristes, de tal manera que —de fet, en l'actualitat, en alguns països occidentals— s'ha aplegat al punt que són chicotetes les diferències entre els principals partits anteriorment vists com de dreta o d'esquerra, defenent abdós el mercat i la democràcia representativa, en distints matisos de regulació i de proyectes d'aprofundiment.
    
Els partits purs de centre són més propis de [[Monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], en parlaments proporcionals, ya que el bipartidisme favorix la polarisació en partits de centre dreta (democristians o conservadors) i de centre esquerra (socialdemócrates o laboristes).
 
Els partits purs de centre són més propis de [[Monarquia parlamentària|monarquies parlamentàries]], en parlaments proporcionals, ya que el bipartidisme favorix la polarisació en partits de centre dreta (democristians o conservadors) i de centre esquerra (socialdemócrates o laboristes).
Llínea 12: Llínea 12:     
El terme 'centredreta' o 'dreta moderada' és prou confús, havent-se usat en varis sentits. Podem entendre com referint-se a les persones o organisacions que compartixen ideologies tant de dreta com més centristes o un intermig entre abdós.  
 
El terme 'centredreta' o 'dreta moderada' és prou confús, havent-se usat en varis sentits. Podem entendre com referint-se a les persones o organisacions que compartixen ideologies tant de dreta com més centristes o un intermig entre abdós.  
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.uai.cl/podcasts/gobierno/daniel-brieba-y-el-liberalismo-de-centro «Daniel Brieba y el liberalismo de centro». Noticias UAI]
 +
* Immanuel Kant. ''La política como garantía de la moral''
 +
* [https://www.webdianoia.com/aristoteles/aristoteles_polis.htm La filosofía de Aristóteles]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Duverger, Maurice (1957): Los Partidos políticos. Fondo de Cultura Económica, México D.F.
 +
* Jiménez Losantos,  Federico. ''¿Qué es centrismo? Lo del “Prestige”''
 +
* Lucas, Juan José. ''Los tres pilares del centro reformista''
 +
* Martínez Rodríguez, Eugenio. 'Equilibrio y centrismo político''
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_pol%C3%ADtico Centre polític en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_pol%C3%ADtico Centre polític en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Societat]]
 +
[[Categoria:Política]]
 +
[[Categoria:Ciència política]]
40 333

edicions