3903
edicions
Canvis
→Biografia
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Orígens familiars ===
=== Orígens familiars ===
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el [[sigle XV]], dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la Disputa de Tortosa ([[1413]]-[[1414]]). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de Calatayut. Son yayo Azarias Ginillo (batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a [[Valéncia]] per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare també nomentat Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal de Azaries, fon comerciant i sempre va tindre excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].
El llinage Santángel perteneix a una série de famílies judeues-converses que vixqueren en la Corona d'Aragó durant el [[sigle XV]], dels quals la majoria canviaren de religió despuix de la [[Disputa de Tortosa]] ([[1413]]-[[1414]]). L'orige de la família Santángel està en la família Chinillo o Ginillo (llinage judeu que varen canviar per Santángel) de [[Calatayut]]. Son yayo, Azarias Ginillo (en acabant batejat com Luis de Santángel), mercader, se traslladà a l'esplendorosa [[Valéncia]] del sigle XV per conveniència de negocis. Segons consta en el [[Llibre dels Aveïnaments]], s'instalà en el carrer nomenat "dels Castellvins" o "Joan Boix", ubicada en la parròquia de Sant Tomàs. Azaries va morir en l'any [[1444]]. Son pare de nom també Lluís de Santàngel (el vell), hereu universal d'Azaries, fon comerciant i sempre tingué excelents relacions en els Reis [[Alfons V El Magnànim]] i [[Joan II d'Aragó|Joan II]]. S'enriquí a causa de diversos negocis, pero sobretot gràcies a la concessió adjudicada per [[Joan II]] de l'arrendament de drets pagats pels genovesos residents en [[Valéncia]]. Va tindre atres dos fills a banda de Lluís: Jaume i Galcerán. Va morir en l'any [[1476]].
=== Activitat profesional ===
=== Activitat profesional ===
Per una banda, Lluis de Santàngel actuà com un home de confiança de la Corona. En l'any [[1453]], el rei [[Joan II d'Aragó]] permeté a Santàngel dedicar-se a l'importació de [[cereals]] a la ciutat Valéncia, un producte que alcançava alts preus en temps d'escassea. Aixina mateixa, en [[1475]], Joan II el nomenà receptor de les rendes del Patrimoni Real de Valéncia. Tres anys més tart, entrà a treballar com contable en el [[Palau Real de Valéncia]], càrrec que ocupà fins a la seua mort; sent succeït per son germà Jaume. Als pocs mesos de la mort del rei Joan, el nou rei [[Ferrando el Catòlic|Ferrando]] el dia [[12 de maig]] de [[1479]], "en vista de la provada indústria, fidelitat i moderació de Lluís de Santàngel", li concedix el nomenament d'una de les alcaldies de la [[Ceca de la Moneda de Valéncia]]. També, fon nomenat [[escrivà de ració]] (notari real) el [[13 de setembre]] de l'any [[1481]]. La seua funció principal en La Cort del Rei Ferrando era la financera: prestar diners al Monarca, que este despuix li tornaria a càrrec de diverses rendes. Lluís de Santàngel era home de confiança de Ferrando el Catòlic i un intermediari dedicat a la gestió financera i mercantil.
En l'any [[1476]], al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la [[sal]], a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el [[sucre]], una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta [[Itàlia]]-[[Flandes]]. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en l'any [[1478]], Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué una filla i tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de [[Cerdenya]], Fernando, Jerónimo i Alfonso.
En l'any [[1476]], al faltar son pare, Lluís de Santàngel assumí la direcció familiar continuant i expandint l'activitat tradicional de la família dedicada a diversos negocis. Destaca la seua activitat comercial en la [[sal]], a on va continuar eixercint l'arrendament de les [[Salines de la Mata]] (propietat de la Corona) i exportant la sal per via marítima. Una atra mercaderia destacada en la que comerciava era el [[sucre]], una pròspera indústria, obtenint el sucre dels [[trapig|trapijos]] valencians. Els seus principals socis eren les grans famílies genoveses o famílies converses d'orige judeu. La seua activitat la desenrollava en dos centres principals Valéncia i [[Sevilla]]. Estos mercaders comerciaven els seus productes seguint la ruta [[Itàlia]]-[[Flandes]]. Ademés, va ser arrendador de numerosos drets aduaners en el [[Regne de Valéncia]]. Aixina mateixa, en l'any [[1478]], Santàngel se casà en Juana de Taranau, en qui tingué una filla i tres fills: Luisa, casada en Ángel de Villanueva, futur virrey de [[Cerdenya]], Fernando, Jerónimo i Alfonso.
Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a l'any 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any [[1496]], Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.
