Canvis

'''Sant Pere Pasqual''' ([[Valéncia]], [[1227]] - † [[1300]]) fon un sant mercedari, canonisat en l'any [[1670]]. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de [[Granada]] i de [[Jaén]], Canceller Major de [[Regne de Castella|Castella]] i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del [[sigle XIII]] valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: [[Idioma àrap|àrap]], [[llatí]] i [[romanç valencià]]. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.

'''Sant Pere Pasqual''' ([[Valéncia]], [[1227]] - † [[1300]]) fon un sant mercedari, canonisat en l'any [[1670]]. Doctor parisenc, canonge, de l'Iglesia catedral valentina, bisbe de [[Granada]] i de [[Jaén]], Canceller Major de [[Regne de Castella|Castella]] i insigne escritor de l'Orde la Mercé, és sense dubte, una de les figures més significatives del [[sigle XIII]] valencià, per la seua llabor lliteraria i evangèlica. Va redactar la seua obra en tres idiomes diferents: [[Idioma àrap|àrap]], [[llatí]] i [[romanç valencià]]. Sant Pere Pasqual és un clar eixemple del mossarabisme valencià i u dels escritors que més injustament ha permaneixcut ignorat i oblidat de l'història valenciana.

==Vida del sant segons la tradició==

== Vida del sant segons la tradició ==

'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap a l'any [[1227]]. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[París]] a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1249]]. Allí, hauria segut condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Província)|Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].  

'''Sant Pere Pasqual''', segons la tradició, va nàixer en [[Valéncia]] cap a l'any [[1227]]. Iniciat en els estudis eclesiàstics, els va continuar en [[París]] a on fon ordenat sacerdot en l'any [[1249]]. Allí, hauria segut condiscípul de [[Sant Tomàs d'Aquino]]. Tornat a [[Espanya]], va ingressar en l'orde de la [[mercedaris|Mercé]] i es va dedicar a la redenció de captius. Fon nomenat bisbe de [[Jaén]] en [[1296]]. Mentrimentres realisava una visita pastoral a la diòcesis fon capturat pels musulmans i portat en captivitat, durant la qual va escriure diverses obres per a ensenyança dels cristians i defensa de la fe dels captius. Va morir decapitat en [[Granada (Província)|Granada (Andalusia)]] el [[6 de giner]] de l'any [[1300]].  

És el patró dels estudiants [[mercedaris]].

És el patró dels estudiants [[mercedaris]].

==Obra atribuïda==

== Obra atribuïda ==

[[File:PàgBíbliaParva.jpg|thumb|200px|Bíblia Parva]]

[[File:PàgBíbliaParva.jpg|thumb|200px|Bíblia Parva]]

{{AP|Bíblia Parva}}

{{AP|Bíblia Parva}}

Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''Destrucció de Jerusalem'', "Reemsó de Cautius, la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica'' i les sis ''Històries i contemplacions''.

Va escriure en [[llengua valenciana]]:  la ''[[Bíblia Parva]] '' o ''Llibre del bisbe de Jaén'', que hauria escrit durant la [[presó]] en Granada; el ''Llibre de Gamaliel'', ''Destrucció de Jerusalem'', "Reemsó de Cautius, la ''Disputa del Bisbe de Jaén contra Jueus sobre la fe cathòlica'' i les sis ''Històries i contemplacions''.

{{Cita|''Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Pàg. 86) (Madrit, 1957), [[Ramón Menéndez Pidal]]}}

{{Cita|''Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes.''|''El idioma español en sus primeros tiempos'' (Pàg. 86) (Madrit, 1957), [[Ramón Menéndez Pidal]]}}

==Controvèrsia==

== Controvèrsia ==

Fonts [[catalanisme|catalanistes]] han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ampar Cabanes]], [[Huici]], [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]] o [[Lleopolt Peñarroja|Peñarroja]], entre atres.

Fonts [[catalanisme|catalanistes]] han desenrollat tota una série d'arguments carents de rigor científic i emmarcats en l'estratègia pancatalanista d'afirmar que [[Valéncia]] fon repoblada per catalans i que abans no existia població autòctona significativa. Estes argumentacions estan àmpliament desllegitimades per les investigacions d'autors intelectuals com: [[Antonio Ubieto|Ubieto]], [[Ampar Cabanes]], [[Huici]], [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]] o [[Lleopolt Peñarroja|Peñarroja]], entre atres.