Lluís de Santàngel també realisà numerosos treballs per a la Corona espanyola en [[Corona de Catella|Castella]] a on actuà com a financer de l'alta societat durant el regnat dels Reis Catòlics. Santángel va ser gestor dels fondos de la Santa Germandat en Castella, junt en el genovés Francisco Pinelo (soci de Santángel i resident en Valéncia com a agent de la banca genovesa fins a l'any 1478), lo qual li donà un ampli coneiximent de l'administració. També va mantindre estretes relacions en Alfonso Sánchez i Gabriel Sánchez, el tesorer del rei Fernando i amic de Santàngel; abdós germans eren procedents d'una família conversos d'orige judeu aragonés. Per una atra part, Santàngel va ser integrant de l'equip financer de fra [[Hernando de Talavera]], confessor i conseller personal d'[[Isabel la Catòlica]], entaulant una excelent relació personal en el religiós. En l'any [[1496]], Santàngel va ser l'encarregat de dirigir i certificar la boda entre la filla de Ferrando i Isabel, [[Juana la Loca|Juana]], i [[Felip I de Castella|Felip]]. Tota esta activitat en la cort espanyola mostra la confiança dels reis en este ingeniós i versàtil servidor.
=== Cristòfol Colon ===
=== Cristòfol Colon ===
Lluis de Santàngel fon determinant per a la consecució de l'expedició de [[Cristóbal Colón]]. Colon, despuix d'entrevistar-se en els reis i no conseguir convéncer-los, va decidir anar cap a [[França]] per a oferir els seus servicis al monarca Gal. En eixe moment Santàngel, anà a parlar en la reina Isabel per a que reconsiderara l'oferta de Colon en estes raons:
{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien despuix, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
{{cita|Sent ya entrat el més de Giner de 1492, el mateix dia que l'Almirant ixqué de Santa Fe, disgustant la seua partida, entre uns atres, a Lluís de Santàngel, de qui dalt hem fet menció, anhelós este d'algun remei, se presentà a la Reina, i en paraules que el desig li suministrava per a persuadir-la, i al mateix temps reprendre-la, li digué, que ell es maravellava molt de vore que sent sempre Sa Altea d'ànim a punt per a tot negoci greu i important, li faltara ara per a mamprendre un atre en el qual poc s'aventurava, i del que tant servici a Deu i a exaltació de la seua Iglésia, podia resultar, no sense grandíssim creiximent i glòria dels seus regnes i estats; i tal, finalment, que si algun atre príncip conseguira lo que oferia l'Almirant, era clar el dany que al seu estat vindria; i que, en tal cas, dels seus amics i servidors seria en justa causa greument reprenguda i censurada dels seus enemics. Per la qual cosa, tots dirien en acabant, que li estava ben mereixcuda tan mala sort; que ella mateixa s'arrepenediria, i els seus successors sentirien just dolor.<ref> Hernando Colón. Historia del Almirante, Capítulo XV
</ref>}}
</ref>}}
En acabant de conseguir que els reis tornaren a escoltar al navegant i oferint-se ell mateixa per a finançar el proyecte, propicià que els monarques acceptaren les pretensioses condicions impostes pel futur almirant en les [[Capitulacions de Santa Fe]], firmades per Santángel, com a secretari del Rei. Aixina, assumí la direcció econòmica de l'empresa, assegurant la part que corresponia aportar a la Corona de la seua fortuna personal i sense interessos: 1.140.000 [[morabatí]]s.
{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}
{{cita|Y perqué els reis no tenien diners per a despachar a Còlon, se'ls va prestar Lluis Santángel, el seu escrivà de Ració, sis contes de morabatins, que són en conte més grossa deu i sis mil ducats<ref>López de Gomara, Francisco. Hispània Victrix</ref>}}
{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}
{{cita|...van prendre prestats els reis al cavaller valencià lluís Santangel, escrivà de Ració de la Corona d'Aragó.<ref>Juan de Mariana. Historia general.libro XXVI cap. III, pág 198, t. IX. Ed. citada Marcos-Miguel. Amberes 1737</ref>}}
Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el [[4 de març]] de [[1493]], conservada en Simancas.
Cristòfol Colon sempre sentí molt d'apreci per Lluís, sent Santángel el primer a qui contà l'èxit del seu viage, aixina com les coses que havia vist. Ho va fer per mig d'una carta que va iniciar Colon el 15 de febrer en les [[Azores|Illes Terceres]] i va concloure en el port de [[Lisboa]] el [[4 de març]] de [[1493]], conservada en [[Simancas]].
El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas com Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):
El préstam de Santàngel es va cancelar en rendes castellanes. Aixina podem llegir en el llibre de contes de García Martínez i Pedro Montemayor que es troba en l'Archiu de Simancas cóm Alonso de las Cabezas (tesorer de la Creuada en el Bisbe de [[Badajoz]]):
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, e per a pagar a Cristobal Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}
{{cita|...El conte cent quaranta mil morabatins restants per a pagar al el dit escrivà de ració en conte d'un atre tant que va prestar per a la paga de les caraveles que Ses Alteses varen manar anar d'avançada a les Índies, i per a pagar a Cristòfol Colom que va en dita Armada <ref>Mossen Luis de Santangel y el descubrimento de America. Asociación catolica de Maestros de Valencia. Serie B nº 1, pág. 6 y 7. Ed. citada 1951</ref>}}
=== Judaisme ===
=== Judaisme ===